Interessant article de miquel Palol publicat el passat 30/04/2012 al diari el Punt Avui. Val la pena llegir-lo i reflexionar-hi:
L'any passat, la meva veïna de Platja d'Aro
–el nom de la qual no diré perquè no estic segur que li fes gràcia– i
l'autor d'aquestes línies vam fer una visita a l'alcalde de la
localitat, senyor Joan Giraut, per exposar-li diverses qüestions
relatives al bon funcionament del serveis de la localitat, algunes
directament dependents de la seva gestió municipal, d'altres opinables
dins un, diguem-ne, refugiats en l'eufemisme, marc de ciutadania i
progrés compartits. Bregar amb ciutadans queixosos i a rauxes emprenyats
és una feina que no desitjo a ningú, i val a dir que el senyor Giraut, a
qui d'altra banda que jo sàpiga no ha apuntat ningú al cap amb una
pistola perquè accedís al càrrec, la porta amb una dignitat i una
ataràxia entre budistes i franciscanes admirables.
I admirable va
ser el comiat que amablement ens va dispensar, constatant el temps
sense veure'ns, i que hi tornéssim aviat. Ai las, senyor alcalde, els
savis castellans –també hi ha savis, a Castella, a més de fatxes
vultúrids– diuen “más vale prevenir que curar”, i si el senyor Giraut o algú del seu staff
tenen el costum de llegir els diaris, i encara la bondat de llegir
aquest, potser ens estalviarem la visita a l'alcaldia i, potser, fins i
tot la podrem convertir en una invitació a fer una copa.
Fa uns
anys, el qui era cap d'aquesta secció d'Opinió del diari, en Carles
Prats, quan madurava la primavera em deia amb amistosa ironia: “Ja tenim
aquí el clàssic d'en Palol sobre les boies de Platja d'Aro”. I tant,
modèstia a part, que no em desagradaria que fos un clàssic, com ho són
l'injust repartiment mundial dels beneficis, el vampirisme feudal dels
banquers i l'esclavatge de les dones i les criatures al Tercer Món, i
seria un deliri per part meva si una cosa essencial no diferenciés
aquest clàssic de molts d'altres: que, per opinable que sigui quin és
més important, si l'un o el de més enllà, en aquest un veu al final del
túnel la llumeta de la possibilitat que serveixi d'alguna cosa, que un
dia em facin cas o que emetin un senyal que el missatge els ha arribat.
