Mostrando entradas con la etiqueta Salvem el crit-Arítjol. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Salvem el crit-Arítjol. Mostrar todas las entradas

Volen buscar petroli a la Costa Brava: aturem les prospeccions!!


Segueix la lluita!

Ajuntaments, entitats i particulars estem demanant que s'aturi el procés i NO s'autoritzin les prospeccions...però necessitrem ajuda!

Si us plau feu-ne difussió, signeu, recolzeu-nos! És la costa i el mar de tothom!! no només dels qui vivim aquí!

Aquestes són les darreres entrevistes i informacions que s'han realitzat aquests últims dies:

"Palamós es posiciona contra les prospeccions marines", notícia a radio palamós

"19 entitats recullen firmes contra les prospeccions marines", notícia el Punt avui


Foto directe.cat. El mar que volem??

Volen buscar petroli davant la Costa Brava


Lamentablement, darrerament totes les entrades són per denunciar barbaritats a les nostres terres. Setmana rere setmana, sembla que no se'ls acabi l'imaginació a l'hora de pensar agressions sobre aquesta terra prou malmessa.

No contents amb destrossar el territori a base d'urbanitzacions, carreteres, POUMS irregulars i abocadors injustificats, ara és el torn de malmetre el nostre mar.

En aquest cas, es pretén buscar petroli davant de la costa catalana, amb un abast que va des de l'Alt Empordà fins les Costes del Garraf aproximadament (11.500 kilòmetres quadrats!!) per part de l'empresa Capricorn Spain Limited.


És absurd que s'autoritzin prospeccions en una zona tan turística però sobretot tan rica en biodiversitat, en ple pas de mamífers marins com els rocuals o els dofins, que veurien greument alterada la seva ecología pels sons que s'emetrien. També se'n ressentirien la resta d'éssers vius com peixos, invertebrats, rèptils (tortugues), aus,fanerògames marines (posidonia oceànica),...no en va aquesta zona està proposada per formar part de la Xarxa Natura 2000 pel seu alt valor ecològic i es troba al costat d'una zona marina que queda protegida pel projecte LIFE+INDEMARES.

Una de les tres balenes que Projecte Ninam va detectar al setembre davant la costa del Cap de Creus
Foto: EL PUNT AVUI.


Tanmateix, la pesca, el turisme i les activitats de lleure com el submarinisme també es veurien perjudicades, si és que només traduit a diners ho volen entendre els responsables de donar llicències.

Totes les entitats amb inquietuts naturalistes, com Ocenana, Projecte Ninam, Associació Naturalistes de Girona, IAEDEN i Salvem el Crit-Aritjol (entre d'altres ) ens hi oposem del tot, i demanem la col·laboració de tothom per intentar evitar aquest atemptat ambiental.











Port a Tossa de Mar

Tan debò triomfi el sentit comú i el respecte i no s'acabi fent el Port.

Aquesta és la notícia que publicava el diari El Punt el passat 22/03/2012:

No volen un port esportiu a Tossa de Mar

La tranquil·la platja d'Es Codolar, a Tossa de Mar, i els seus entorns poden veure's greument afectats si tira endavant el projecte de port esportiu. Foto: Montserrat Escayola.
 

L’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) considera que la proposta de construir un port esportiu a Tossa implicarà la destrucció d'un dels paisatges més emblemàtics i de forta identitat de la Costa Brava, a més de suposar un fort impacte paisatgístic i ambiental. Així mateix, recorden que la presència de racons inalterats pel creixement urbanístic desmesurat i la seva preservació varen ser el motiu l’any 1998, de la redacció de la Carta de Tossa.

sentència del TSJC contra el POUM de Palafrugell

Dossier de premsa, 28 d’octubre de 2011, presentat de forma conjunta per les entitats ecologistes Salvem el Crit-Arítjol, IAEDEN, Naturalistes Girona i Salvem l'Empordà en la roda de premsa com a reposta a la sentència del TSJC contra el POUM de Palafrugell:


El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya anul·la el POUM de Palafrugell
Les entitats ecologistes critiquen el funcionament i les decisions de la Comissió d’Urbanisme de Girona
La manca d’un procediment d’avaluació ambiental adient, la vulneració del principi de coherència amb el planejament territorial de l'Empordà i no tenir en compte el principi de desenvolupament urbanístic sostenible són els principals arguments que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha estimat per anul·lar l’aprovació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Palafrugell del 2006 per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona.
Les entitats Arítjol-Salvem el Crit, la Institució Altempordanesa per a la Defensa i l'Estudi de la Natura (IAEDEN)-Salvem l’Empordà i l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) es feliciten per aquesta sentència i reiteren la seva denúncia pública envers la Generalitat de Catalunya, i en particular la Comissió d’Urbanisme, per permetre aprovar planejaments il·legals.
La sentència de la Secció Tercera de la Sala del Contenciós Administratiu del TSJC, de passat 30 de setembre de 2011, estima parcialment el recurs interposat per Arítjol i Salvem el Crit contra els citats acords de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona (de 2 d’octubre i de 21 de desembre de 2006), declarant-los nuls de ple dret.

A continuació es detallen els arguments que el TSJC ha estimat del recurs per a declarar nul·la l'aprovació del POUM del 2006:

1r.- Per no haver efectuat adientment el procediment d'avaluació ambiental i la insuficient documentació ambiental, d'acord amb la Llei 9/2006, de 28 d'abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient degut a la transposició de la Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de juny del 2001, relativa a la avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.
Aquesta normativa exigeix una avaluació ambiental dels plans prèvia a la informació pública del instrument amb incidència ambiental, des del 21 de juliol de 2004. El POUM, en el moment de la seva aprovació, estava sota d'aplicació de la regulació d’avaluació ambiental esmentada.
Aquesta regulació obliga a elaborar un informe de sostenibilitat ambiental, l’amplitud del qual, nivell de detall i grau d'especificació ha d'estar determinat per l’òrgan ambiental competent. Obliga també a la celebració de consultes, a l’elaboració de la memòria ambiental i a la consideració del informe de sostenibilitat ambiental, del resultat de consultes i de la memòria ambiental en la presa de decisions.

2n.- Vulneració del principi de coherència amb el planejament territorial de l'Empordà. El 20 d'octubre del 2006 es va aprovar el Pla Directora Territorial de l'Empordà, de forma que quan es va donar conformitat el text refós del POUM el 21 de desembre del 2006 ja havia entrat en vigor i eren d'aplicació les seves determinacions.
El Pla Director Territorial de l'Empordà, planejament superior, determina que el creixement conjunt entre Mont-ras i Palafrugell pot ser de 4500 habitatges nous fins al 2026, mentre que el nou POUM proposava un creixement desmesurat de 5306 habitatges nous (només a Palafrugell) d'aquí al 2018.

3r.- Derivat del primer punt, vulneració el principi de desenvolupament urbanístic sostenible, al no haver analitzat i avaluat diverses solucions i models de desenvolupament urbanístic, incorporant, fins i tot, la possibilitat del creixement urbanístic zero. Al no haver avaluat ambientalment de forma suficient el nou POUM, es vulnera aquest principi.

4t.- Falta de justificació i d’avaluació de les necessitats de sanejament dels nous cabals d'aigües residuals que es generaran i insuficiència de la EDAR de Palamós -Mont-ras que actualment depura les aigües. També la falta d'anàlisi i consideració de les necessitats de nous cabals d'aigua potable, necessitats energètiques, de volum de residus sòlids urbans i dels impactes de l'increment de les emissions de CO2.
La sentència estima aquest motiu d'impugnació ja que s'han de tenir en compte els importants efectes que aquesta falta de previsió comportarà, donat l'important creixement urbà que el nou POUM plantejava.
 
5è.- La sentència accepta la impugnació i deixa sense efecte els següents convenis signats per l'Ajuntament i diversos interessos privats: El conveni no1, de 19 de maig de 2005 que pactava la classificació com a sòl urbà el sol no urbanitzables de les parcel·les 56 i 57 del polígon 10, costat oest, del carrer Sard de Calella.
El conveni no2, de 23 de maig del 2006, que classifica un sòl no urbanitzable com a urbanitzable en la fitxa del SuD 1.7 a/b Casal - Bruguerol Est, i que permetria la implantació de 345 habitatges nous. El conveni no4, que classificava de sòl no urbanitzables com a urbà amb la indicació de cessió d'un 10% d'aprofitament urbanístic amb compensació econòmica a l'Ajuntament de 80.000 euros en el PA 3.4. per la construcció d'un Hotel a la Farena.

La cronologia

L'any 2004 va començar el tràmit de revisió del Pla d'Ordenació urbanística Municipal (POUM) de Palafrugell, l'estiu del 2005 es va aprovar inicialment i es va posar a exposició pública. S’hi van presentar més de 600 al·legacions. La tardor del 2006 la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona va aprovar definitivament l'esmentat pla i es donà conformitat al Text Refós.

El maig de 2007 les associacions Salvem el Crit-Arítjol van presentar un recurs d’alçada davant el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

Davant el silenci d’aquest Departament i el seu Conseller, el desembre del 2009 es va presentar Contenciós Administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per part d’Arítjol – Salvem el Crit. Les proves que es van presentar es basaven en un Informe tècnic ambiental (per a l’avaluació del POUM sobre sòls de valor agrícola i agronòmic i els connectors ecològics i de valor natural), una Prova Pericial practicada per un perit arquitecte i una prova pericial practicada per un perit Enginyer Forestal. Tots tres informes es van mostrar favorables als arguments de les entitats ecologistes.

El febrer de 2011, l’advocat d’Arítjol – Salvem el Crit va presentar el document de Conclusions a la Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
El passat 30 de setembre la Secció Tercera de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictar sentència (no 731/2011) sobre el recurs formulat per les associacions ecologistes Aritjol i Salvem el Crit contra els acords de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona (de 2 d'octubre i 21 de desembre del 2006) que aprovaven el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Palafrugell (POUM).

La Comissió d’Urbanisme, aprovació i legalització d’irregularitats i sentències sense executar
Ja és prou greu que la Comissió d'Urbanisme aprova planejaments urbanístics que no s'ajusten a la planificació territorial. Com demostra de nou l'anul·lació del POUM de Palafrugell, la comissió no aplica les normatives vigents i som les entitats que hem de reclamar per la via judicial el compliment d'aquestes. Un exemple són les sentències de 25 de març i 21 d'abril de 2009 de la Secció Tercera de la Sala Contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya anul·lant la requalificació com urbana d’un sector de la Vall de Santa Creu efectuada pel POUM del Port de la Selva. Així es planteja la pregunta: per què serveix la Comissió d'Urbanisme?

L'edició digital del Diari el Punt es fa ressò de les irregularitats urbanístiques de Palafrugell

Aquesta és la notícia que publicava l'edició digital del Diari el Punt el passat 29 d'octubre, fent-se ressò de la sentència del TSJC que anul·la l'actual POUM de Palafrugell i la roda de premsa que les entitats ecologistes van realitzar de forma conjunta el dia anterior:

Les entitats ecologistes volen canvis en la Comissió d'Urbanisme de Girona

Demanen destitucions pel seguit d'actuacions tombades per la justícia, com ara el POUM de Palafrugell i la zona industrial de Roses

També reclamen tenir-hi veu

Schmitt (Iaeden), Costa, De Ribot i Ball-llosera (Naturalistes de Girona), asseguts, ahir Foto: E.A.


Quatre entitats ecologistes de la demarcació (Arítjol-Salvem el Crit, Iaeden, Salvem l'Empordà i l'Associació Naturalistes de Girona) van exigir ahir canvis en la composició i la manera de procedir de la Comissió d'Urbanisme de Girona (CUG), arran de l'anul·lació judicial del pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) de Palafrugell. Els ecologistes van afegir la sentència del TSJC al seguit de projectes que van rebre el vistiplau de l'òrgan i han acabat tombats per la justícia, com ara l'abocador de Vacamorta, la zona industrial de Roses i la subestació elèctrica de Fonteta.

Per l'advocat Eduard de Ribot, l'acumulació d'irregularitats ambientals observades pels tribunals proven que “la CUG no controla, ni és transparent ni fiable”. Tampoc és “plural” per les associacions ecologistes, que posen l'èmfasi que fora dels representants institucionals, “ningú hi representa la visió del creixement territorial sostenible”.

És per aquests motius que Ribot i els representants de les entitats van reclamar tenir-hi veu i canvis “en els criteris tècnics que s'apliquen per aprovar els planejaments”. D'altra banda, vistes les sentències, insten la Generalitat a “depurar responsabilitats” i “anul·lar planejaments, en el cas que hagin estat executats”.

El Diari el Punt es fa ressò de les irregularitats urbanístiques de Palafrugell

Aquesta era la notícia publicada per aquest diari el passat dia 28 d'octubre:



El Tribunal Superior declara nul de ple dret el pla general de Palafrugell

Ho raona pel tràmit ambiental, el pla de l'Empordà i l'aigua

La Generalitat i l'Ajuntament ja han presentat recursos de cassació al Suprem

La vila de Palafrugell des de dalt la torre de guaita de Sant Sebastià. Foto: A.V.


El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha declarat nul de ple dret el pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) de Palafrugell, segons va fer públic l'alcalde, Juli Fernández, en el ple municipal d'ahir a la nit. Fernández va explicar que el tribunal justifica l'anul·lació del pla general amb tres aspectes. El primer, l'incompliment de la tramitació d'avaluació ambiental, ja que és insuficient. El segon, la vulneració del principi de coherència, ja que no s'ajusta al pla director territorial de l'Empordà. I el tercer, la no-justificació de la suficiència d'abastament d'aigua i de la capacitat de l'estació depuradora pel creixement previst.

L'alcalde, però, ja va deixar clar en el mateix ple que l'Ajuntament, com també ha fet la Generalitat, ja que la sentència va contra l'aprovació definitiva d'Urbanisme, han interposat cadascun un recurs de cassació contra l'esmenta sentència al Tribunal Suprem.

TVE3 comarques es fa ressò de les irregularitats urbanístiques de Palafrugell

El passat dia 28 d'octubre TVE 3 comarques va dedicar una notícia a fer-se ressò de les irregularitats urbanístiques del POUM de Palafrugell el qual, segons una sentència judicial, ha quedat anul·lat i per tant NO es pot tirar endavant.

Des de Salvem el Crit-Arítjol hem denunciat llargament aquestes irregularitats des dels darrers anys i ens alegrem que la sentència hagi tingut en compte criteris ambientals, de creixement sostenible i de manca de compliment del Pla Director, entre d'altres.

Enllaç permanent al vídeo de la notícia fent click aquí

Barques a Sa Tuna, ocupant l' espai públic

A l' estiu fan nosa sobre la sorra, ocupant un espai que haurien d'aprofitar els banyistes que ja no saben on posar les tovalloles en una cala tan petita... a l' hivern, estan apilades de qualsevol manera pels carrers del poble. Una mala imatge que es podria evitar si els propietaris se les emportessin cap a casa.  Esperem que l' Ajuntament, a qui ja hem avisat, faci retirar dels carrers aquestes barques i altres andròmines.



Parlem de la situació de la Posidònia a TV Costa Brava

Begur / Palafrugell. Salvem el Crit-Arítjol denúncia la degradació que està patint el fons marí de la costa de Begur i Palafrugell. Aquestes franges del litoral conformen un dels elements paisatgístics més representatius de la Costa Brava i els morts, els ancoratges i les cadenes que hi ha a les cales només col·laboren a la seva destrucció. Les imatges enregistrades pel càmera Ramon Casabayó han estat cedides per les Associacions Salvem el Crit i Arítjol.



“És un error abandonar el medi ambient per la crisi”

Notícia publicada pel diari el Punt el 15 de juliol de 2011 en la que s'entrevista al prestigiós biòleg Enric Sala, un gran comunicador que treballa en la mateixa línia de conservació que recolza Salvem el Crit - Arítjol.


Projecte · “Volem demostrar que la conservació marina no és un sacrifici ni un luxe sinó una oportunitat de negoci que beneficia tothom”

Després de doctorar-se en ecologia a la Universitat d'Aix-Marseille el científic gironí Enric Sala va treballar durant 10 anys a la prestigiosa institució oceanogràfica Scripps dels Estats Units. Des del 2006 és investigador del CSIC i des del 2008 treballa a Washington per a National Geographic Society Foto: NGS.

Si protegir les illes Medes han estat un benefici general, perquè no en tenim més, de reserves?
L'ècoleg marí Enric Sala i el director cinematogràfic James Cameron es van incorporar el 23 de juny passat, en un acte honorífic celebrat a Washington, al grup més selecte d'exploradors de la societat National Geographic. Enric Sala destaca que aquest nou càrrec és una oportunitat per reforçar el seu treball en l'estudi i la protecció de les zones marines més valuoses i amenaçades del planeta.
Què significa ser explorador resident de National Geographic?
National Geographic té diferents categories d'exploradors. L'any 2007 em van nomenar explorador emergent i un any més tard em van concedir la categoria de fellow per dirigir un programa de conservació marina. Ara, la categoria d'explorer in residence que m'acaben de concedir està reservada per als investigadors senior que ja han aconseguit èxits en els seus camps.
Quantes persones formen part d'aquest programa de National Geographic?
En total som 15 exploradors residents, amb trajectòries molt diverses, des del director de cinema James Cameron fins a Mike Fay, que va viatjar per tot Àfrica per ajudar a millorar la protecció dels espais naturals, i les paleontòlogues Meave i Louise Leakey, filla i néta de Louis Leakey. Aquesta distinció es pot comparar amb una càtedra universitària i suposa un suport total de la National Geographic Society per fer el nostre treball de recerca.
Com aprofitarà aquesta distinció? Quins són els seus treballs més destacats?
Des de fa tres anys treballo en el projecte Pristine Seas [mars pristins], dedicat a l'exploració i la comunicació social dirigides a la conservació dels últims mars verges del planeta. Els dos primers èxits d'aquest programa han estat la protecció del parc marí al voltant de les illes de Salas i Gómez, a Xile, i de les muntanyes submarines al voltant de l'illa del Coco, a Costa Rica. Un dels objectius d'aquest projecte és convèncer els líders polítics de la necessitat de protegir aquests espais. D'altra banda, estic entusiasmat amb un altre projecte que he començat ara que consisteix a treballar amb un equip d'economistes per crear models de negoci i demostrar que la conservació marina no és un sacrifici ni un luxe sinó una oportunitat de negoci que pot beneficiar tothom.
Aquest projecte pot ser útil per al Mediterrani?
Sí, aquest projecte per crear models de negoci es podria aplicar en zones com el Mediterrani que estan molt humanitzades, amb molta utilització dels recursos marins i on hi ha conflicte social sobre aquests usos. L'objectiu seria trobar solucions econòmiques que beneficiïn el medi ambient i, a la vegada, les comunitats afectades.
El seu treball se centra també en la divulgació.
La divulgació és important però no és suficient. Considero molt important la comunicació estratègica, és a dir, tractar de convèncer els grups socials clau que poden prendre decisions. En la creació dels nous espais protegits a Costa Rica i Xile, per exemple, va ser clau poder inspirar directament els presidents de tots dos països. En altres llocs serà important convèncer els líders locals o les comunitats de pescadors.
Per això vostè va assessorar al president Bush en la creació de la reserva marina més gran del Pacífic? Una de les poques coses positives d'aquell govern.
Vostè ho ha dit. És una ironia però George Bush ha estat el president nord-americà que ha creat la reserva marina més gran del seu país. Fa poc, la seva dona, Laura Bush, va publicar un article a The Wall Street Journal on defensava la necessitat de continuar creant àrees marines protegides [vegeu a internet A New Wave of National Parks, tinyurl.com/6kr9fee].
Tornem al Mediterrani. La nostra societat és prou conscient de les amenaces i la necessitat de protecció?
Estem en un moment que no ajuda gens a la protecció del medi ambient. La crisi econòmica i l'atur posen el medi ambient en general, i el mediterrani en concret, a la cua de les preocupacions socials. És un error abandonar el medi ambient per la crisi; això és una demostració de l'escassa visió que tenim dels problemes a llarg termini. Un exemple molt clar el tenim en les energies renovables, l'estalvi i l'eficiència energètica. La solució a molts problemes econòmics impliquen la protecció del medi ambient.
Receptes per a la crisi?
Hem viscut en una cultura on esperaven que el govern ho solucionés tot, deixant de banda els emprenedors. També en temes de medi ambient la clau és canviar aquesta visió. En protecció marina, per exemple, hem de descobrir les oportunitats de negoci i deixar que les comunitats locals siguin les que creïn les reserves marines, les gestionin i les facin sostenibles. Si hem d'esperar que ho faci el govern no arribarem enlloc.
Les Medes són un bon exemple dels beneficis per al medi ambient i la comunitat local.
Efectivament, les illes Medes, amb menys d'un quilòmetre quadrat, proporcionen uns beneficis econòmics de sis milions d'euros anuals, amb més ingressos i més llocs de treball que la pesca. La meva pregunta a la Generalitat i als alcaldes de la costa catalana és si les Medes han suposat un benefici tant gran per a tothom per què no hi ha més reserves d'aquest tipus.
Quan tornarà a Catalunya?
De moment, si torno serà de vacances. Personalment és molt frustrant treballar a Catalunya en temes de conservació marina perquè encara no he trobat cap govern de la Generalitat que hagi tingut un mínim inte-rès real d'avançar en aquest camp. Només tenim 235 hectàrees totalment protegides al litoral català, en una costa de 400 quilòmetres. A Catalunya les oportunitats són enormes, però em sap molt de greu dir això: la manera de pensar de molts líders polítics és del segle passat i en la nostra societat hi ha molts interessos creats.