Mostrando entradas con la etiqueta costa brava. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta costa brava. Mostrar todas las entradas

Volen buscar petroli a la Costa Brava: aturem les prospeccions!!


Segueix la lluita!

Ajuntaments, entitats i particulars estem demanant que s'aturi el procés i NO s'autoritzin les prospeccions...però necessitrem ajuda!

Si us plau feu-ne difussió, signeu, recolzeu-nos! És la costa i el mar de tothom!! no només dels qui vivim aquí!

Aquestes són les darreres entrevistes i informacions que s'han realitzat aquests últims dies:

"Palamós es posiciona contra les prospeccions marines", notícia a radio palamós

"19 entitats recullen firmes contra les prospeccions marines", notícia el Punt avui


Foto directe.cat. El mar que volem??

Volen buscar petroli davant la Costa Brava


Lamentablement, darrerament totes les entrades són per denunciar barbaritats a les nostres terres. Setmana rere setmana, sembla que no se'ls acabi l'imaginació a l'hora de pensar agressions sobre aquesta terra prou malmessa.

No contents amb destrossar el territori a base d'urbanitzacions, carreteres, POUMS irregulars i abocadors injustificats, ara és el torn de malmetre el nostre mar.

En aquest cas, es pretén buscar petroli davant de la costa catalana, amb un abast que va des de l'Alt Empordà fins les Costes del Garraf aproximadament (11.500 kilòmetres quadrats!!) per part de l'empresa Capricorn Spain Limited.


És absurd que s'autoritzin prospeccions en una zona tan turística però sobretot tan rica en biodiversitat, en ple pas de mamífers marins com els rocuals o els dofins, que veurien greument alterada la seva ecología pels sons que s'emetrien. També se'n ressentirien la resta d'éssers vius com peixos, invertebrats, rèptils (tortugues), aus,fanerògames marines (posidonia oceànica),...no en va aquesta zona està proposada per formar part de la Xarxa Natura 2000 pel seu alt valor ecològic i es troba al costat d'una zona marina que queda protegida pel projecte LIFE+INDEMARES.

Una de les tres balenes que Projecte Ninam va detectar al setembre davant la costa del Cap de Creus
Foto: EL PUNT AVUI.


Tanmateix, la pesca, el turisme i les activitats de lleure com el submarinisme també es veurien perjudicades, si és que només traduit a diners ho volen entendre els responsables de donar llicències.

Totes les entitats amb inquietuts naturalistes, com Ocenana, Projecte Ninam, Associació Naturalistes de Girona, IAEDEN i Salvem el Crit-Aritjol (entre d'altres ) ens hi oposem del tot, i demanem la col·laboració de tothom per intentar evitar aquest atemptat ambiental.











Dofins amb amputacions a les aletes

Aquest és l'interessant aritcle que publica el diari de Girona, fruit d'un estudi del projecte NINAM,  sobre els dofins amb amputacions a les aletes a la zona de la Costa Brava. Un altre motiu de pes per regular de forma més estricte les embarcacions:

Dofins mulars a la Costa Brava

Dofins amb amputacions a les aletes prop del Cap de Creus

El projecte NINAM denuncia que la nàutica d'esbarjo veloç pot tenir efectes devastadors sobre animals com els dofins

ACN El projecte NINAM ha estudiat que entre la zona del Cap de Creus i Palamós (Baix Empordà) viuen habitualment uns 200 dofins mulars. Des de l'any 2006 però, l'organització ha catalogat entre cinc i set dofins amb amputacions a les aletes per culpa de les hèlices de les embarcacions de motor molt ràpides que naveguen per aquestes zones. Els membres de l'organització denuncien que aquest estil de navegació irrespectuosa posa en perill la vida dels dofins i d'altres espècies marines que habiten aquesta zona. Per combatre aquestes males pràctiques, l'entitat realitzarà xerrades sobre navegació a clubs nàutics de la zona, com ara Llançà, Port de la Selva o Empuriabrava.

Dofins amb amputacions a les aletes prop del Cap de Creus ACN

Els dofins mulars són una espècie marina que habita les franges litorals catalanes. Normalment es mouen prop de la costa, a un quilòmetre i mig de distància, i acostumen a buscar el seu menjar en zones de poca profunditat. Aquests factors fan que siguin uns dels animals que més pateixen les conseqüències de la presència humana. Actualment, de forma habitual, des del Cap de Creus i fins a Palamós hi viuen uns 200 dofins mulars.

Una temporada més, les boies abans d'hora

Any rera any, les concessionaries de les platges de Palafrugell adelanten els permissos sobre la normativa de posar boies i les col·loquen abans d'hora. Això significa que s'ha acabt gaudir fins que s'acabi la temporada del privilegiat paisatge de les nostres platges sense boies, de la netedat de les seves aigües lliures d'oli de motor, de la pau de sentir solament les onades sobre la sorra per tornar a sentir el soroll de les embarcacions motoritzades...

Esperem que aquest any com a mínim NO en posin més de les que tenen permesses com cada any. Ja hem constatat que una vegada més NO han començat per posar primer les boies grogues per balissar la zona de bany i posar posteriorment les de les barques sino que han començat com sempre per posar les de les barques...

També hem vist de nou que, lluny d'haver-hi algun tipus de vigilància, qualsevol màrrec de 13 anys pot ser "patró" d'una d'aquestes embarcacions, i portar-la fins a la platja dels banyistes amb el conseqüent risc per les persones, tal i com mostren aquestes imatges presses a la platja de Tamariu el passat divendres 11 de maig.

caiacs a l'hivern

Segona entrega del reportatge de Thalassa Continuem la ruta en caiac per la Costa Brava. Anirem al cap de Creus i a Lloret de Mar.

La Costa Brava en Caiac

Aquest interessant reportatge de Thalassa del canal 33 demostra com es possible gaudir de les nostres aigües de forma sostenible i respectuosa amb el medi, i com n'és de diferent el paisatge fora d'estiu!


Vessament al Port de Fornells

26 d' abril. Al Port de Fornells hem detectat un vessament important de carburant, que ha contaminat tota la superfície.

Hem fet el corresponent advertiment a l' Ajuntament i als Responsables de Ports i Costes de la Generalitat.

Durant la temporada d' estiu, tot sovint es produeixen aquests vessaments, sense que, fins ara, s' hi hagi posat remei o sanció.

Hem repetit any rera any que s'apliquin les sancions i la vigilància corresponents per tal que no es produeixin aquestes imatges que queden moolt lluny de l'imatge idíl·lica de la Costa Brava que apareix a les postals i que venen buscant als estiuejants; tal vegada, aquests vessaments són una font importantíssima de contaminació de les nostres aigües, que passa a perjudicar les flora i la fauna del nostre mar, i a produir problemes sanitaris en els "atrevists" banyistes que intenten gaudir d'unes aigües que, segons sembla ser, estan desamparades de cap tipus de protecció enfront de les agressions d'alguns irresponsables.





Distensions a Platja d'Aro

Interessant article de miquel Palol publicat el passat 30/04/2012 al diari el Punt Avui. Val la pena llegir-lo i reflexionar-hi:

Distensions a Platja d'Aro


Aquí encara semblem deutors de la idea temerària, antievolutiva i descartada als països avançats del rendiment immediat peti qui peti
L'any passat, la meva veïna de Platja d'Aro –el nom de la qual no diré perquè no estic segur que li fes gràcia– i l'autor d'aquestes línies vam fer una visita a l'alcalde de la localitat, senyor Joan Giraut, per exposar-li diverses qüestions relatives al bon funcionament del serveis de la localitat, algunes directament dependents de la seva gestió municipal, d'altres opinables dins un, diguem-ne, refugiats en l'eufemisme, marc de ciutadania i progrés compartits. Bregar amb ciutadans queixosos i a rauxes emprenyats és una feina que no desitjo a ningú, i val a dir que el senyor Giraut, a qui d'altra banda que jo sàpiga no ha apuntat ningú al cap amb una pistola perquè accedís al càrrec, la porta amb una dignitat i una ataràxia entre budistes i franciscanes admirables.
I admirable va ser el comiat que amablement ens va dispensar, constatant el temps sense veure'ns, i que hi tornéssim aviat. Ai las, senyor alcalde, els savis castellans –també hi ha savis, a Castella, a més de fatxes vultúrids– diuen “más vale prevenir que curar”, i si el senyor Giraut o algú del seu staff tenen el costum de llegir els diaris, i encara la bondat de llegir aquest, potser ens estalviarem la visita a l'alcaldia i, potser, fins i tot la podrem convertir en una invitació a fer una copa.
Fa uns anys, el qui era cap d'aquesta secció d'Opinió del diari, en Carles Prats, quan madurava la primavera em deia amb amistosa ironia: “Ja tenim aquí el clàssic d'en Palol sobre les boies de Platja d'Aro”. I tant, modèstia a part, que no em desagradaria que fos un clàssic, com ho són l'injust repartiment mundial dels beneficis, el vampirisme feudal dels banquers i l'esclavatge de les dones i les criatures al Tercer Món, i seria un deliri per part meva si una cosa essencial no diferenciés aquest clàssic de molts d'altres: que, per opinable que sigui quin és més important, si l'un o el de més enllà, en aquest un veu al final del túnel la llumeta de la possibilitat que serveixi d'alguna cosa, que un dia em facin cas o que emetin un senyal que el missatge els ha arribat.

L' Empordanet a TV3

El passat dia 1 de maig TV3 estrenava el programa "Terreny personal" dedicant-lo a un dels llocs més bonics de CAtalunya: l'Empordanet.

Entre el Montgrí i la vall d'Aro i de les Gavarres fins al mar s'emmarca un territori batejat per Josep Pla com "l'Empordanet". Una petita plana afortunada que els protagonistes del programa ens ajuden a conèixer més bé.

 Enllaç al reportatge

Bones notícies pel litoral de Begur

Des de Salvem el Crit Arítjol ens alegrem d'aquesta notícia i felicitem al Sr. Català, alcalde de Begur i al Sr. Turró, Regidor de Medi Ambient, per l'iniciativa, que esperem obri camí cap a un futur més respectuós amb el litoral d'aquest terreny de costa.

Notícia publicada pel diari El punt el passat 07/03/2012 per Emili Agulló:

Begur treu un 17% de les boies per a embarcacions i ampliarà les zones de bany

La nova concessió dels amarradors preveu substituir els que afecten bancs de posidònia per models d'impacte baix

El consistori farà més controls

L'Ajuntament de Begur ha actualitzat el pla d'usos del litoral amb els nous requisits per preservar la seguretat dels banyistes de les platges i els fons de posidònia que predominen, sobretot, a les platges de sa Tuna i Aiguablava. A la pràctica, els canvis impliquen allunyar els camps de boies per a l'amarratge d'embarcacions 50 metres més de les zones de bany, que s'ampliaran, i eliminar 69 de les 400 boies que hi havia fins ara en aigües de la població.
Per l'alcalde, Joan Català, que gestiona les competències de Medi Ambient, “s'ha cercat un punt d'equilibri entre els drets dels banyistes, la normativa ambiental i l'afició nàutica, tot intentant no perjudicar l'activitat econòmica”. El tècnic responsable de l'àrea, el geògraf Xevi Turró, també destaca que “per primer cop en els darrers 40 anys, el nombre d'amarradors en comptes de créixer es reduirà”.
Fondejos d'impacte baix

Aiguafreda a l'estiu. Foto: Salvem el Crit-Arítjol


Fornells-Aiguablava a l'estiu. Foto: Salvem el Crit-Arítjol

El Diari digital "La Directa" es fa ressò de les irregularitats urbanístiques de Palafrugell

Aquesta és la notícia que publicava el diari el passat 4 de novembre

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya anul·la el POUM de Palafrugell

XEVI PLANAS | 04/11/2011


Les entitats ecologistes critiquen el funcionament i les decisions de la Comissió d’Urbanisme de Girona
 
Roda de premsa de les entitats ecologistes



El 28 d'octubre es va presentar en roda de premsa a Girona la valoració de les entitats ecologistes envers la sentència del Tribunal Superior de Justícia de catalunya (TSJC) contra els acords de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona. Les entitats Aritjol-Salvem el Crit, Institució Altempordanesa d'Estudis Naturals, Salvem l'Empordà i l'Associació de Naturalistes de Girona van denunciar que es veuen obligades a reclamar per la via judicial el compliment de les normatives vigents davant les constants negligències de la Comissió d'Urbanisme, com en el cas de la Vall de Santa Creu o el Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) de Palafrugell mateix.
També denuncia que la Comissió d'Urbanisme legalitza irregularitats i infraccions consumades com unes naus industrials a Palau de Santa Eulàlia, la zona industrial de Roses, l'abocador de Vacamorta o la subestació elèctrica de Fonteta.
És per això que les entitats ecologistes afirmen que la Comissió Territorial d'Urbanisme menysprea les sentències judicials i el dret de la ciutadania a l'execusió d'aquestes. Lluny d'assumir les responsabilitats que li pertoquen, la Generalitat actúa amb menyspreu i fa cas omís a les sentències dictades pels tribunals.
Aquí fem un resum dels arguments del recurs presentat per Aritjol-Salvem el Crit que el TSJC ha estimat per declarar nul·la l'aprovació del POUM del 2006 de Palafrugell:
- No haver efectuat adientment el procediment d'avaluació ambiental i la insuficient documentació ambiental.
- Vulnerar el principi de coherència amb el planejament territorial de l'Empordà.
- Vulneració del principi de desenvolupament urbanístic sostenible.
- Falta de justificació i d’avaluació de les necessitats de sanejament dels nous cabals d'aigües residuals, de nous cabals d'aigua potable, de les necessitats energètiques, de volum de residus sòlids urbans i dels impactes de l'increment de les emissions de CO2.
- La sentència accepta la impugnació i deixa sense efecte diversos convenis signats per l'Ajuntament i diversos interessos privats.

sentència del TSJC contra el POUM de Palafrugell

Dossier de premsa, 28 d’octubre de 2011, presentat de forma conjunta per les entitats ecologistes Salvem el Crit-Arítjol, IAEDEN, Naturalistes Girona i Salvem l'Empordà en la roda de premsa com a reposta a la sentència del TSJC contra el POUM de Palafrugell:


El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya anul·la el POUM de Palafrugell
Les entitats ecologistes critiquen el funcionament i les decisions de la Comissió d’Urbanisme de Girona
La manca d’un procediment d’avaluació ambiental adient, la vulneració del principi de coherència amb el planejament territorial de l'Empordà i no tenir en compte el principi de desenvolupament urbanístic sostenible són els principals arguments que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha estimat per anul·lar l’aprovació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Palafrugell del 2006 per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona.
Les entitats Arítjol-Salvem el Crit, la Institució Altempordanesa per a la Defensa i l'Estudi de la Natura (IAEDEN)-Salvem l’Empordà i l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) es feliciten per aquesta sentència i reiteren la seva denúncia pública envers la Generalitat de Catalunya, i en particular la Comissió d’Urbanisme, per permetre aprovar planejaments il·legals.
La sentència de la Secció Tercera de la Sala del Contenciós Administratiu del TSJC, de passat 30 de setembre de 2011, estima parcialment el recurs interposat per Arítjol i Salvem el Crit contra els citats acords de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona (de 2 d’octubre i de 21 de desembre de 2006), declarant-los nuls de ple dret.

A continuació es detallen els arguments que el TSJC ha estimat del recurs per a declarar nul·la l'aprovació del POUM del 2006:

1r.- Per no haver efectuat adientment el procediment d'avaluació ambiental i la insuficient documentació ambiental, d'acord amb la Llei 9/2006, de 28 d'abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient degut a la transposició de la Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de juny del 2001, relativa a la avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.
Aquesta normativa exigeix una avaluació ambiental dels plans prèvia a la informació pública del instrument amb incidència ambiental, des del 21 de juliol de 2004. El POUM, en el moment de la seva aprovació, estava sota d'aplicació de la regulació d’avaluació ambiental esmentada.
Aquesta regulació obliga a elaborar un informe de sostenibilitat ambiental, l’amplitud del qual, nivell de detall i grau d'especificació ha d'estar determinat per l’òrgan ambiental competent. Obliga també a la celebració de consultes, a l’elaboració de la memòria ambiental i a la consideració del informe de sostenibilitat ambiental, del resultat de consultes i de la memòria ambiental en la presa de decisions.

2n.- Vulneració del principi de coherència amb el planejament territorial de l'Empordà. El 20 d'octubre del 2006 es va aprovar el Pla Directora Territorial de l'Empordà, de forma que quan es va donar conformitat el text refós del POUM el 21 de desembre del 2006 ja havia entrat en vigor i eren d'aplicació les seves determinacions.
El Pla Director Territorial de l'Empordà, planejament superior, determina que el creixement conjunt entre Mont-ras i Palafrugell pot ser de 4500 habitatges nous fins al 2026, mentre que el nou POUM proposava un creixement desmesurat de 5306 habitatges nous (només a Palafrugell) d'aquí al 2018.

3r.- Derivat del primer punt, vulneració el principi de desenvolupament urbanístic sostenible, al no haver analitzat i avaluat diverses solucions i models de desenvolupament urbanístic, incorporant, fins i tot, la possibilitat del creixement urbanístic zero. Al no haver avaluat ambientalment de forma suficient el nou POUM, es vulnera aquest principi.

4t.- Falta de justificació i d’avaluació de les necessitats de sanejament dels nous cabals d'aigües residuals que es generaran i insuficiència de la EDAR de Palamós -Mont-ras que actualment depura les aigües. També la falta d'anàlisi i consideració de les necessitats de nous cabals d'aigua potable, necessitats energètiques, de volum de residus sòlids urbans i dels impactes de l'increment de les emissions de CO2.
La sentència estima aquest motiu d'impugnació ja que s'han de tenir en compte els importants efectes que aquesta falta de previsió comportarà, donat l'important creixement urbà que el nou POUM plantejava.
 
5è.- La sentència accepta la impugnació i deixa sense efecte els següents convenis signats per l'Ajuntament i diversos interessos privats: El conveni no1, de 19 de maig de 2005 que pactava la classificació com a sòl urbà el sol no urbanitzables de les parcel·les 56 i 57 del polígon 10, costat oest, del carrer Sard de Calella.
El conveni no2, de 23 de maig del 2006, que classifica un sòl no urbanitzable com a urbanitzable en la fitxa del SuD 1.7 a/b Casal - Bruguerol Est, i que permetria la implantació de 345 habitatges nous. El conveni no4, que classificava de sòl no urbanitzables com a urbà amb la indicació de cessió d'un 10% d'aprofitament urbanístic amb compensació econòmica a l'Ajuntament de 80.000 euros en el PA 3.4. per la construcció d'un Hotel a la Farena.

La cronologia

L'any 2004 va començar el tràmit de revisió del Pla d'Ordenació urbanística Municipal (POUM) de Palafrugell, l'estiu del 2005 es va aprovar inicialment i es va posar a exposició pública. S’hi van presentar més de 600 al·legacions. La tardor del 2006 la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona va aprovar definitivament l'esmentat pla i es donà conformitat al Text Refós.

El maig de 2007 les associacions Salvem el Crit-Arítjol van presentar un recurs d’alçada davant el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

Davant el silenci d’aquest Departament i el seu Conseller, el desembre del 2009 es va presentar Contenciós Administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per part d’Arítjol – Salvem el Crit. Les proves que es van presentar es basaven en un Informe tècnic ambiental (per a l’avaluació del POUM sobre sòls de valor agrícola i agronòmic i els connectors ecològics i de valor natural), una Prova Pericial practicada per un perit arquitecte i una prova pericial practicada per un perit Enginyer Forestal. Tots tres informes es van mostrar favorables als arguments de les entitats ecologistes.

El febrer de 2011, l’advocat d’Arítjol – Salvem el Crit va presentar el document de Conclusions a la Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
El passat 30 de setembre la Secció Tercera de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictar sentència (no 731/2011) sobre el recurs formulat per les associacions ecologistes Aritjol i Salvem el Crit contra els acords de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona (de 2 d'octubre i 21 de desembre del 2006) que aprovaven el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Palafrugell (POUM).

La Comissió d’Urbanisme, aprovació i legalització d’irregularitats i sentències sense executar
Ja és prou greu que la Comissió d'Urbanisme aprova planejaments urbanístics que no s'ajusten a la planificació territorial. Com demostra de nou l'anul·lació del POUM de Palafrugell, la comissió no aplica les normatives vigents i som les entitats que hem de reclamar per la via judicial el compliment d'aquestes. Un exemple són les sentències de 25 de març i 21 d'abril de 2009 de la Secció Tercera de la Sala Contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya anul·lant la requalificació com urbana d’un sector de la Vall de Santa Creu efectuada pel POUM del Port de la Selva. Així es planteja la pregunta: per què serveix la Comissió d'Urbanisme?

L'edició digital del Diari el Punt es fa ressò de les irregularitats urbanístiques de Palafrugell

Aquesta és la notícia que publicava l'edició digital del Diari el Punt el passat 29 d'octubre, fent-se ressò de la sentència del TSJC que anul·la l'actual POUM de Palafrugell i la roda de premsa que les entitats ecologistes van realitzar de forma conjunta el dia anterior:

Les entitats ecologistes volen canvis en la Comissió d'Urbanisme de Girona

Demanen destitucions pel seguit d'actuacions tombades per la justícia, com ara el POUM de Palafrugell i la zona industrial de Roses

També reclamen tenir-hi veu

Schmitt (Iaeden), Costa, De Ribot i Ball-llosera (Naturalistes de Girona), asseguts, ahir Foto: E.A.


Quatre entitats ecologistes de la demarcació (Arítjol-Salvem el Crit, Iaeden, Salvem l'Empordà i l'Associació Naturalistes de Girona) van exigir ahir canvis en la composició i la manera de procedir de la Comissió d'Urbanisme de Girona (CUG), arran de l'anul·lació judicial del pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) de Palafrugell. Els ecologistes van afegir la sentència del TSJC al seguit de projectes que van rebre el vistiplau de l'òrgan i han acabat tombats per la justícia, com ara l'abocador de Vacamorta, la zona industrial de Roses i la subestació elèctrica de Fonteta.

Per l'advocat Eduard de Ribot, l'acumulació d'irregularitats ambientals observades pels tribunals proven que “la CUG no controla, ni és transparent ni fiable”. Tampoc és “plural” per les associacions ecologistes, que posen l'èmfasi que fora dels representants institucionals, “ningú hi representa la visió del creixement territorial sostenible”.

És per aquests motius que Ribot i els representants de les entitats van reclamar tenir-hi veu i canvis “en els criteris tècnics que s'apliquen per aprovar els planejaments”. D'altra banda, vistes les sentències, insten la Generalitat a “depurar responsabilitats” i “anul·lar planejaments, en el cas que hagin estat executats”.

El Diari el Punt es fa ressò de les irregularitats urbanístiques de Palafrugell

Aquesta era la notícia publicada per aquest diari el passat dia 28 d'octubre:



El Tribunal Superior declara nul de ple dret el pla general de Palafrugell

Ho raona pel tràmit ambiental, el pla de l'Empordà i l'aigua

La Generalitat i l'Ajuntament ja han presentat recursos de cassació al Suprem

La vila de Palafrugell des de dalt la torre de guaita de Sant Sebastià. Foto: A.V.


El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha declarat nul de ple dret el pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) de Palafrugell, segons va fer públic l'alcalde, Juli Fernández, en el ple municipal d'ahir a la nit. Fernández va explicar que el tribunal justifica l'anul·lació del pla general amb tres aspectes. El primer, l'incompliment de la tramitació d'avaluació ambiental, ja que és insuficient. El segon, la vulneració del principi de coherència, ja que no s'ajusta al pla director territorial de l'Empordà. I el tercer, la no-justificació de la suficiència d'abastament d'aigua i de la capacitat de l'estació depuradora pel creixement previst.

L'alcalde, però, ja va deixar clar en el mateix ple que l'Ajuntament, com també ha fet la Generalitat, ja que la sentència va contra l'aprovació definitiva d'Urbanisme, han interposat cadascun un recurs de cassació contra l'esmenta sentència al Tribunal Suprem.

TVE3 comarques es fa ressò de les irregularitats urbanístiques de Palafrugell

El passat dia 28 d'octubre TVE 3 comarques va dedicar una notícia a fer-se ressò de les irregularitats urbanístiques del POUM de Palafrugell el qual, segons una sentència judicial, ha quedat anul·lat i per tant NO es pot tirar endavant.

Des de Salvem el Crit-Arítjol hem denunciat llargament aquestes irregularitats des dels darrers anys i ens alegrem que la sentència hagi tingut en compte criteris ambientals, de creixement sostenible i de manca de compliment del Pla Director, entre d'altres.

Enllaç permanent al vídeo de la notícia fent click aquí

Barques a Sa Tuna, ocupant l' espai públic

A l' estiu fan nosa sobre la sorra, ocupant un espai que haurien d'aprofitar els banyistes que ja no saben on posar les tovalloles en una cala tan petita... a l' hivern, estan apilades de qualsevol manera pels carrers del poble. Una mala imatge que es podria evitar si els propietaris se les emportessin cap a casa.  Esperem que l' Ajuntament, a qui ja hem avisat, faci retirar dels carrers aquestes barques i altres andròmines.



"Costa Brava en hora punta"

Nou video de 8 minuts de duració en el que es mostra el litoral de la Costa Brava Central en hora punta un dia d' agost del 2010 - encara totalment vigent enguany.

Des d' Arítjol-Salvem el Crit treballem per recuperar i ampliar les zones de bany de la nostra costa, tan massificades a l'estiu amb la presència de camps de boies que ocupen la major part de les badies, i d' embarcacions que envaeixen tots els racons.


La Costa Brava en hora punta from Salvem el Crit - Aritjol on Vimeo.

Posidònia, més que una planta

Una vegada més, la premsa es fa també ressò de l'importància de preservar les praderies de Posidònia a les nostres platges i als nostres fons marins.

Malgrat la "molèstia" que pugui resultar l'acumulació de posidònia morta a les platges per al sector turístic, aquest fet fa que es freni la regressió de les platges ja que ajuda a fixar la sorra. Alhora, la seva descomposició acaba generant vida, amb l'aparició de moltes plantes d'àmbit marí que d'altra forma dificilment arrelarien.

A Formentera resolen el problema retirant durant la temporada d'estiu les muntanyes de fullaraca de les platges més turístiques, però tornant-les a recol·locar a partir de setembre, una solució senzilla i eficient de la que potser en podrien pendre nota a Cataunya.

Aquesta és la notícia que publicava el diari ARA en la seva edició digital del passat 03/08/2011

Les demandes del sector turístic duen a retirar de les platges la posidònia, planta necessària per al litoral

Posidònia, més que una planta


Sembla una alga, però no ho és. La posidònia és una planta del fons marí, una de les tres més típiques del mar Mediterrani, que molts banyistes assidus de platges verges, especialment de les illes Balears, coneixen bé. Aquesta espècie, també coneguda com a alga dels vidriers -perquè es feien servir les fulles mortes per embalar objectes delicats-, és fonamental per l'ecosistema del nostre litoral, on és la planta marina més comuna.