Mostrando entradas con la etiqueta embarcacions. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta embarcacions. Mostrar todas las entradas

Dofins amb amputacions a les aletes

Aquest és l'interessant aritcle que publica el diari de Girona, fruit d'un estudi del projecte NINAM,  sobre els dofins amb amputacions a les aletes a la zona de la Costa Brava. Un altre motiu de pes per regular de forma més estricte les embarcacions:

Dofins mulars a la Costa Brava

Dofins amb amputacions a les aletes prop del Cap de Creus

El projecte NINAM denuncia que la nàutica d'esbarjo veloç pot tenir efectes devastadors sobre animals com els dofins

ACN El projecte NINAM ha estudiat que entre la zona del Cap de Creus i Palamós (Baix Empordà) viuen habitualment uns 200 dofins mulars. Des de l'any 2006 però, l'organització ha catalogat entre cinc i set dofins amb amputacions a les aletes per culpa de les hèlices de les embarcacions de motor molt ràpides que naveguen per aquestes zones. Els membres de l'organització denuncien que aquest estil de navegació irrespectuosa posa en perill la vida dels dofins i d'altres espècies marines que habiten aquesta zona. Per combatre aquestes males pràctiques, l'entitat realitzarà xerrades sobre navegació a clubs nàutics de la zona, com ara Llançà, Port de la Selva o Empuriabrava.

Dofins amb amputacions a les aletes prop del Cap de Creus ACN

Els dofins mulars són una espècie marina que habita les franges litorals catalanes. Normalment es mouen prop de la costa, a un quilòmetre i mig de distància, i acostumen a buscar el seu menjar en zones de poca profunditat. Aquests factors fan que siguin uns dels animals que més pateixen les conseqüències de la presència humana. Actualment, de forma habitual, des del Cap de Creus i fins a Palamós hi viuen uns 200 dofins mulars.

Una temporada més, les boies abans d'hora

Any rera any, les concessionaries de les platges de Palafrugell adelanten els permissos sobre la normativa de posar boies i les col·loquen abans d'hora. Això significa que s'ha acabt gaudir fins que s'acabi la temporada del privilegiat paisatge de les nostres platges sense boies, de la netedat de les seves aigües lliures d'oli de motor, de la pau de sentir solament les onades sobre la sorra per tornar a sentir el soroll de les embarcacions motoritzades...

Esperem que aquest any com a mínim NO en posin més de les que tenen permesses com cada any. Ja hem constatat que una vegada més NO han començat per posar primer les boies grogues per balissar la zona de bany i posar posteriorment les de les barques sino que han començat com sempre per posar les de les barques...

També hem vist de nou que, lluny d'haver-hi algun tipus de vigilància, qualsevol màrrec de 13 anys pot ser "patró" d'una d'aquestes embarcacions, i portar-la fins a la platja dels banyistes amb el conseqüent risc per les persones, tal i com mostren aquestes imatges presses a la platja de Tamariu el passat divendres 11 de maig.

Barques a Sa Tuna, ocupant l' espai públic

A l' estiu fan nosa sobre la sorra, ocupant un espai que haurien d'aprofitar els banyistes que ja no saben on posar les tovalloles en una cala tan petita... a l' hivern, estan apilades de qualsevol manera pels carrers del poble. Una mala imatge que es podria evitar si els propietaris se les emportessin cap a casa.  Esperem que l' Ajuntament, a qui ja hem avisat, faci retirar dels carrers aquestes barques i altres andròmines.



Massificació embarcacions Cap Roig-Castell

Petit exemple de massificació d'embarcacions d'esbarjo en una cala de l'espai d'interès natural Cap Roig - Castell. Aquesta és una pràctica molt estesa al litoral de la Costa Brava, convertint-lo en un dels més massificats del Mediterrani. Aquest descontrol de la navegació te greus conseqüències sobre el fons marí i sobre el paisatge, alhora que suposa un important perill i molèstia per altres activitats més respectuoses com l'snorkel, el bany i el kaiac.

Recordem que, segons la llei, no es pot ancorar a menys de 50 metres de les roques ni a menys de 200 de la platja, i que s'ha de vigilar que l'àncora no caigui damunt cap praderia de posidonia. Les imatges demostren el contrari, que en realitat és el pa nostre de cada dia durant els dies d'estiu a la Costa Brava...


Massificació embarcacions Cap Roig - Castell from Salvem el Crit - Aritjol on Vimeo.

cartes enviades a Ajuntament de Palafrugell i Begur

Aquestes són les cartes que s'han adreçat durant aquests dies als Regidors de medi Ambient de l'Ajuntament de Palafrugell i de Begur, per tal de què prenguin consciència del grau en què les embarcacions de lleure malmeten el tram de litoral comprés entre Pals i Calonge cada estiu. S'acompanya amb les imatges pertinents.




IMATGES AEREES DEL LITORAL DES DE PALS A CALONGE
PRESES EL 21 D’ AGOST 2010


Aquestes imatges van ser encarregades per Arítjol – Salvem el Crit i filmades el migdia del dissabte 21 d’ agost de l’ any passat.

Aquesta filmació es presenta tal com va ser enregistrada, sense tallar ni muntar.

Properament pensem preparar una versió treballada, muntada i amb veu però hem cregut que aquestes imatges tal com van ser preses, gaudeixen d’ un realisme que hem volgut preservar.

El què volem mostrar amb aquesta filmació és l’ excés d’ embarcacions d’ esbarjo que es concentren en aquest tram de Costa dels Municipis de Begur i Palafrugell, doncs mentre la circulació d’ embarcacions és de folia, els racons als que tothom voldria anar estan tan plens que els que hi ha pogut accedir no en poden gaudir, i tot i això els camps de boies de fondeig segueixen plens d’ embarcacions.

També mostra clarament la manca d’ espais de bany lliures d’ embarcacions que, en no estar molts d’ells abalisats, les embarcacions no respecten les distàncies de seguretat reglamentades ni a les platges ni a la costa.

Veuran clarament la manca o insuficiència de protecció dels banyistes (fins i tot els de les mateixes embarcacions) i l’ abús de les embarcacions a per tot: Sa Riera, Aiguafreda, Sa Tuna, Fornells, Cala Marquesa, Tamariu, Es Cau, Llafranc...

Una altra cosa que està a la vista és el tamany exagerat dels camps de boies de fondeig, i que, generalment, no s’ ajusten al tamany que haurien d’ ocupar segons els Plans d’ Usos, sobretot a: Aiguafreda - Cap Sa Sal, Fornells i Sa Tuna, i la exageració d’ amarratges del conjunt Llafranc – Calella.

Al llarg de la filmació destaquem :

Minut 02.11 
Sa Riera.
El Pla d’ Usos actual autoritza ocupar la meitat de la platja per les barques, tan a l’ aigua com a la sorra.

03.15
Aiguafreda – Cap Sa Sal.
Espai de bany insuficient. L’ aglomeració d’ embarcacions impedeix el bany  pràcticament a tota la badia de Sa Tuna, Aiguafreda i Cap Sa Sal.



05.51
Fornells – Aiguablava
Del cantó de Fornells,  (plataforma, ports de ses Orats, platja de’n Meleret, port d’ Esclanyà) la badia està plena d’ embarcacions, i la zona de bany és insuficient.

Aquest enorme camp de boies segueix ple d’ embarcacions tot i que tots els racons d’ aquesta costa estan ocupats.

06.35
Estremadiu
Sense cap protecció. Per la seguretat dels mateixos banyistes ocupants de les barques, hi hauria d’ haver un abalisament de seguretat.

06.52
Reg dels Arbres i Cala Marquesa
Són plens d’ embarcacions.

07.06
Aiguagelida
Embarcacions a tots els racons

07.36
Tamariu
Enorme camp de boies, que sobrepassa la badia.

08.12
Tamariu
Espai de bany insuficient i platja ocupada per barques i estris diversos que parteixen la platja.

08.47
Cala Pedrosa
Aquí no hi ha boies d’ amarratge. Totes aquestes embarcacions estan fondejades amb àncores al fons, com passa a Aiguagelida, Cala Marquesa, Rec dels Arbres, es Cau...

09.40
Llafranc
Platja i badia plena d’ embarcacions.

09.56
Calella.
L’ enorme camp de boies de Calella.

12.47
El Golfet
En aquesta zona tampoc hi ha boies d’ amarratge per totes aquestes embarcacions.

13.07
El Vedell
Sense boies d’ amarratge ni protecció pel bany.

13.27
Cap de Planes
La zona de Cala Estreta està abalisada. Tota la costa podria estar així.

15.24
Palamós
Té moltes embarcacions, però una altra manera de regular l’ espai litoral.

16.41
Calonge
Han desprotegit des de Torre Valentina  a Roques Planes (que havia estat protegida durant molts anys) i s’ han detectat problemes de convivència entre banyistes i embarcacions.

A partir de Roques Planes hi ha protecció fins a Sant Feliu de Guíxols.


18.39
Illes Formigues
No hi ha cap boia d’amarratge. Hi hauria d’ haver boies ecològiques per les embarcacions que s’ hi vulguin amarrar sense necessitat de perjudicar el fons marí.

19.40
Illes Formigues
Aquesta meravella,  de moment no té cap tipus de protecció especial.

23.14
Cala Marquesa i Rec dels Arbres
Si aquest ocupació fins a la costa no és un abús, què es?

23.42
Fornells
Això seria el paradís si no fos ple de taques blanques.
Es veu perfectament la manca d’ espai de bany del costat de Fornells i l’ excés d’ amarratges.


Cal buscar solucions per aconseguir que aquest tall de costa tan preciós el puguem tornar a posar en valor.


Els sentinelles de la costa

Video emès el 22 d'octubre del 2010 pel programa Thalassa del canal 33 on es mostren les amenaces a les cales de Calella i Begur i on diferents membres de Salvem el Crit-Aritjol ens parlen de primera mà sobre la problemàtica.