No us perdeu l'interassantíssim reportatge del passat 27 de febrer de l'Espai Terra de tv3 parlant de la Bioconstrucció! L'horta de la Viola també hi apareix com exemple de magatzem fet amb bales de palla.
Aneu al minut 06:06 d'aquest enllaç
la Posidonea oceánica es la especie más longeva de la biosfera
La ‘Posidonia oceanica’ es la especie más longeva de la biosfera
Científicos españoles han encontrado en la isla balear de Formentera un clon de Posidonia oceanica, una planta marina endémica del mediterráneo. Según sus investigaciones se trata de la especie más longeva de la biosfera, con 100.000 años de edad
Un equipo de investigadores del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) ha hallado en la isla de Formentera un clon de Posidonia oceanica, una especie marina amenazada y endémica del Mediterráneo, con 100.000 años de edad. Los resultados, que se han publicado en el último número de la revista PLoS ONE, convierten a esta especie en la más longeva de la biosfera.La clave de su edad está en el crecimiento clonal, un proceso que Posidonia comparte con otras plantas marinas. Está basado en la división constante de las zonas donde producen nuevas células, llamadas meristemos, y del crecimiento extremadamente lento de sus tallos, denominados rizomas.
Los científicos han descubierto que los rizomas crecen de un centímetro cada año y ocupan lentamente el espacio hasta extenderse varios kilómetros produciendo millones de plantas a partir de un mismo clon. Carlos Duarte, investigador del CSIC y coautor del trabajo explica que “estos rizomas son muy resistentes a la degradación y mantienen las conexiones con el mismo clon durante miles de años.
El experto añade que el proceso es lento porque “los tallos tienen un centímetro de diámetro y las hojas pueden alcanzar hasta un metro de longitud. Además, su genoma es muy resistente a las mutaciones”.
Los resultados sugieren que la especie se caracteriza porque sus genotipos pueden adaptarse a la variación local de los recursos ajustando su modo de crecimiento. “En regiones pobres en nutrientes, como el mar Mediterráneo, el crecimiento será más lento, las raíces alcanzarán una mayor longitud y las hojas serán más largas y delgadas para aumentar la eficiencia”, informa Duarte.
Los autores del estudio han empleado un modelo para simular el crecimiento clonal y comprobar si era posible que, a pesar de las mutaciones, hallaran el mismo clon.
“El modelo verificó que nuestros muestreos eran compatibles con el crecimiento clonal de Posidonia porque reproducía el mismo patrón de dominancia clonal”, indica Duarte.
El trabajo aporta evidencias de que la edad de los organismos clonales, responsables de más de la mitad de la producción primaria de la biosfera, “se ha subestimado de forma sistemática en la literatura” e insta a seguir investigando en la prolongación de la vida asociada a la clonalidad y en sus posibles implicaciones ecológicas y evolutivas.
Referencia bibliográfica: Sophie Arnaud-Haond, Carlos M. Duarte, Elena Díaz-Almela, Núria Marbà, Tomás Sintes, Ester A. Serrão. “Implication of extreme life span in clonal organisms: millenary clones in meadows of the threatened seagrass Posidonia oceanic”. PLoS ONE. DOI: 0030454.
enllaços que en parlen:
science portal hispano
ib notícies
europapress
"Les Entitats Ecologistes disparen contra urbanisme"
Aquesta és la notícia que publicava el diari el Punt Avui aquest matí:
Algunes de les principals entitats ecologistes de les comarques gironines van carregar ahir durament contra la direcció general d'Urbanisme. L'acusen d'arbitrarietat, de permetre il·legalitats i de falta de transparència. Tot plegat ho van il·lustrar amb els tres casos que van guanyar el 2011 als tribunals després de denunciar plans aprovats per Urbanisme: el POUM de Palafrugell, el POUM de Vidreres i el polígon industrial de Roses. En el cas de Palafrugell, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va donar la raó a Arítjol-Salvem el Crit, la Iaeden i l'Associació de Naturalistes de Girona en la seva petició d'anul·lar el pla general, per la manca d'un procediment d'avaluació ambiental adient i per no haver complert les directrius del pla territorial de l'Empordà. La Generalitat ja ha anunciat que hi presentarà recurs de cassació.
A Vidreres, el Tribunal Suprem ha donat la raó a Salvem el Pla i l'ANG anul·lant el POUM en el punt en què es classificaven 56 hectàrees com a urbanitzables per fer-hi un polígon industrial, perquè es tracta de terrenys inundables. Mentre que el Suprem treia la sentència, la comissió va aprovar el pla parcial per desenvolupar el polígon. La decisió del tribunal és definitiva, de manera que s'haurà d'anul·lar el projecte. I a Roses, al febrer el TSJC va anul·lar el polígon industrial on hi ha Zodiac, ja que es tracta d'un espai d'interès natural pel seu valor de connector ecològic entre els parcs naturals dels Aiguamolls i el Cap de Creus. Tot i això, l'ANG i la Iaeden-Salvem l'Empordà es lamenten que la Generalitat hi ha presentat un recurs i l'Incasòl hi anuncia la comercialització de parcel·les. Eduard de Ribot, advocat de les entitats, va exigir ahir que se suspengui tota tramitació en els tres casos, i va denunciar que “és inadmissible que l'administració no rectifiqui i aclareixi responsabilitats”.
Les entitats ecologistes disparen contra Urbanisme
Reclamen ser presents en la comissió de Girona per assegurar que els acords compleixin la llei
Salvem el Pla de Vidreres, ANG, Arítjol i Iaeden van aturar tres plans urbanístics als tribunals el 2011
 |
| El pla de Vidreres és l'últim cas judicial que han guanyat les entitats ecologistes a Urbanisme. Foto: EL PUNT |
Algunes de les principals entitats ecologistes de les comarques gironines van carregar ahir durament contra la direcció general d'Urbanisme. L'acusen d'arbitrarietat, de permetre il·legalitats i de falta de transparència. Tot plegat ho van il·lustrar amb els tres casos que van guanyar el 2011 als tribunals després de denunciar plans aprovats per Urbanisme: el POUM de Palafrugell, el POUM de Vidreres i el polígon industrial de Roses. En el cas de Palafrugell, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va donar la raó a Arítjol-Salvem el Crit, la Iaeden i l'Associació de Naturalistes de Girona en la seva petició d'anul·lar el pla general, per la manca d'un procediment d'avaluació ambiental adient i per no haver complert les directrius del pla territorial de l'Empordà. La Generalitat ja ha anunciat que hi presentarà recurs de cassació.
A Vidreres, el Tribunal Suprem ha donat la raó a Salvem el Pla i l'ANG anul·lant el POUM en el punt en què es classificaven 56 hectàrees com a urbanitzables per fer-hi un polígon industrial, perquè es tracta de terrenys inundables. Mentre que el Suprem treia la sentència, la comissió va aprovar el pla parcial per desenvolupar el polígon. La decisió del tribunal és definitiva, de manera que s'haurà d'anul·lar el projecte. I a Roses, al febrer el TSJC va anul·lar el polígon industrial on hi ha Zodiac, ja que es tracta d'un espai d'interès natural pel seu valor de connector ecològic entre els parcs naturals dels Aiguamolls i el Cap de Creus. Tot i això, l'ANG i la Iaeden-Salvem l'Empordà es lamenten que la Generalitat hi ha presentat un recurs i l'Incasòl hi anuncia la comercialització de parcel·les. Eduard de Ribot, advocat de les entitats, va exigir ahir que se suspengui tota tramitació en els tres casos, i va denunciar que “és inadmissible que l'administració no rectifiqui i aclareixi responsabilitats”.
“Mal funcionament”
Les successives victòries judicials ecologistes demostren, segons de Ribot, “el reiterat mal funcionament de la comissió”, fet que els porta a exigir un canvi de model que impliqui complir la llei i protegir els espais de valor agrícola i natural: “Exigim més transparència, que s'aclareixin les responsabilitats administratives i que es doti de mitjans la fiscalia perquè asseguri el compliment de les sentències.” Per això han reclamat ser presents en la comissió: “S'ha demostrat que som assenyats i tenim raó, i algú ha de vigilar l'administració perquè, pel que es veu, ningú fiscalitza res.”
El portaveu de Salvem el Pla de Vidreres, Eduard Adrobau, va recordar que havia calgut una lluita de deu anys contra “una planificació pròpia dels anys seixanta”. I Lluís Vall-llosera, de l'ANG, va lamentar que les entitats naturalistes no es puguin dedicar a una tasca més divulgativa i naturalista perquè han de “dedicar esforços i diners a plets per resoldre casos que no haurien de passar amb la legislació existent, senyal que l'urbanisme funciona malament”.
Altres casos pendents de resoldre's definitivament són la vall de Santa Magdalena de Terrades, la pedrera de Llers i el pla de l'Aurora de Girona.
El portaveu de Salvem el Pla de Vidreres, Eduard Adrobau, va recordar que havia calgut una lluita de deu anys contra “una planificació pròpia dels anys seixanta”. I Lluís Vall-llosera, de l'ANG, va lamentar que les entitats naturalistes no es puguin dedicar a una tasca més divulgativa i naturalista perquè han de “dedicar esforços i diners a plets per resoldre casos que no haurien de passar amb la legislació existent, senyal que l'urbanisme funciona malament”.
Altres casos pendents de resoldre's definitivament són la vall de Santa Magdalena de Terrades, la pedrera de Llers i el pla de l'Aurora de Girona.
LA FRASE
Teòricament la comissió és plural, però ningú fiscalitza res, i s'ha vist que les entitats tenim raó
Eduard de Ribot
ADVOCAT DE LES ENTITATS
LA XIFRA
3
victòries són les que han tingut les entitats: POUM de Palafrugell, POUM de Vidreres i polígon de Roses.
Comentaris
Felicitats a les ONG's, tants d'anys alertant de la greu bombolla immobiliaria, tants de debats sobre la Costa Brava, i només l'esclat de la bombolla i la greu crisis que patim acavarà posant les coses al seu lloc. És una veritable llàstima que tinguem un petit pais tant corrupte i on la justicia no escolta als ciutadans. Tots aquest polítics que han permès aquests disbarats, no es diferencien massa del fenomen Arias Cañete, qui vol lliberalitzar la resta de costa que queda al pais, o del Mates, o d'en Camps. És ven cert que "NO HI HA PA PER TANTS DE XORIÇOS".
Reserva marina de Rosselló
L'any 1974 es va crear al Rosselló, la petita Reserva Natural Marina entre les ciutats de Cervera i Banyuls. En aquest petit espai marí, amb una biodiversitat extraordinària, hi conflueixen els interessos de molts col·lectius que tenen motivacions diverses: pescadors, submarinistes, turistes, científics. Els usos estan perfectament regulats, i a diari els agents de la reserva s'encarreguen, tant per terra com per mar, de vetllar pel seu compliment.
Aquest és el reportatge que va aparèixer al programa Thalassa el passat dia 4 de novembre
Aquest és el reportatge que va aparèixer al programa Thalassa el passat dia 4 de novembre
El Diari digital "La Directa" es fa ressò de les irregularitats urbanístiques de Palafrugell
Aquesta és la notícia que publicava el diari el passat 4 de novembre
Les entitats ecologistes critiquen el funcionament i les decisions de la Comissió d’Urbanisme de Girona
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya anul·la el POUM de Palafrugell
XEVI PLANAS | 04/11/2011
Les entitats ecologistes critiquen el funcionament i les decisions de la Comissió d’Urbanisme de Girona
 |
| Roda de premsa de les entitats ecologistes |
El 28 d'octubre es va presentar en roda de premsa a Girona la valoració de les entitats ecologistes envers la sentència del Tribunal Superior de Justícia de catalunya (TSJC) contra els acords de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona. Les entitats Aritjol-Salvem el Crit, Institució Altempordanesa d'Estudis Naturals, Salvem l'Empordà i l'Associació de Naturalistes de Girona van denunciar que es veuen obligades a reclamar per la via judicial el compliment de les normatives vigents davant les constants negligències de la Comissió d'Urbanisme, com en el cas de la Vall de Santa Creu o el Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) de Palafrugell mateix.
També denuncia que la Comissió d'Urbanisme legalitza irregularitats i infraccions consumades com unes naus industrials a Palau de Santa Eulàlia, la zona industrial de Roses, l'abocador de Vacamorta o la subestació elèctrica de Fonteta.
És per això que les entitats ecologistes afirmen que la Comissió Territorial d'Urbanisme menysprea les sentències judicials i el dret de la ciutadania a l'execusió d'aquestes. Lluny d'assumir les responsabilitats que li pertoquen, la Generalitat actúa amb menyspreu i fa cas omís a les sentències dictades pels tribunals.
Aquí fem un resum dels arguments del recurs presentat per Aritjol-Salvem el Crit que el TSJC ha estimat per declarar nul·la l'aprovació del POUM del 2006 de Palafrugell:
- No haver efectuat adientment el procediment d'avaluació ambiental i la insuficient documentació ambiental.
- Vulnerar el principi de coherència amb el planejament territorial de l'Empordà.
- Vulneració del principi de desenvolupament urbanístic sostenible.
- Falta de justificació i d’avaluació de les necessitats de sanejament dels nous cabals d'aigües residuals, de nous cabals d'aigua potable, de les necessitats energètiques, de volum de residus sòlids urbans i dels impactes de l'increment de les emissions de CO2.
- La sentència accepta la impugnació i deixa sense efecte diversos convenis signats per l'Ajuntament i diversos interessos privats.
També denuncia que la Comissió d'Urbanisme legalitza irregularitats i infraccions consumades com unes naus industrials a Palau de Santa Eulàlia, la zona industrial de Roses, l'abocador de Vacamorta o la subestació elèctrica de Fonteta.
És per això que les entitats ecologistes afirmen que la Comissió Territorial d'Urbanisme menysprea les sentències judicials i el dret de la ciutadania a l'execusió d'aquestes. Lluny d'assumir les responsabilitats que li pertoquen, la Generalitat actúa amb menyspreu i fa cas omís a les sentències dictades pels tribunals.
Aquí fem un resum dels arguments del recurs presentat per Aritjol-Salvem el Crit que el TSJC ha estimat per declarar nul·la l'aprovació del POUM del 2006 de Palafrugell:
- No haver efectuat adientment el procediment d'avaluació ambiental i la insuficient documentació ambiental.
- Vulnerar el principi de coherència amb el planejament territorial de l'Empordà.
- Vulneració del principi de desenvolupament urbanístic sostenible.
- Falta de justificació i d’avaluació de les necessitats de sanejament dels nous cabals d'aigües residuals, de nous cabals d'aigua potable, de les necessitats energètiques, de volum de residus sòlids urbans i dels impactes de l'increment de les emissions de CO2.
- La sentència accepta la impugnació i deixa sense efecte diversos convenis signats per l'Ajuntament i diversos interessos privats.
sentència del TSJC contra el POUM de Palafrugell
Dossier de premsa, 28 d’octubre de 2011, presentat de forma conjunta per les entitats ecologistes Salvem el Crit-Arítjol, IAEDEN, Naturalistes Girona i Salvem l'Empordà en la roda de premsa com a reposta a la sentència del TSJC contra el POUM de Palafrugell:
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya anul·la el POUM de Palafrugell
Les entitats ecologistes critiquen el funcionament i les decisions de la Comissió d’Urbanisme de Girona
La manca d’un procediment d’avaluació ambiental adient, la vulneració del principi de coherència amb el planejament territorial de l'Empordà i no tenir en compte el principi de desenvolupament urbanístic sostenible són els principals arguments que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha estimat per anul·lar l’aprovació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Palafrugell del 2006 per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona.
Les entitats Arítjol-Salvem el Crit, la Institució Altempordanesa per a la Defensa i l'Estudi de la Natura (IAEDEN)-Salvem l’Empordà i l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) es feliciten per aquesta sentència i reiteren la seva denúncia pública envers la Generalitat de Catalunya, i en particular la Comissió d’Urbanisme, per permetre aprovar planejaments il·legals.
La sentència de la Secció Tercera de la Sala del Contenciós Administratiu del TSJC, de passat 30 de setembre de 2011, estima parcialment el recurs interposat per Arítjol i Salvem el Crit contra els citats acords de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona (de 2 d’octubre i de 21 de desembre de 2006), declarant-los nuls de ple dret.
A continuació es detallen els arguments que el TSJC ha estimat del recurs per a declarar nul·la l'aprovació del POUM del 2006:
1r.- Per no haver efectuat adientment el procediment d'avaluació ambiental i la insuficient documentació ambiental, d'acord amb la Llei 9/2006, de 28 d'abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient degut a la transposició de la Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de juny del 2001, relativa a la avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.
Aquesta normativa exigeix una avaluació ambiental dels plans prèvia a la informació pública del instrument amb incidència ambiental, des del 21 de juliol de 2004. El POUM, en el moment de la seva aprovació, estava sota d'aplicació de la regulació d’avaluació ambiental esmentada.
Aquesta regulació obliga a elaborar un informe de sostenibilitat ambiental, l’amplitud del qual, nivell de detall i grau d'especificació ha d'estar determinat per l’òrgan ambiental competent. Obliga també a la celebració de consultes, a l’elaboració de la memòria ambiental i a la consideració del informe de sostenibilitat ambiental, del resultat de consultes i de la memòria ambiental en la presa de decisions.
2n.- Vulneració del principi de coherència amb el planejament territorial de l'Empordà. El 20 d'octubre del 2006 es va aprovar el Pla Directora Territorial de l'Empordà, de forma que quan es va donar conformitat el text refós del POUM el 21 de desembre del 2006 ja havia entrat en vigor i eren d'aplicació les seves determinacions.
El Pla Director Territorial de l'Empordà, planejament superior, determina que el creixement conjunt entre Mont-ras i Palafrugell pot ser de 4500 habitatges nous fins al 2026, mentre que el nou POUM proposava un creixement desmesurat de 5306 habitatges nous (només a Palafrugell) d'aquí al 2018.
3r.- Derivat del primer punt, vulneració el principi de desenvolupament urbanístic sostenible, al no haver analitzat i avaluat diverses solucions i models de desenvolupament urbanístic, incorporant, fins i tot, la possibilitat del creixement urbanístic zero. Al no haver avaluat ambientalment de forma suficient el nou POUM, es vulnera aquest principi.
4t.- Falta de justificació i d’avaluació de les necessitats de sanejament dels nous cabals d'aigües residuals que es generaran i insuficiència de la EDAR de Palamós -Mont-ras que actualment depura les aigües. També la falta d'anàlisi i consideració de les necessitats de nous cabals d'aigua potable, necessitats energètiques, de volum de residus sòlids urbans i dels impactes de l'increment de les emissions de CO2.
La sentència estima aquest motiu d'impugnació ja que s'han de tenir en compte els importants efectes que aquesta falta de previsió comportarà, donat l'important creixement urbà que el nou POUM plantejava.
5è.- La sentència accepta la impugnació i deixa sense efecte els següents convenis signats per l'Ajuntament i diversos interessos privats: El conveni no1, de 19 de maig de 2005 que pactava la classificació com a sòl urbà el sol no urbanitzables de les parcel·les 56 i 57 del polígon 10, costat oest, del carrer Sard de Calella.
El conveni no2, de 23 de maig del 2006, que classifica un sòl no urbanitzable com a urbanitzable en la fitxa del SuD 1.7 a/b Casal - Bruguerol Est, i que permetria la implantació de 345 habitatges nous. El conveni no4, que classificava de sòl no urbanitzables com a urbà amb la indicació de cessió d'un 10% d'aprofitament urbanístic amb compensació econòmica a l'Ajuntament de 80.000 euros en el PA 3.4. per la construcció d'un Hotel a la Farena.
La cronologia
L'any 2004 va començar el tràmit de revisió del Pla d'Ordenació urbanística Municipal (POUM) de Palafrugell, l'estiu del 2005 es va aprovar inicialment i es va posar a exposició pública. S’hi van presentar més de 600 al·legacions. La tardor del 2006 la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona va aprovar definitivament l'esmentat pla i es donà conformitat al Text Refós.
El maig de 2007 les associacions Salvem el Crit-Arítjol van presentar un recurs d’alçada davant el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.
Davant el silenci d’aquest Departament i el seu Conseller, el desembre del 2009 es va presentar Contenciós Administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per part d’Arítjol – Salvem el Crit. Les proves que es van presentar es basaven en un Informe tècnic ambiental (per a l’avaluació del POUM sobre sòls de valor agrícola i agronòmic i els connectors ecològics i de valor natural), una Prova Pericial practicada per un perit arquitecte i una prova pericial practicada per un perit Enginyer Forestal. Tots tres informes es van mostrar favorables als arguments de les entitats ecologistes.
El febrer de 2011, l’advocat d’Arítjol – Salvem el Crit va presentar el document de Conclusions a la Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
El passat 30 de setembre la Secció Tercera de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictar sentència (no 731/2011) sobre el recurs formulat per les associacions ecologistes Aritjol i Salvem el Crit contra els acords de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona (de 2 d'octubre i 21 de desembre del 2006) que aprovaven el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Palafrugell (POUM).
La Comissió d’Urbanisme, aprovació i legalització d’irregularitats i sentències sense executar
Ja és prou greu que la Comissió d'Urbanisme aprova planejaments urbanístics que no s'ajusten a la planificació territorial. Com demostra de nou l'anul·lació del POUM de Palafrugell, la comissió no aplica les normatives vigents i som les entitats que hem de reclamar per la via judicial el compliment d'aquestes. Un exemple són les sentències de 25 de març i 21 d'abril de 2009 de la Secció Tercera de la Sala Contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya anul·lant la requalificació com urbana d’un sector de la Vall de Santa Creu efectuada pel POUM del Port de la Selva. Així es planteja la pregunta: per què serveix la Comissió d'Urbanisme?
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya anul·la el POUM de Palafrugell
Les entitats ecologistes critiquen el funcionament i les decisions de la Comissió d’Urbanisme de Girona
La manca d’un procediment d’avaluació ambiental adient, la vulneració del principi de coherència amb el planejament territorial de l'Empordà i no tenir en compte el principi de desenvolupament urbanístic sostenible són els principals arguments que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha estimat per anul·lar l’aprovació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Palafrugell del 2006 per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona.
Les entitats Arítjol-Salvem el Crit, la Institució Altempordanesa per a la Defensa i l'Estudi de la Natura (IAEDEN)-Salvem l’Empordà i l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) es feliciten per aquesta sentència i reiteren la seva denúncia pública envers la Generalitat de Catalunya, i en particular la Comissió d’Urbanisme, per permetre aprovar planejaments il·legals.
La sentència de la Secció Tercera de la Sala del Contenciós Administratiu del TSJC, de passat 30 de setembre de 2011, estima parcialment el recurs interposat per Arítjol i Salvem el Crit contra els citats acords de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona (de 2 d’octubre i de 21 de desembre de 2006), declarant-los nuls de ple dret.
A continuació es detallen els arguments que el TSJC ha estimat del recurs per a declarar nul·la l'aprovació del POUM del 2006:
1r.- Per no haver efectuat adientment el procediment d'avaluació ambiental i la insuficient documentació ambiental, d'acord amb la Llei 9/2006, de 28 d'abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient degut a la transposició de la Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de juny del 2001, relativa a la avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.
Aquesta normativa exigeix una avaluació ambiental dels plans prèvia a la informació pública del instrument amb incidència ambiental, des del 21 de juliol de 2004. El POUM, en el moment de la seva aprovació, estava sota d'aplicació de la regulació d’avaluació ambiental esmentada.
Aquesta regulació obliga a elaborar un informe de sostenibilitat ambiental, l’amplitud del qual, nivell de detall i grau d'especificació ha d'estar determinat per l’òrgan ambiental competent. Obliga també a la celebració de consultes, a l’elaboració de la memòria ambiental i a la consideració del informe de sostenibilitat ambiental, del resultat de consultes i de la memòria ambiental en la presa de decisions.
2n.- Vulneració del principi de coherència amb el planejament territorial de l'Empordà. El 20 d'octubre del 2006 es va aprovar el Pla Directora Territorial de l'Empordà, de forma que quan es va donar conformitat el text refós del POUM el 21 de desembre del 2006 ja havia entrat en vigor i eren d'aplicació les seves determinacions.
El Pla Director Territorial de l'Empordà, planejament superior, determina que el creixement conjunt entre Mont-ras i Palafrugell pot ser de 4500 habitatges nous fins al 2026, mentre que el nou POUM proposava un creixement desmesurat de 5306 habitatges nous (només a Palafrugell) d'aquí al 2018.
3r.- Derivat del primer punt, vulneració el principi de desenvolupament urbanístic sostenible, al no haver analitzat i avaluat diverses solucions i models de desenvolupament urbanístic, incorporant, fins i tot, la possibilitat del creixement urbanístic zero. Al no haver avaluat ambientalment de forma suficient el nou POUM, es vulnera aquest principi.
4t.- Falta de justificació i d’avaluació de les necessitats de sanejament dels nous cabals d'aigües residuals que es generaran i insuficiència de la EDAR de Palamós -Mont-ras que actualment depura les aigües. També la falta d'anàlisi i consideració de les necessitats de nous cabals d'aigua potable, necessitats energètiques, de volum de residus sòlids urbans i dels impactes de l'increment de les emissions de CO2.
La sentència estima aquest motiu d'impugnació ja que s'han de tenir en compte els importants efectes que aquesta falta de previsió comportarà, donat l'important creixement urbà que el nou POUM plantejava.
5è.- La sentència accepta la impugnació i deixa sense efecte els següents convenis signats per l'Ajuntament i diversos interessos privats: El conveni no1, de 19 de maig de 2005 que pactava la classificació com a sòl urbà el sol no urbanitzables de les parcel·les 56 i 57 del polígon 10, costat oest, del carrer Sard de Calella.
El conveni no2, de 23 de maig del 2006, que classifica un sòl no urbanitzable com a urbanitzable en la fitxa del SuD 1.7 a/b Casal - Bruguerol Est, i que permetria la implantació de 345 habitatges nous. El conveni no4, que classificava de sòl no urbanitzables com a urbà amb la indicació de cessió d'un 10% d'aprofitament urbanístic amb compensació econòmica a l'Ajuntament de 80.000 euros en el PA 3.4. per la construcció d'un Hotel a la Farena.
La cronologia
L'any 2004 va començar el tràmit de revisió del Pla d'Ordenació urbanística Municipal (POUM) de Palafrugell, l'estiu del 2005 es va aprovar inicialment i es va posar a exposició pública. S’hi van presentar més de 600 al·legacions. La tardor del 2006 la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona va aprovar definitivament l'esmentat pla i es donà conformitat al Text Refós.
El maig de 2007 les associacions Salvem el Crit-Arítjol van presentar un recurs d’alçada davant el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.
Davant el silenci d’aquest Departament i el seu Conseller, el desembre del 2009 es va presentar Contenciós Administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per part d’Arítjol – Salvem el Crit. Les proves que es van presentar es basaven en un Informe tècnic ambiental (per a l’avaluació del POUM sobre sòls de valor agrícola i agronòmic i els connectors ecològics i de valor natural), una Prova Pericial practicada per un perit arquitecte i una prova pericial practicada per un perit Enginyer Forestal. Tots tres informes es van mostrar favorables als arguments de les entitats ecologistes.
El febrer de 2011, l’advocat d’Arítjol – Salvem el Crit va presentar el document de Conclusions a la Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
El passat 30 de setembre la Secció Tercera de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictar sentència (no 731/2011) sobre el recurs formulat per les associacions ecologistes Aritjol i Salvem el Crit contra els acords de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona (de 2 d'octubre i 21 de desembre del 2006) que aprovaven el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Palafrugell (POUM).
La Comissió d’Urbanisme, aprovació i legalització d’irregularitats i sentències sense executar
Ja és prou greu que la Comissió d'Urbanisme aprova planejaments urbanístics que no s'ajusten a la planificació territorial. Com demostra de nou l'anul·lació del POUM de Palafrugell, la comissió no aplica les normatives vigents i som les entitats que hem de reclamar per la via judicial el compliment d'aquestes. Un exemple són les sentències de 25 de març i 21 d'abril de 2009 de la Secció Tercera de la Sala Contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya anul·lant la requalificació com urbana d’un sector de la Vall de Santa Creu efectuada pel POUM del Port de la Selva. Així es planteja la pregunta: per què serveix la Comissió d'Urbanisme?
El problema és que les entitats ecologistes han de finançar cars processos judicials amb els seus escassos recursos, mentre les ADMINISTRACIÓNS utilitzen recursos de la comunitat. D'aquesta manera els processos es poden allargar fins que les entitsts ecologistes acaben els recursos.
A les ADMINISTRACIONS no els cal acatar les sentències encara que donin la raó a les entitats que recorren perque ni gasten els seus diners ni les conseqüencies econòmiques els afecten.