Begur / Palafrugell. Salvem el Crit-Arítjol denúncia la degradació que està patint el fons marí de la costa de Begur i Palafrugell. Aquestes franges del litoral conformen un dels elements paisatgístics més representatius de la Costa Brava i els morts, els ancoratges i les cadenes que hi ha a les cales només col·laboren a la seva destrucció. Les imatges enregistrades pel càmera Ramon Casabayó han estat cedides per les Associacions Salvem el Crit i Arítjol.
Posidònia, més que una planta
Una vegada més, la premsa es fa també ressò de l'importància de preservar les praderies de Posidònia a les nostres platges i als nostres fons marins.
Malgrat la "molèstia" que pugui resultar l'acumulació de posidònia morta a les platges per al sector turístic, aquest fet fa que es freni la regressió de les platges ja que ajuda a fixar la sorra. Alhora, la seva descomposició acaba generant vida, amb l'aparició de moltes plantes d'àmbit marí que d'altra forma dificilment arrelarien.
A Formentera resolen el problema retirant durant la temporada d'estiu les muntanyes de fullaraca de les platges més turístiques, però tornant-les a recol·locar a partir de setembre, una solució senzilla i eficient de la que potser en podrien pendre nota a Cataunya.
Aquesta és la notícia que publicava el diari ARA en la seva edició digital del passat 03/08/2011
Malgrat la "molèstia" que pugui resultar l'acumulació de posidònia morta a les platges per al sector turístic, aquest fet fa que es freni la regressió de les platges ja que ajuda a fixar la sorra. Alhora, la seva descomposició acaba generant vida, amb l'aparició de moltes plantes d'àmbit marí que d'altra forma dificilment arrelarien.
A Formentera resolen el problema retirant durant la temporada d'estiu les muntanyes de fullaraca de les platges més turístiques, però tornant-les a recol·locar a partir de setembre, una solució senzilla i eficient de la que potser en podrien pendre nota a Cataunya.
Aquesta és la notícia que publicava el diari ARA en la seva edició digital del passat 03/08/2011
Les demandes del sector turístic duen a retirar de les platges la posidònia, planta necessària per al litoral
Posidònia, més que una planta
MARTA BAUSELLS
| Actualitzada el 03/08/2011 00:00
 |
Vital per al mediterrani Una praderia de posidònia arrelada al fons del mar. Els seus boscos acullen centenars d'espècies. EFE |
Sembla una alga, però no ho és. La posidònia és una planta del fons marí, una de les tres més típiques del mar Mediterrani, que molts banyistes assidus de platges verges, especialment de les illes Balears, coneixen bé. Aquesta espècie, també coneguda com a alga dels vidriers -perquè es feien servir les fulles mortes per embalar objectes delicats-, és fonamental per l'ecosistema del nostre litoral, on és la planta marina més comuna.
Burricletes, un altre exemple de què una mobilitat sostenible és possible
Aquesta és una genial iniciativa que demostra que es pot fer turisme de forma sana, ecològica i divertida.
Es tracta d'unes bicicletes elèctriques de lloguer que porten els cabassos semblants als que duien els rucs i que permeten fer diferents rutes de turisme pels camins de les Gavarres. Cada bici incorpora un GPS.
Aquesta és la notícia del Diari de Girona i el reportatge que ha aparegut avui al telenotícies de tve3.
GIRONA | DDG
El Pla de l'Estany i les Gavarres disposen, des d'aquest mes d'abril, d'un servei de lloguer de bicicletes elèctriques dotades d'un GPS per fer rutes de turisme rural. Es tracta de les "Burricletes", un projecte creat per dos emprenedors catalans, Joan Sales i Regina Casas, que facilita l'accés a llocs on no es pot arribar amb cotxe.
A més del GPS programat amb recorreguts predissenyats, les bicicletes elèctriques es lloguen conjuntament amb una audioguia que permet conèixer els elements d'interès per on es circula -com ara llegendes, els trets més destacats de la cultura, la història, la fauna o la flora de la zona.
La "Burricleta" és de color negre, presenta un disseny retro i disposa d'unes sàrries com les que portaven els rucs catalans, justament per recordar els antics transports de muntanya.
Els llocs per llogar aquest mitjà de transport són els Centres Burricleta, creats amb aquesta finalitat, i al Punts Burricleta, situats en espais turístics interessats en oferir aquestes bicicletes per als seus clients. Pel que fa als centres, hi ha el del Pla de l'Estany, situat a la carretera de Figueres al terme municipal de Banyoles; i el de les Gavarres, a Can Mias de Cassà de la Selva. De Punts Burricleta, a les comarques de Girona se'n troben a Sant Hilari Sacalm -en un restaurant que es troba a la plaça Doctor Robert-; ja que la resta de punts són a la demarcació de Barcelona, a Tavertet, Rupit, Vic i Sant Julià de Vilatorta.
Els creadors de la "Burricleta" en destaquen diferents avantatges, que van més enllà de la possibilitat de fer un tipus de turisme sostenible amb el medi ambient i sense haver de fer esforços. Els empresaris també afirmen que l'ús de la seva bicicleta elèctrica incrementa l'autoestima i la confiança en un mateix, ja que permet assolir fites de les que no es veien capaços físicament.
Sortides familiars
A més a més, assenyalen que la "Burricleta" fomenta la comunicació familiar perquè permet compartir aficions i passar els dies festius junts, gaudint de la natura. Sobre aquesta qüestió, Joan Sales explica que "hi ha aficionats a la mountain bike que vénen per compartir la seva afició amb tota la família. Ells porten la seva bicicleta i lloguen "burricletes" per a les altres persones que abans no podien acompanyar-los". Els preus del lloguer oscil·len entre els 25 euros per mig dia i els 75 de tres dies.
Notícia de tve 3 clicant aquí
Es tracta d'unes bicicletes elèctriques de lloguer que porten els cabassos semblants als que duien els rucs i que permeten fer diferents rutes de turisme pels camins de les Gavarres. Cada bici incorpora un GPS.
Aquesta és la notícia del Diari de Girona i el reportatge que ha aparegut avui al telenotícies de tve3.
´Burricletes´ al Pla de l´Estany i les Gavarres
Una empresa lloga bicicletes elèctriques dotades d'una audioguia i un GPS per fer rutes rurals
 |
| Usuaris de la bicicleta elèctrica Burricleta, extreta del web de l'empresa. diari de girona |
El Pla de l'Estany i les Gavarres disposen, des d'aquest mes d'abril, d'un servei de lloguer de bicicletes elèctriques dotades d'un GPS per fer rutes de turisme rural. Es tracta de les "Burricletes", un projecte creat per dos emprenedors catalans, Joan Sales i Regina Casas, que facilita l'accés a llocs on no es pot arribar amb cotxe.
A més del GPS programat amb recorreguts predissenyats, les bicicletes elèctriques es lloguen conjuntament amb una audioguia que permet conèixer els elements d'interès per on es circula -com ara llegendes, els trets més destacats de la cultura, la història, la fauna o la flora de la zona.
La "Burricleta" és de color negre, presenta un disseny retro i disposa d'unes sàrries com les que portaven els rucs catalans, justament per recordar els antics transports de muntanya.
Els llocs per llogar aquest mitjà de transport són els Centres Burricleta, creats amb aquesta finalitat, i al Punts Burricleta, situats en espais turístics interessats en oferir aquestes bicicletes per als seus clients. Pel que fa als centres, hi ha el del Pla de l'Estany, situat a la carretera de Figueres al terme municipal de Banyoles; i el de les Gavarres, a Can Mias de Cassà de la Selva. De Punts Burricleta, a les comarques de Girona se'n troben a Sant Hilari Sacalm -en un restaurant que es troba a la plaça Doctor Robert-; ja que la resta de punts són a la demarcació de Barcelona, a Tavertet, Rupit, Vic i Sant Julià de Vilatorta.
Els creadors de la "Burricleta" en destaquen diferents avantatges, que van més enllà de la possibilitat de fer un tipus de turisme sostenible amb el medi ambient i sense haver de fer esforços. Els empresaris també afirmen que l'ús de la seva bicicleta elèctrica incrementa l'autoestima i la confiança en un mateix, ja que permet assolir fites de les que no es veien capaços físicament.
Sortides familiars
A més a més, assenyalen que la "Burricleta" fomenta la comunicació familiar perquè permet compartir aficions i passar els dies festius junts, gaudint de la natura. Sobre aquesta qüestió, Joan Sales explica que "hi ha aficionats a la mountain bike que vénen per compartir la seva afició amb tota la família. Ells porten la seva bicicleta i lloguen "burricletes" per a les altres persones que abans no podien acompanyar-los". Els preus del lloguer oscil·len entre els 25 euros per mig dia i els 75 de tres dies.
Notícia de tve 3 clicant aquí
Més opinions d'especialistes que defensen la Posidònia
El passat mes de Juliol el prestigiós biòleg Dr. Josep Canadell, va oferir una conferència a Calella de Palafrugell sobre canvi climàtic.
El Doctor Canadell és director a Australia del "Global Carbon Project", i en la seva conferència va explicar de forma molt didàctica l'amenaça d'un augment de la temperatura global del planeta; aquest, malgrat només fos de 3 graus de mitjana seria (i de fet s'està demostrant que ja és) tot un impacte en la vida sobre la terra.
En la xerrada va donar consells d'hàbits que podem fer en el nostre dia a dia per minimitzar aquest impacte i va dir que recolzava la defensa de la Posidònia Oceànica com a planta fixadora de CO2 en els mars i oceans del planeta. Una altra de les avantatges d'aquesta fanerògama marina tan amenaçada al nostre litoral.
La conferència va acabar amb el proverbi xinès:
"Una generació planta un arbre; la següent en gaudeix l'ombra"
Jo hi afegiria aquesta:
"La Terra no és l'herència dels nostres pares sino un prèstec dels nostres fills"
El Doctor Canadell és director a Australia del "Global Carbon Project", i en la seva conferència va explicar de forma molt didàctica l'amenaça d'un augment de la temperatura global del planeta; aquest, malgrat només fos de 3 graus de mitjana seria (i de fet s'està demostrant que ja és) tot un impacte en la vida sobre la terra.
En la xerrada va donar consells d'hàbits que podem fer en el nostre dia a dia per minimitzar aquest impacte i va dir que recolzava la defensa de la Posidònia Oceànica com a planta fixadora de CO2 en els mars i oceans del planeta. Una altra de les avantatges d'aquesta fanerògama marina tan amenaçada al nostre litoral.
La conferència va acabar amb el proverbi xinès:
"Una generació planta un arbre; la següent en gaudeix l'ombra"
Jo hi afegiria aquesta:
"La Terra no és l'herència dels nostres pares sino un prèstec dels nostres fills"
"És dramàtic que no s'inverteixi més en conservació marina a Catalunya"
Aquesta és la notícia que apareix avui a la Vanguardia en la que s'entrevista al director de la Fundació Mar, el senyor Miquel Ventura
- ¿Qué diagnóstico hace de la costa catalana?
- La costa de Catalunya está en regresión absoluta. Hace muchos años que estamos generando impactos directos e indirectos sobre el medio litoral. El medio litoral es el espacio donde hay más densidad de población por kilómetro. La población española se concentra en un 65% en la costa y la tendencia es que aumente. En todo el mundo el cambio climático acelerará esta migración del centro hacia la costa porque las temperaturas serán más extremas en el continente en la parte central.
-Entonces cada vez iremos a peor…
-El fondo marino es un patrimonio irrenunciable y lo que no podemos pretender es que nuestro modelo de desarrollo se cargue este entorno porque forma parte de nuestra cultura y manera de entender la vida. El entorno marino no habla, no grita pero se va degradando y va perdiendo calidad.
- ¿Qué factores explican esta degradación?
- Las personas se desplazan hacia las grandes ciudades costeras porque tienen unas ciertas expectativas. Son ciudades con unas perspectivas de desarrollo, muy vinculadas al turismo y eso repercute en puestos de trabajo. Una gran ciudad es como una gran célula viva que necesita energía y recursos para poder funcionar pero en este proceso metabólico tan grande se generan muchos residuos y transformaciones del entorno que crean importantes impactos ambientales. El medio ambiente litoral y marino está en regresión y no se está invirtiendo prácticamente nada en esta posible recuperación.
"Es dramático que no se invierta más en conservación marina en Catalunya"
El director de la Fundació Mar, Miquel Ventura, pide medidas urgentes para frenar el deterioro del litoral catalán
Vida | 10/08/2011 - 00:04h
- ¿Qué diagnóstico hace de la costa catalana?
- La costa de Catalunya está en regresión absoluta. Hace muchos años que estamos generando impactos directos e indirectos sobre el medio litoral. El medio litoral es el espacio donde hay más densidad de población por kilómetro. La población española se concentra en un 65% en la costa y la tendencia es que aumente. En todo el mundo el cambio climático acelerará esta migración del centro hacia la costa porque las temperaturas serán más extremas en el continente en la parte central.
-Entonces cada vez iremos a peor…
-El fondo marino es un patrimonio irrenunciable y lo que no podemos pretender es que nuestro modelo de desarrollo se cargue este entorno porque forma parte de nuestra cultura y manera de entender la vida. El entorno marino no habla, no grita pero se va degradando y va perdiendo calidad.
- ¿Qué factores explican esta degradación?
- Las personas se desplazan hacia las grandes ciudades costeras porque tienen unas ciertas expectativas. Son ciudades con unas perspectivas de desarrollo, muy vinculadas al turismo y eso repercute en puestos de trabajo. Una gran ciudad es como una gran célula viva que necesita energía y recursos para poder funcionar pero en este proceso metabólico tan grande se generan muchos residuos y transformaciones del entorno que crean importantes impactos ambientales. El medio ambiente litoral y marino está en regresión y no se está invirtiendo prácticamente nada en esta posible recuperación.
transectes d'aiguafreda
El projecte Silmar, encarregat de vigilar l'estat dels fons marins del litoral espanyol, disposa al seu web de la possibilitat de consultar les cartografies submarines dels diferents transectes de la costa.
Apareix la biodiversitat de la zona consultada i les principals pressions i amenaces.
En aquí deixem l'enllaç del transecte d'Aiguafreda, cala que ja fa algunes setmanes va aparèixer al telenotícies per la forta pressió que rep la comunitat marina per part de les boies.
Apareix la biodiversitat de la zona consultada i les principals pressions i amenaces.
En aquí deixem l'enllaç del transecte d'Aiguafreda, cala que ja fa algunes setmanes va aparèixer al telenotícies per la forta pressió que rep la comunitat marina per part de les boies.
“És un error abandonar el medi ambient per la crisi”
Notícia publicada pel diari el Punt el 15 de juliol de 2011 en la que s'entrevista al prestigiós biòleg Enric Sala, un gran comunicador que treballa en la mateixa línia de conservació que recolza Salvem el Crit - Arítjol.
Projecte · “Volem demostrar que la conservació marina no és un sacrifici ni un luxe sinó una oportunitat de negoci que beneficia tothom”
 |
| Després de doctorar-se en ecologia a la Universitat d'Aix-Marseille el científic gironí Enric Sala va treballar durant 10 anys a la prestigiosa institució oceanogràfica Scripps dels Estats Units. Des del 2006 és investigador del CSIC i des del 2008 treballa a Washington per a National Geographic Society Foto: NGS. |
Si protegir les illes Medes han estat un benefici general, perquè no en tenim més, de reserves?
L'ècoleg marí Enric Sala i el director cinematogràfic James Cameron es van incorporar el 23 de juny passat, en un acte honorífic celebrat a Washington, al grup més selecte d'exploradors de la societat National Geographic. Enric Sala destaca que aquest nou càrrec és una oportunitat per reforçar el seu treball en l'estudi i la protecció de les zones marines més valuoses i amenaçades del planeta.
Què significa ser explorador resident de National Geographic?
National Geographic té diferents categories d'exploradors. L'any 2007 em van nomenar explorador emergent i un any més tard em van concedir la categoria de fellow per dirigir un programa de conservació marina. Ara, la categoria d'explorer in residence que m'acaben de concedir està reservada per als investigadors senior que ja han aconseguit èxits en els seus camps.
Quantes persones formen part d'aquest programa de National Geographic?
En total som 15 exploradors residents, amb trajectòries molt diverses, des del director de cinema James Cameron fins a Mike Fay, que va viatjar per tot Àfrica per ajudar a millorar la protecció dels espais naturals, i les paleontòlogues Meave i Louise Leakey, filla i néta de Louis Leakey. Aquesta distinció es pot comparar amb una càtedra universitària i suposa un suport total de la National Geographic Society per fer el nostre treball de recerca.
Com aprofitarà aquesta distinció? Quins són els seus treballs més destacats?
Des de fa tres anys treballo en el projecte Pristine Seas [mars pristins], dedicat a l'exploració i la comunicació social dirigides a la conservació dels últims mars verges del planeta. Els dos primers èxits d'aquest programa han estat la protecció del parc marí al voltant de les illes de Salas i Gómez, a Xile, i de les muntanyes submarines al voltant de l'illa del Coco, a Costa Rica. Un dels objectius d'aquest projecte és convèncer els líders polítics de la necessitat de protegir aquests espais. D'altra banda, estic entusiasmat amb un altre projecte que he començat ara que consisteix a treballar amb un equip d'economistes per crear models de negoci i demostrar que la conservació marina no és un sacrifici ni un luxe sinó una oportunitat de negoci que pot beneficiar tothom.
Aquest projecte pot ser útil per al Mediterrani?
Sí, aquest projecte per crear models de negoci es podria aplicar en zones com el Mediterrani que estan molt humanitzades, amb molta utilització dels recursos marins i on hi ha conflicte social sobre aquests usos. L'objectiu seria trobar solucions econòmiques que beneficiïn el medi ambient i, a la vegada, les comunitats afectades.
El seu treball se centra també en la divulgació.
La divulgació és important però no és suficient. Considero molt important la comunicació estratègica, és a dir, tractar de convèncer els grups socials clau que poden prendre decisions. En la creació dels nous espais protegits a Costa Rica i Xile, per exemple, va ser clau poder inspirar directament els presidents de tots dos països. En altres llocs serà important convèncer els líders locals o les comunitats de pescadors.
Per això vostè va assessorar al president Bush en la creació de la reserva marina més gran del Pacífic? Una de les poques coses positives d'aquell govern.
Vostè ho ha dit. És una ironia però George Bush ha estat el president nord-americà que ha creat la reserva marina més gran del seu país. Fa poc, la seva dona, Laura Bush, va publicar un article a The Wall Street Journal on defensava la necessitat de continuar creant àrees marines protegides [vegeu a internet A New Wave of National Parks, tinyurl.com/6kr9fee].
Tornem al Mediterrani. La nostra societat és prou conscient de les amenaces i la necessitat de protecció?
Estem en un moment que no ajuda gens a la protecció del medi ambient. La crisi econòmica i l'atur posen el medi ambient en general, i el mediterrani en concret, a la cua de les preocupacions socials. És un error abandonar el medi ambient per la crisi; això és una demostració de l'escassa visió que tenim dels problemes a llarg termini. Un exemple molt clar el tenim en les energies renovables, l'estalvi i l'eficiència energètica. La solució a molts problemes econòmics impliquen la protecció del medi ambient.
Receptes per a la crisi?
Hem viscut en una cultura on esperaven que el govern ho solucionés tot, deixant de banda els emprenedors. També en temes de medi ambient la clau és canviar aquesta visió. En protecció marina, per exemple, hem de descobrir les oportunitats de negoci i deixar que les comunitats locals siguin les que creïn les reserves marines, les gestionin i les facin sostenibles. Si hem d'esperar que ho faci el govern no arribarem enlloc.
Les Medes són un bon exemple dels beneficis per al medi ambient i la comunitat local.
Efectivament, les illes Medes, amb menys d'un quilòmetre quadrat, proporcionen uns beneficis econòmics de sis milions d'euros anuals, amb més ingressos i més llocs de treball que la pesca. La meva pregunta a la Generalitat i als alcaldes de la costa catalana és si les Medes han suposat un benefici tant gran per a tothom per què no hi ha més reserves d'aquest tipus.
Quan tornarà a Catalunya?
De moment, si torno serà de vacances. Personalment és molt frustrant treballar a Catalunya en temes de conservació marina perquè encara no he trobat cap govern de la Generalitat que hagi tingut un mínim inte-rès real d'avançar en aquest camp. Només tenim 235 hectàrees totalment protegides al litoral català, en una costa de 400 quilòmetres. A Catalunya les oportunitats són enormes, però em sap molt de greu dir això: la manera de pensar de molts líders polítics és del segle passat i en la nostra societat hi ha molts interessos creats.
