Carta enviada al Consell Comarcal de l'Alt Empordà respecte al camí de la Muga

Senyors:

Hem llegit al PuntAvui que Vostès assumiran el manteniment del Camí Natural de La Muga.
Casualment, el dia abans hem fet un tram d' aquest camí, des de la desembocadura a Roses fins a Pont de Molins i tornar.

La nostra impressió ha estat pèssima.

Apart del primer tram que està inicialment asfaltat en color vermellós, i seguidament uns pocs kilómetres amb capa de rodadura de terra compactada, la resta està en molt males condicions, tan per caminar-hi com per fer el recorregut en bicicleta.
El camí està cobert de pedres cantelludes, sense compactar,  i en alguns trams acumulacions de pedres i sorra, que fan més difícil avançar còmodament.
Entenem que hauria de ser un camí fàcil, per fer-lo persones amb bicicletes de passeig, i potser amb criatures.
Tot i ser planer, és millor fer-lo amb BTT per les males condicions del camí.

També hem trobat muntanyes d' escombraries, aquí i allà...
Rètols trencats i capgirats...
Be, tenint en compte que és una via que gairebé s' acaba d' estrenar, això és un desastre.

Els recomanem que millorin la capa de rodadura, ja que les moltes pedres del camí poden fer que la gent sense massa experiència pugui relliscar.
També són perillosos els blocs de formigó al mig del camí, amb les proteccions arrencades.
I no diem que hi ha un tram on cal travessar un pont per la carretera. Aquesta hauria de ser només una solució alternativa, en cas d' avinguda forta. En aquest punt, caldria haver construït un pas pel sota el pont, ja sigui un gual o be un pont alternatiu per bicicletes.

Les àrees de descans tampoc tenen cap atractiu. Ni tan sols s' hi ha plantat algun arbre.

Esperem que els arribi el pressupost per fer-hi alguna cosa, ja que no fa massa, aquest passar hivern, els varem comentar que hi havia molts rètols trencats als recorreguts recomanats a l' Alt Empordà, en un circuit al voltant de Perelada, i Vostès ens van comunicar que no tenien pressupost per posar-ne de nous.

Ens reservem un altre dia per recòrrer el tram des de Pont de Molins fins al final de la ruta.. veurem quines sorpreses ens trobarem.

Realment, en aquestes condicions de rodadura i paisatgístiques (tot el camí està molt descuidat) et passen les ganes de fer bicicleta per l' Empordà.
D' aquesta manera, dubto molt que aconseguim atreure cicloturisme estranger o nacional...

El pèssim estat del camí de la Muga

El diari el Punt es feia ressò de la carta que se'ls hi va fer arribar el passat dia 20/3/12 sobre el mal estat del camí de la Muga, una pista que hauria de ser un passeig per poder fer en bicicleta o passejant  però que degut al seu mal estat i brutícia ho fa pràcticament impossible.


Des del Consell Comarcal de l'Alt Empordà ens han informat que n'estan al corrent, però que les obres les van realitzar des del Ministeri de Medi Ambient de Madrid, van quedar mal acabades i ara els hi han "passat" a ells les obres de realitzar millores, però no disposen dels diners suficients.

Aquesta és la notícia:

Una entitat critica el mal estat i la perillositat del camí de la Muga


Una foto realitzada per l'entitat Arítjol, posant en evidència el mal estat del Camí de la Muga. Foto: EL PUNT AVUI.


Responent a l'anunci segons el qual el Consell Comarcal de l'Alt Empordà assumirà el manteniment del camí de la Muga, l'associació Arítjol (Associació Palafrugellenca per la Defensa del Medi Ambient), critica les males condicions actuals del camí. Segons l'entitat, part del traçat –entre Pont de Molins i la desembocadura– està cobert de pedres cantelludes, i en alguns trams acumulacions de pedres i sorra, a més d'un pas perillós on cal travessar una carretera. “Entenem que hauria de ser un camí fàcil, per a persones amb bicicletes de passeig, i potser amb criatures”, diu l'entitat, que lamenta també “muntanyes d' escombraries, rètols trencats i capgirats”. Des del Consell Comarcal diuen que l'última reunió de les parts implicades era precisament per crear un servei que recollirà les deixalles. Adverteixen, però, que en aquest tram no es tracta d'una via verda exclusiva per a bicicleta i que cal considerar-lo de dificultat mitjana-alta.

Protectors arrencats

Un pal trencat que cal canviar
Una senyal arrencada

Bones notícies pel litoral de Begur

Des de Salvem el Crit Arítjol ens alegrem d'aquesta notícia i felicitem al Sr. Català, alcalde de Begur i al Sr. Turró, Regidor de Medi Ambient, per l'iniciativa, que esperem obri camí cap a un futur més respectuós amb el litoral d'aquest terreny de costa.

Notícia publicada pel diari El punt el passat 07/03/2012 per Emili Agulló:

Begur treu un 17% de les boies per a embarcacions i ampliarà les zones de bany

La nova concessió dels amarradors preveu substituir els que afecten bancs de posidònia per models d'impacte baix

El consistori farà més controls

L'Ajuntament de Begur ha actualitzat el pla d'usos del litoral amb els nous requisits per preservar la seguretat dels banyistes de les platges i els fons de posidònia que predominen, sobretot, a les platges de sa Tuna i Aiguablava. A la pràctica, els canvis impliquen allunyar els camps de boies per a l'amarratge d'embarcacions 50 metres més de les zones de bany, que s'ampliaran, i eliminar 69 de les 400 boies que hi havia fins ara en aigües de la població.
Per l'alcalde, Joan Català, que gestiona les competències de Medi Ambient, “s'ha cercat un punt d'equilibri entre els drets dels banyistes, la normativa ambiental i l'afició nàutica, tot intentant no perjudicar l'activitat econòmica”. El tècnic responsable de l'àrea, el geògraf Xevi Turró, també destaca que “per primer cop en els darrers 40 anys, el nombre d'amarradors en comptes de créixer es reduirà”.
Fondejos d'impacte baix

Aiguafreda a l'estiu. Foto: Salvem el Crit-Arítjol


Fornells-Aiguablava a l'estiu. Foto: Salvem el Crit-Arítjol

L'Horta de la Viola a l'espai Terra de tv3!

No us perdeu l'interassantíssim reportatge del passat 27 de febrer de l'Espai Terra de tv3 parlant de la Bioconstrucció! L'horta de la Viola també hi apareix com exemple de magatzem fet amb bales de palla.

Aneu al minut  06:06 d'aquest enllaç

la Posidonea oceánica es la especie más longeva de la biosfera

La ‘Posidonia oceanica’ es la especie más longeva de la biosfera


Científicos españoles han encontrado en la isla balear de Formentera un clon de Posidonia oceanica, una planta marina endémica del mediterráneo. Según sus investigaciones se trata de la especie más longeva de la biosfera, con 100.000 años de edad
Un equipo de investigadores del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) ha hallado en la isla de Formentera un clon de Posidonia oceanica, una especie marina amenazada y endémica del Mediterráneo, con 100.000 años de edad. Los resultados, que se han publicado en el último número de la revista PLoS ONE, convierten a esta especie en la más longeva de la biosfera.
La clave de su edad está en el crecimiento clonal, un proceso que Posidonia comparte con otras plantas marinas. Está basado en la división constante de las zonas donde producen nuevas células, llamadas meristemos, y del crecimiento extremadamente lento de sus tallos, denominados rizomas.
Los científicos han descubierto que los rizomas crecen de un centímetro cada año y ocupan lentamente el espacio hasta extenderse varios kilómetros produciendo millones de plantas a partir de un mismo clon. Carlos Duarte, investigador del CSIC y coautor del trabajo explica que “estos rizomas son muy resistentes a la degradación y mantienen las conexiones con el mismo clon durante miles de años.
El experto añade que el proceso es lento porque “los tallos tienen un centímetro de diámetro y las hojas pueden alcanzar hasta un metro de longitud. Además, su genoma es muy resistente a las mutaciones”.


Separadas por hasta 10 kilómetrosLos investigadores han tomado muestras en una cincuentena de praderas de Posidonia del mar Mediterráneo, desde Chipre hasta Almería. Tras secuenciar las plantas observaron que muchos clones o genotipos estaban en praderas separadas por hasta 10 kilómetros de distancia.
Los resultados sugieren que la especie se caracteriza porque sus genotipos pueden adaptarse a la variación local de los recursos ajustando su modo de crecimiento. “En regiones pobres en nutrientes, como el mar Mediterráneo, el crecimiento será más lento, las raíces alcanzarán una mayor longitud y las hojas serán más largas y delgadas para aumentar la eficiencia”, informa Duarte.
Los autores del estudio han empleado un modelo para simular el crecimiento clonal y comprobar si era posible que, a pesar de las mutaciones, hallaran el mismo clon.
“El modelo verificó que nuestros muestreos eran compatibles con el crecimiento clonal de Posidonia porque reproducía el mismo patrón de dominancia clonal”, indica Duarte.
El trabajo aporta evidencias de que la edad de los organismos clonales, responsables de más de la mitad de la producción primaria de la biosfera, “se ha subestimado de forma sistemática en la literatura” e insta a seguir investigando en la prolongación de la vida asociada a la clonalidad y en sus posibles implicaciones ecológicas y evolutivas.
Referencia bibliográfica: Sophie Arnaud-Haond, Carlos M. Duarte, Elena Díaz-Almela, Núria Marbà, Tomás Sintes, Ester A. Serrão. “Implication of extreme life span in clonal organisms: millenary clones in meadows of the threatened seagrass Posidonia oceanic”. PLoS ONE. DOI: 0030454.


enllaços que en parlen:
science portal hispano
ib notícies
europapress

"Les Entitats Ecologistes disparen contra urbanisme", també a tve3

Comença en el minut 2:45

enllaç a la notícia

"Les Entitats Ecologistes disparen contra urbanisme"

Aquesta és la notícia que publicava el diari el Punt Avui aquest matí:

Les entitats ecologistes disparen contra Urbanisme

Reclamen ser presents en la comissió de Girona per assegurar que els acords compleixin la llei

Salvem el Pla de Vidreres, ANG, Arítjol i Iaeden van aturar tres plans urbanístics als tribunals el 2011

El pla de Vidreres és l'últim cas judicial que han guanyat les entitats ecologistes a Urbanisme. Foto: EL PUNT

Algunes de les principals entitats ecologistes de les comarques gironines van carregar ahir durament contra la direcció general d'Urbanisme. L'acusen d'arbitrarietat, de permetre il·legalitats i de falta de transparència. Tot plegat ho van il·lustrar amb els tres casos que van guanyar el 2011 als tribunals després de denunciar plans aprovats per Urbanisme: el POUM de Palafrugell, el POUM de Vidreres i el polígon industrial de Roses. En el cas de Palafrugell, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va donar la raó a Arítjol-Salvem el Crit, la Iaeden i l'Associació de Naturalistes de Girona en la seva petició d'anul·lar el pla general, per la manca d'un procediment d'avaluació ambiental adient i per no haver complert les directrius del pla territorial de l'Empordà. La Generalitat ja ha anunciat que hi presentarà recurs de cassació.

A Vidreres, el Tribunal Suprem ha donat la raó a Salvem el Pla i l'ANG anul·lant el POUM en el punt en què es classificaven 56 hectàrees com a urbanitzables per fer-hi un polígon industrial, perquè es tracta de terrenys inundables. Mentre que el Suprem treia la sentència, la comissió va aprovar el pla parcial per desenvolupar el polígon. La decisió del tribunal és definitiva, de manera que s'haurà d'anul·lar el projecte. I a Roses, al febrer el TSJC va anul·lar el polígon industrial on hi ha Zodiac, ja que es tracta d'un espai d'interès natural pel seu valor de connector ecològic entre els parcs naturals dels Aiguamolls i el Cap de Creus. Tot i això, l'ANG i la Iaeden-Salvem l'Empordà es lamenten que la Generalitat hi ha presentat un recurs i l'Incasòl hi anuncia la comercialització de parcel·les. Eduard de Ribot, advocat de les entitats, va exigir ahir que se suspengui tota tramitació en els tres casos, i va denunciar que “és inadmissible que l'administració no rectifiqui i aclareixi responsabilitats”.
“Mal funcionament”
Les successives victòries judicials ecologistes demostren, segons de Ribot, “el reiterat mal funcionament de la comissió”, fet que els porta a exigir un canvi de model que impliqui complir la llei i protegir els espais de valor agrícola i natural: “Exigim més transparència, que s'aclareixin les responsabilitats administratives i que es doti de mitjans la fiscalia perquè asseguri el compliment de les sentències.” Per això han reclamat ser presents en la comissió: “S'ha demostrat que som assenyats i tenim raó, i algú ha de vigilar l'administració perquè, pel que es veu, ningú fiscalitza res.”

El portaveu de Salvem el Pla de Vidreres, Eduard Adrobau, va recordar que havia calgut una lluita de deu anys contra “una planificació pròpia dels anys seixanta”. I Lluís Vall-llosera, de l'ANG, va lamentar que les entitats naturalistes no es puguin dedicar a una tasca més divulgativa i naturalista perquè han de “dedicar esforços i diners a plets per resoldre casos que no haurien de passar amb la legislació existent, senyal que l'urbanisme funciona malament”.

Altres casos pendents de resoldre's definitivament són la vall de Santa Magdalena de Terrades, la pedrera de Llers i el pla de l'Aurora de Girona.

LA FRASE

Teòricament la comissió és plural, però ningú fiscalitza res, i s'ha vist que les entitats tenim raó
Eduard de Ribot
ADVOCAT DE LES ENTITATS

LA XIFRA

3
victòries són les que han tingut les entitats: POUM de Palafrugell, POUM de Vidreres i polígon de Roses.
 
 
Comentaris
 
Antoni Ricart Viñals (Palamós)
Enhorabona a les entitats ecologistes i felicitacions als advocats que les defensen.

El problema és que les entitats ecologistes han de finançar cars processos judicials amb els seus escassos recursos, mentre les ADMINISTRACIÓNS utilitzen recursos de la comunitat. D'aquesta manera els processos es poden allargar fins que les entitsts ecologistes acaben els recursos.

A les ADMINISTRACIONS no els cal acatar les sentències encara que donin la raó a les entitats que recorren perque ni gasten els seus diners ni les conseqüencies econòmiques els afecten.
Maria Busquets (Palamós)
Felicitats a les ONG's, tants d'anys alertant de la greu bombolla immobiliaria, tants de debats sobre la Costa Brava, i només l'esclat de la bombolla i la greu crisis que patim acavarà posant les coses al seu lloc. És una veritable llàstima que tinguem un petit pais tant corrupte i on la justicia no escolta als ciutadans. Tots aquest polítics que han permès aquests disbarats, no es diferencien massa del fenomen Arias Cañete, qui vol lliberalitzar la resta de costa que queda al pais, o del Mates, o d'en Camps. És ven cert que "NO HI HA PA PER TANTS DE XORIÇOS".