El passat dilluns 27 de juny TVE3 es feia ressò del mal estat en que es troba els fons marins de la cala d'Aiguafreda a Begur, fruit d'un estudi del projecte Silmar de la Fundació Mar.
Per veure el video de la notícia cliqueu aquí
"La pesca i la pressió humana dibuixen un litoral català en "Regressió absoluta""
Aquesta és la notícia que apareixia a la Vanguardia el passat 27 de juny en la que parla de la preocupant situació del litoral de Catalunya segons els estudis de la Fundació Mar.
La pesca y la presión humana dibujan un litoral catalán en "regresión absoluta"
Barcelona | 27/06/2011 - 14:40h
BARCELONA, 27 (EUROPA PRESS)
El litoral catalán se encuentra en una situación de "regresión absoluta", debido especialmente a la sobreexplotación pesquera y al exceso de presión humana sobre el medio, mientras que la situación futura no alberga demasiado espacio para el optimismo, según han puesto este lunes de relieve el director de la Fundació Mar, Miquel Ventura.
El mensaje es fruto de la presentación de los datos de la Red de Seguimiento Ibérico de Litoral Marino (Silmar), un proyecto que engloba a una veintena de estaciones de seguimiento submarino en Catalunya y en las Islas Baleares, en las que los voluntarios de la asociación realizan inmersiones un mínimo de cinco veces al año para tomar datos y realizar un seguimiento.
El proyecto, nacido en 2009, pretende alcanzar las 50 estaciones a partir de 2014, en una expansión que quiere servir también para hacer una radiografía continuada de la situación del litoral y que, hasta la fecha, ha permitido constatar la afectación negativa que tiene el fondeo de las barcas recreativas, y de la aportación extra de arena en las playas sobre la biodiversidad, entre otros ejemplos.
Ventura ha recordado que menos del 1% del litoral catalán se encuentra en estos momentos protegido, frene al 25% que ha considerado que sería necesario salvaguardar, lo que se agrava con el desconocimiento del medio que existe y con el hecho de que tan solo un 1% del presupuesto que destinan las administraciones a conservación de la biodiversidad se invierte en los mares.
La contaminación y el número de especies invasoras --sobre todo organismos vegetales-- son otro de los problemas detectados, por lo que la Fundació Mar ha pedido una mayor "voluntad" e inversión por parte de las administraciones para mejorar la conservación, ya que han considerado que resulta 500 veces más económico conservar que tener que recuperar posteriormente.
"En el Mediterráneo se pesca cinco veces más de lo que se podría y subvencionamos una actividad primaria insostenible", ha alertado igualmente Ventura, al señalar la necesidad de limitar la pesca de arrastre y optar por métodos artesanales.
EL PELIGRO DE FONDEAR
La situación es diferente en función del ecosistema, y en el caso de la Costa Brava, la sobrepesca y el fondeo de las embarcaciones recreativas son dos de los problemas más acuciantes, por lo que la asociación ha considerado necesario fomentar que los propietarios de las barcas tiren sus anclas de forma responsable, y solucionar así problemas como el detectado en Begur (Girona).
En la Catalunya central, por otra parte, la Fundació Mar ha contrastado que la regeneración de las playas es lo que más ha dañado el medio, así como la construcción de infraestructuras que han alterado la circulación de corrientes marítimas, y pone como ejemplo la afectación de las obras de ampliación del Puerto de Barcelona sobre la estación de seguimiento del Delta de Llobregat, donde las aguas están sucias y "huelen mal".
La coordinadora del proyecto Silmar, Evelyn Segura, ha precisado también que una de las principal problemática de las playas de Tarragona se centra en el trasiego constante de busques de gran calado, con un potencial contaminante muy elevado.
A pesar de ello, también existen ejemplos para la esperanza, como el caso de Es Banc, en Formentera, donde se ha comprobado que la protección que existe sobre este espacio ha permitido la buena conservación del ecosistema.
Massificació embarcacions Cap Roig-Castell
Petit exemple de massificació d'embarcacions d'esbarjo en una cala de l'espai d'interès natural Cap Roig - Castell. Aquesta és una pràctica molt estesa al litoral de la Costa Brava, convertint-lo en un dels més massificats del Mediterrani. Aquest descontrol de la navegació te greus conseqüències sobre el fons marí i sobre el paisatge, alhora que suposa un important perill i molèstia per altres activitats més respectuoses com l'snorkel, el bany i el kaiac.
Recordem que, segons la llei, no es pot ancorar a menys de 50 metres de les roques ni a menys de 200 de la platja, i que s'ha de vigilar que l'àncora no caigui damunt cap praderia de posidonia. Les imatges demostren el contrari, que en realitat és el pa nostre de cada dia durant els dies d'estiu a la Costa Brava...
Massificació embarcacions Cap Roig - Castell from Salvem el Crit - Aritjol on Vimeo.
Recordem que, segons la llei, no es pot ancorar a menys de 50 metres de les roques ni a menys de 200 de la platja, i que s'ha de vigilar que l'àncora no caigui damunt cap praderia de posidonia. Les imatges demostren el contrari, que en realitat és el pa nostre de cada dia durant els dies d'estiu a la Costa Brava...
Massificació embarcacions Cap Roig - Castell from Salvem el Crit - Aritjol on Vimeo.
cartes enviades a Ajuntament de Palafrugell i Begur
Aquestes són les cartes que s'han adreçat durant aquests dies als Regidors de medi Ambient de l'Ajuntament de Palafrugell i de Begur, per tal de què prenguin consciència del grau en què les embarcacions de lleure malmeten el tram de litoral comprés entre Pals i Calonge cada estiu. S'acompanya amb les imatges pertinents.
IMATGES AEREES DEL LITORAL DES DE PALS A CALONGE
PRESES EL 21 D’ AGOST 2010
Aquestes imatges van ser encarregades per Arítjol – Salvem el Crit i filmades el migdia del dissabte 21 d’ agost de l’ any passat.
Aquesta filmació es presenta tal com va ser enregistrada, sense tallar ni muntar.
Properament pensem preparar una versió treballada, muntada i amb veu però hem cregut que aquestes imatges tal com van ser preses, gaudeixen d’ un realisme que hem volgut preservar.
El què volem mostrar amb aquesta filmació és l’ excés d’ embarcacions d’ esbarjo que es concentren en aquest tram de Costa dels Municipis de Begur i Palafrugell, doncs mentre la circulació d’ embarcacions és de folia, els racons als que tothom voldria anar estan tan plens que els que hi ha pogut accedir no en poden gaudir, i tot i això els camps de boies de fondeig segueixen plens d’ embarcacions.
També mostra clarament la manca d’ espais de bany lliures d’ embarcacions que, en no estar molts d’ells abalisats, les embarcacions no respecten les distàncies de seguretat reglamentades ni a les platges ni a la costa.
Veuran clarament la manca o insuficiència de protecció dels banyistes (fins i tot els de les mateixes embarcacions) i l’ abús de les embarcacions a per tot: Sa Riera, Aiguafreda, Sa Tuna, Fornells, Cala Marquesa, Tamariu, Es Cau, Llafranc...
Una altra cosa que està a la vista és el tamany exagerat dels camps de boies de fondeig, i que, generalment, no s’ ajusten al tamany que haurien d’ ocupar segons els Plans d’ Usos, sobretot a: Aiguafreda - Cap Sa Sal, Fornells i Sa Tuna, i la exageració d’ amarratges del conjunt Llafranc – Calella.
Al llarg de la filmació destaquem :
Minut 02.11
Sa Riera.
El Pla d’ Usos actual autoritza ocupar la meitat de la platja per les barques, tan a l’ aigua com a la sorra.
03.15
Aiguafreda – Cap Sa Sal.
Espai de bany insuficient. L’ aglomeració d’ embarcacions impedeix el bany pràcticament a tota la badia de Sa Tuna, Aiguafreda i Cap Sa Sal.
05.51
Fornells – Aiguablava
Del cantó de Fornells, (plataforma, ports de ses Orats, platja de’n Meleret, port d’ Esclanyà) la badia està plena d’ embarcacions, i la zona de bany és insuficient.
Aquest enorme camp de boies segueix ple d’ embarcacions tot i que tots els racons d’ aquesta costa estan ocupats.
06.35
Estremadiu
Sense cap protecció. Per la seguretat dels mateixos banyistes ocupants de les barques, hi hauria d’ haver un abalisament de seguretat.
06.52
Reg dels Arbres i Cala Marquesa
Són plens d’ embarcacions.
07.06
Aiguagelida
Embarcacions a tots els racons
07.36
Tamariu
Enorme camp de boies, que sobrepassa la badia.
08.12
Tamariu
Espai de bany insuficient i platja ocupada per barques i estris diversos que parteixen la platja.
08.47
Cala Pedrosa
Aquí no hi ha boies d’ amarratge. Totes aquestes embarcacions estan fondejades amb àncores al fons, com passa a Aiguagelida, Cala Marquesa, Rec dels Arbres, es Cau...
09.40
Llafranc
Platja i badia plena d’ embarcacions.
09.56
Calella.
L’ enorme camp de boies de Calella.
12.47
El Golfet
En aquesta zona tampoc hi ha boies d’ amarratge per totes aquestes embarcacions.
13.07
El Vedell
Sense boies d’ amarratge ni protecció pel bany.
13.27
Cap de Planes
La zona de Cala Estreta està abalisada. Tota la costa podria estar així.
15.24
Palamós
Té moltes embarcacions, però una altra manera de regular l’ espai litoral.
16.41
Calonge
Han desprotegit des de Torre Valentina a Roques Planes (que havia estat protegida durant molts anys) i s’ han detectat problemes de convivència entre banyistes i embarcacions.
A partir de Roques Planes hi ha protecció fins a Sant Feliu de Guíxols.
18.39
Illes Formigues
No hi ha cap boia d’amarratge. Hi hauria d’ haver boies ecològiques per les embarcacions que s’ hi vulguin amarrar sense necessitat de perjudicar el fons marí.
19.40
Illes Formigues
Aquesta meravella, de moment no té cap tipus de protecció especial.
23.14
Cala Marquesa i Rec dels Arbres
Si aquest ocupació fins a la costa no és un abús, què es?
23.42
Fornells
Això seria el paradís si no fos ple de taques blanques.
Es veu perfectament la manca d’ espai de bany del costat de Fornells i l’ excés d’ amarratges.
Cal buscar solucions per aconseguir que aquest tall de costa tan preciós el puguem tornar a posar en valor.
Barques abans i després
Valgui com a exemple per aquells que diuen que una imatge val més que mil paraules. Així seria el nostre litoral si no patissim tanta pressió pels concessionaris de les embarcacions cada estiu. En la imatge de sota, tal i com es pot veure malauradament.
Pressió embarcacions Costa Brava
Imatges aèries preses el dia 21/08/2010 on es pot observar clárament la forta pressió que pateix el litoral de Pals a Calonge degut a un excés d'amarratges i a la intensa navegació, fondejament indiscriminat i massificació d'embarcacions d'esbarjo que pateixen la majoria de racons i caletes del nostre meravellós litoral.
És una prova claríssima de què al nostre litoral no hi quep ni una barca més. En el video es veu perfectament l' intens trànsit d'embarcacions i com cada racó està ple, però el més important és que, tot i així, els camps de boies seguixen plens de barques. En resum, només sortint un petit percentatge d'embarcacions a navegar el mateix dia ja colapsen el nostre litoral.
Pressió embarcacions Costa Brava from Salvem el Crit - Aritjol on Vimeo.
És una prova claríssima de què al nostre litoral no hi quep ni una barca més. En el video es veu perfectament l' intens trànsit d'embarcacions i com cada racó està ple, però el més important és que, tot i així, els camps de boies seguixen plens de barques. En resum, només sortint un petit percentatge d'embarcacions a navegar el mateix dia ja colapsen el nostre litoral.
Pressió embarcacions Costa Brava from Salvem el Crit - Aritjol on Vimeo.
Sa Tuna (Degradació de Fanerògames)
Imatges submarines que mostren la important degradació de l'herbei de Posidònia Oceànica provocat per la mala instal·lació dels camps de fondeig: morts sobre les plantes, cadenes sense boiarí aixafant i malmenant aquest hàbitat protegit.
Sa Tuna (degradació fanerògames) from Salvem el Crit - Aritjol on Vimeo.
Sa Tuna (degradació fanerògames) from Salvem el Crit - Aritjol on Vimeo.
