Mostrando entradas con la etiqueta Fanerògames marines. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Fanerògames marines. Mostrar todas las entradas

Volen buscar petroli davant la Costa Brava


Lamentablement, darrerament totes les entrades són per denunciar barbaritats a les nostres terres. Setmana rere setmana, sembla que no se'ls acabi l'imaginació a l'hora de pensar agressions sobre aquesta terra prou malmessa.

No contents amb destrossar el territori a base d'urbanitzacions, carreteres, POUMS irregulars i abocadors injustificats, ara és el torn de malmetre el nostre mar.

En aquest cas, es pretén buscar petroli davant de la costa catalana, amb un abast que va des de l'Alt Empordà fins les Costes del Garraf aproximadament (11.500 kilòmetres quadrats!!) per part de l'empresa Capricorn Spain Limited.


És absurd que s'autoritzin prospeccions en una zona tan turística però sobretot tan rica en biodiversitat, en ple pas de mamífers marins com els rocuals o els dofins, que veurien greument alterada la seva ecología pels sons que s'emetrien. També se'n ressentirien la resta d'éssers vius com peixos, invertebrats, rèptils (tortugues), aus,fanerògames marines (posidonia oceànica),...no en va aquesta zona està proposada per formar part de la Xarxa Natura 2000 pel seu alt valor ecològic i es troba al costat d'una zona marina que queda protegida pel projecte LIFE+INDEMARES.

Una de les tres balenes que Projecte Ninam va detectar al setembre davant la costa del Cap de Creus
Foto: EL PUNT AVUI.


Tanmateix, la pesca, el turisme i les activitats de lleure com el submarinisme també es veurien perjudicades, si és que només traduit a diners ho volen entendre els responsables de donar llicències.

Totes les entitats amb inquietuts naturalistes, com Ocenana, Projecte Ninam, Associació Naturalistes de Girona, IAEDEN i Salvem el Crit-Aritjol (entre d'altres ) ens hi oposem del tot, i demanem la col·laboració de tothom per intentar evitar aquest atemptat ambiental.











"Asedio a la Posidonia"

Interessant reportatge sobre una altra de les destrosses fetes a ses illes pel sempre terrorista del medi ambient, el partit del PP, en aquest cas a les obres del port d'Eivissa.

Us passo el text amb el que apareixia publicat el reportatge que van emetre a la 2 i més a baix el video de menys de mitja horeta (val la pena gent!).

La Obra de Ampliación del Puerto de Ibiza, que causó daños a la fauna y flora del entorno, en concreto a la pradera de POSIDONIA que existía justo debajo de D´Alt Villa.
Se emite en la2, canal internacional de RTVE,y en Castilla-La Mancha Televisión.

Conducido por Manu San Felix y narrado por Por Ramón Langa.
Intervienen Javier Nart, Ricardo Urgell, Enric Salas, etc..
Producido por Fernando Corominas Clemente
Dirigido por Juan Carlos Navalón Sánchez
Fotografía de Javier Lomas y Manu San Félix
Guión Ana Moreno
Edición Carlos García y Juan Carlos Navalón 
Cámaras Juan Carlos Catalán Javier Lomas, Carlos Martínez y Manu San Félix.
Productor Ejecutivo Jesús Alarcón
IROCO PRODUCCIONES AUDIVISUALES 2010

GRACIAS A PUERTO MARINA BOTAFOC



posidonia a l'hivern

Encara que no sigui temporada de bany, seguim tenint molt present la posidonia oceànica; en aquest cas, veient les imatges de les platges de Menorca i imaginant com podria ser el litoral català amb un altre tipus de praxis: platges verges ben conservades per la capa de posidònia provinent de les restes dels temporals i que passen de forma natural a les platges per cobrir la capa de sorra però també per contriuir a servir de refugi i aliment d'aus i d'altres tipus de flora durant els mesos hivernals.

No deixaré de treurem el barret davant d'aquestes imatges de certes platges de ses illes.




Parlem de la situació de la Posidònia a TV Costa Brava

Begur / Palafrugell. Salvem el Crit-Arítjol denúncia la degradació que està patint el fons marí de la costa de Begur i Palafrugell. Aquestes franges del litoral conformen un dels elements paisatgístics més representatius de la Costa Brava i els morts, els ancoratges i les cadenes que hi ha a les cales només col·laboren a la seva destrucció. Les imatges enregistrades pel càmera Ramon Casabayó han estat cedides per les Associacions Salvem el Crit i Arítjol.



"És dramàtic que no s'inverteixi més en conservació marina a Catalunya"

Aquesta és la notícia que apareix avui a la Vanguardia en la que s'entrevista al director de la Fundació Mar, el senyor Miquel Ventura

"Es dramático que no se invierta más en conservación marina en Catalunya"

El director de la Fundació Mar, Miquel Ventura, pide medidas urgentes para frenar el deterioro del litoral catalán

Vida | 10/08/2011 - 00:04h
Jesús Sancho
Barcelona
El litoral catalán está en “regresión absoluta”. Es el mensaje de alerta que ha lanzado la Fundació Mar en su último informe. Los datos de la entidad se extraen de la Red de Seguimiento Ibérico de Litoral Marino (Silmar) a través de una veintena de estaciones submarinas en Catalunya y en las Islas Baleares gracias a las inmersiones periódicas de un equipo de voluntarios. El director de la Fundació Mar, Miquel Ventura, reclama medidas urgentes para frenar el deterioro y la contaminación del litoral catalán, y para ello considera primordial invertir en la conservación de la biodiversidad marina. 

- ¿Qué diagnóstico hace de la costa catalana?
- La costa de Catalunya está en regresión absoluta. Hace muchos años que estamos generando impactos directos e indirectos sobre el medio litoral. El medio litoral es el espacio donde hay más densidad de población por kilómetro. La población española se concentra en un 65% en la costa y la tendencia es que aumente. En todo el mundo el cambio climático acelerará esta migración del centro hacia la costa porque las temperaturas serán más extremas en el continente en la parte central. 

-Entonces cada vez iremos a peor…
-El fondo marino es un patrimonio irrenunciable y lo que no podemos pretender es que nuestro modelo de desarrollo se cargue este entorno porque forma parte de nuestra cultura y manera de entender la vida. El entorno marino no habla, no grita pero se va degradando y va perdiendo calidad.

- ¿Qué factores explican esta degradación?
-  Las personas se desplazan hacia las grandes ciudades costeras porque tienen unas ciertas expectativas. Son ciudades con unas perspectivas de desarrollo, muy vinculadas al turismo y eso repercute en puestos de trabajo. Una gran ciudad es como una gran célula viva que necesita energía y recursos para poder funcionar pero en este proceso metabólico tan grande se generan muchos residuos y transformaciones del entorno que crean importantes impactos ambientales.  El medio ambiente litoral y marino está en regresión y no se está invirtiendo prácticamente nada en esta posible recuperación.

transectes d'aiguafreda

El projecte Silmar, encarregat de vigilar l'estat dels fons marins del litoral espanyol, disposa al seu web de la possibilitat de consultar les cartografies submarines dels diferents transectes de la costa.

Apareix la biodiversitat de la zona consultada i les principals pressions i amenaces.

En aquí deixem l'enllaç del transecte d'Aiguafreda, cala que ja fa algunes setmanes va aparèixer al telenotícies per la forta pressió que rep la comunitat marina per part de les boies.

Avís sobre la degradació dels fons marins a Aiguafreda

 El passat dilluns 27 de juny TVE3 es feia ressò del mal estat en que es troba els fons marins de la cala d'Aiguafreda  a Begur, fruit d'un estudi del projecte Silmar de la Fundació Mar.


Per veure el video de la notícia cliqueu aquí

"La pesca i la pressió humana dibuixen un litoral català en "Regressió absoluta""

Aquesta és la notícia que apareixia a la Vanguardia el passat 27 de juny en la que parla de la preocupant situació del litoral de Catalunya segons els estudis de la Fundació Mar.

La pesca y la presión humana dibujan un litoral catalán en "regresión absoluta"

Barcelona | 27/06/2011 - 14:40h
La Fundació Mar cifra en un 25% la costa necesaria a proteger, frente al 1% actual

BARCELONA, 27 (EUROPA PRESS)

El litoral catalán se encuentra en una situación de "regresión absoluta", debido especialmente a la sobreexplotación pesquera y al exceso de presión humana sobre el medio, mientras que la situación futura no alberga demasiado espacio para el optimismo, según han puesto este lunes de relieve el director de la Fundació Mar, Miquel Ventura.

El mensaje es fruto de la presentación de los datos de la Red de Seguimiento Ibérico de Litoral Marino (Silmar), un proyecto que engloba a una veintena de estaciones de seguimiento submarino en Catalunya y en las Islas Baleares, en las que los voluntarios de la asociación realizan inmersiones un mínimo de cinco veces al año para tomar datos y realizar un seguimiento.

El proyecto, nacido en 2009, pretende alcanzar las 50 estaciones a partir de 2014, en una expansión que quiere servir también para hacer una radiografía continuada de la situación del litoral y que, hasta la fecha, ha permitido constatar la afectación negativa que tiene el fondeo de las barcas recreativas, y de la aportación extra de arena en las playas sobre la biodiversidad, entre otros ejemplos.

Ventura ha recordado que menos del 1% del litoral catalán se encuentra en estos momentos protegido, frene al 25% que ha considerado que sería necesario salvaguardar, lo que se agrava con el desconocimiento del medio que existe y con el hecho de que tan solo un 1% del presupuesto que destinan las administraciones a conservación de la biodiversidad se invierte en los mares.

La contaminación y el número de especies invasoras --sobre todo organismos vegetales-- son otro de los problemas detectados, por lo que la Fundació Mar ha pedido una mayor "voluntad" e inversión por parte de las administraciones para mejorar la conservación, ya que han considerado que resulta 500 veces más económico conservar que tener que recuperar posteriormente.

"En el Mediterráneo se pesca cinco veces más de lo que se podría y subvencionamos una actividad primaria insostenible", ha alertado igualmente Ventura, al señalar la necesidad de limitar la pesca de arrastre y optar por métodos artesanales.

EL PELIGRO DE FONDEAR

La situación es diferente en función del ecosistema, y en el caso de la Costa Brava, la sobrepesca y el fondeo de las embarcaciones recreativas son dos de los problemas más acuciantes, por lo que la asociación ha considerado necesario fomentar que los propietarios de las barcas tiren sus anclas de forma responsable, y solucionar así problemas como el detectado en Begur (Girona).

En la Catalunya central, por otra parte, la Fundació Mar ha contrastado que la regeneración de las playas es lo que más ha dañado el medio, así como la construcción de infraestructuras que han alterado la circulación de corrientes marítimas, y pone como ejemplo la afectación de las obras de ampliación del Puerto de Barcelona sobre la estación de seguimiento del Delta de Llobregat, donde las aguas están sucias y "huelen mal".

La coordinadora del proyecto Silmar, Evelyn Segura, ha precisado también que una de las principal problemática de las playas de Tarragona se centra en el trasiego constante de busques de gran calado, con un potencial contaminante muy elevado.

A pesar de ello, también existen ejemplos para la esperanza, como el caso de Es Banc, en Formentera, donde se ha comprobado que la protección que existe sobre este espacio ha permitido la buena conservación del ecosistema.

Sa Tuna (Degradació de Fanerògames)

Imatges submarines que mostren la important degradació de l'herbei de Posidònia Oceànica provocat per la mala instal·lació dels camps de fondeig: morts sobre les plantes, cadenes sense boiarí aixafant i malmenant aquest hàbitat protegit.




Sa Tuna (degradació fanerògames) from Salvem el Crit - Aritjol on Vimeo.