Denuncien que Urbanisme “legalitza irregularitats”

Ahir dijous dia 30 de juny del 2011 membres de Salvem el Crit- Aritjol, ANG, IAEDEN Salvem l'Empordà i Eduard Ribot van realitzar una roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Girona per denunciar el POUM de Palafrugell i les irregularitats urbanístiques que s'estan executant a l'Empordà des de fa uns anys.

Avui, un dels medis de comunicació que van assistir (el Punt i el Punt Digital) fan ressò de la notícia a les seves pàgines.


Aquesta és la publicació que podeu trobar avui a la pàgina 4 del mateix diari:

Denuncien que Urbanisme “legalitza irregularitats”

Diverses entitats ecologistes diuen que la Comissió de Girona aprova irregularitats reconegudes en sentències judicials i demanen que sigui un ens més plural i transparent

L'abocador de Vacamorta, en una imatge aèria, és una instal·lació que, segons entitats ecologistes, s'ha legalitzat amb sentencies judicials en contra. Foto: EL PUNT.


Diverses entitats ecologistes de les comarques gironines han denunciat que la Comissió d'Urbanisme de Girona “legalitza irregularitats i infraccions urbanístiques consumades”, tot i haver-hi sentències judicials en què es reconeix i es manifesta la seva il·legalitat. L'advocat Eduard de Ribot, que porta diversos litigis de les entitats ecologistes, juntament amb representants d'associacions de defensa del territori com Arítjol, Salvem el Crit, IAEDEN, Salvem l'Empordà i l'ANG, van manifestar ahir que Urbanisme aprova planejaments “absolutament desproporcionats”. Per això demanen que es deixin d'aprovar plans urbanístics que segueixen unes expectatives de creixement “desfasades”, a la vegada que alerten que s'estan legalitzant “irregularitats” i “infraccions urbanístiques consumades”. Per això demanen que es modifiqui la composició de la comissió amb l'objectiu de millorar-ne la “transparència” i proposen que s'incorporin representants de les entitats de defensa del territori.
El pla de Palafrugell
De fet, la compareixença d'ahir va ser convocada per demanar l'anul·lació del pla d'ordenació de Palafrugell, que Urbanisme va aprovar fa cinc anys, així com les requalificacions com a sol urbà de terrenys agrícoles considerats “d'alt valor”. Les entitats consideren que el POUM preveu unes dimensions de creixement “desproporcionades i injustificades”, com ara 5.306 habitatges nous en 12 anys, arribant a una població de 35.813 habitants el 2016, mentre que el 2004 en tenia 19.313. Aquestes previsions de creixement, segons les entitats, vulneren les fixades pel pla territorial director de l'Empordà. També denuncien que el POUM afecta sòls forestals i agrícoles “d'alt valor”, i que perjudica el connector natural entre els espais d'interès natural de les Gavarres i de Muntanyes de Begur.
De Ribot ha denunciat també que a Palafrugell és requalifiqui sòl després d'haver signat convenis amb particulars a canvi de diners. “No es pot planificar el territori a base de convenis amb particulars”, ha lamentat. Durant l'elaboració del nou POUM es van signar divuit convenis entre particulars i l'Ajuntament. D'aquests, set van ser firmats prèviament i durant la tramitació del planejament, i onze van ser signats a posteriori, de manera que, segons l'advocat, no van estar a exposició pública.
Actualment encara hi ha pendent de conèixer la posició del TSJC en relació amb el contenciós que Arítjol i Salvem el Crit va presentar el desembre del 2009 contra el POUM.

LA XIFRA

35.813
habitants
preveu el nou POUM de Palafrugell per al 2016, amb una taxa de creixement mig anual del 6,45%.

LA XIFRA

18
convenis urbanístics
entre l'Ajuntament i particulars s'han signat durant la tramitació del POUM i ‘a posteriori'.

LA FRASE

Es legalitzen irregularitats i infraccions urbanístiques consumades
Eduard de Ribot
ADVOCAT

Plans especials ‘versus' sentències judicials

Les entitats ecologistes van citar diferents exemples per sustentar la denúncia contra la legalització d'irregularitats a partir dels fets consumats. Van recordar que a Roses, la comissió d'Urbanisme no va respectar una sentència que anul·lava la requalificació d'una zona de “valor natural” o a Palau de Santa Eulàlia, on diuen que no es va fer cas a una resolució del DPTOP que ordenava l'enderrocament de dues naus. També van referir-se a dues sentències judicials que anul·laven l'autorització de la instal·lació de l'abocador de Vacamorta, que ha estat legalitzat amb l'aprovació d'un pla especial. I també el cas de la subestació elèctrica de Fonteta, amb tres sentències dictades pel TSJC declarant la nul·litat de l'autorització i amb l'ordre judicial d'enderroc. Els ecologistes lamenten que ha estat legalitzada amb l'aprovació d'un altre pla especial.
Darrera actualització ( Divendres, 1 de juliol del 2011 02:48 )
Publicat a

Comentaris

Maria Busquets (Palamós)
Que dificil que ho tenen aquests que reclamen seny, ja es va veure el poc cas que van fer els nostres polítics de les sàvies recomanacions extretes dels famosos DEBATS DE LA COSTA BRAVA. Tractar amb polítics és picar ferro fred, per norma general, avui dia la prioritat per molts dels polítics que entren al govern són els interessos privats seus o dels seus amics. La política ja no pot caure més baix, és per aquest motiu que cada vegada voten menys ciutadans. No queda més remei que apostar per una Democracia Real y uns presupostos realment participatius, participació ciutadana en la gestió dels ajuntaments i que cada ciutadà decideixi en quines àrees o projectes invertir els seus impostos. La comisió d'urbanisme, com tantes altres administracións, estan realment lluny de ser un organ transparent i democràtic. En fi, així ens va.

Xerrada debat POUM

Avui dia 1 de Juliol a les 20h es realitzarà una xerrada debat sobre el POUM de Palafrugell a l'Ateneu (C/Ample cantonada c/Font). La realitzaran en Raimon Costa i la Laura Guerrero, membres de Salvem el Crit-Aritjol.

Us hi esperem!

Avís sobre la degradació dels fons marins a Aiguafreda

 El passat dilluns 27 de juny TVE3 es feia ressò del mal estat en que es troba els fons marins de la cala d'Aiguafreda  a Begur, fruit d'un estudi del projecte Silmar de la Fundació Mar.


Per veure el video de la notícia cliqueu aquí

"La pesca i la pressió humana dibuixen un litoral català en "Regressió absoluta""

Aquesta és la notícia que apareixia a la Vanguardia el passat 27 de juny en la que parla de la preocupant situació del litoral de Catalunya segons els estudis de la Fundació Mar.

La pesca y la presión humana dibujan un litoral catalán en "regresión absoluta"

Barcelona | 27/06/2011 - 14:40h
La Fundació Mar cifra en un 25% la costa necesaria a proteger, frente al 1% actual

BARCELONA, 27 (EUROPA PRESS)

El litoral catalán se encuentra en una situación de "regresión absoluta", debido especialmente a la sobreexplotación pesquera y al exceso de presión humana sobre el medio, mientras que la situación futura no alberga demasiado espacio para el optimismo, según han puesto este lunes de relieve el director de la Fundació Mar, Miquel Ventura.

El mensaje es fruto de la presentación de los datos de la Red de Seguimiento Ibérico de Litoral Marino (Silmar), un proyecto que engloba a una veintena de estaciones de seguimiento submarino en Catalunya y en las Islas Baleares, en las que los voluntarios de la asociación realizan inmersiones un mínimo de cinco veces al año para tomar datos y realizar un seguimiento.

El proyecto, nacido en 2009, pretende alcanzar las 50 estaciones a partir de 2014, en una expansión que quiere servir también para hacer una radiografía continuada de la situación del litoral y que, hasta la fecha, ha permitido constatar la afectación negativa que tiene el fondeo de las barcas recreativas, y de la aportación extra de arena en las playas sobre la biodiversidad, entre otros ejemplos.

Ventura ha recordado que menos del 1% del litoral catalán se encuentra en estos momentos protegido, frene al 25% que ha considerado que sería necesario salvaguardar, lo que se agrava con el desconocimiento del medio que existe y con el hecho de que tan solo un 1% del presupuesto que destinan las administraciones a conservación de la biodiversidad se invierte en los mares.

La contaminación y el número de especies invasoras --sobre todo organismos vegetales-- son otro de los problemas detectados, por lo que la Fundació Mar ha pedido una mayor "voluntad" e inversión por parte de las administraciones para mejorar la conservación, ya que han considerado que resulta 500 veces más económico conservar que tener que recuperar posteriormente.

"En el Mediterráneo se pesca cinco veces más de lo que se podría y subvencionamos una actividad primaria insostenible", ha alertado igualmente Ventura, al señalar la necesidad de limitar la pesca de arrastre y optar por métodos artesanales.

EL PELIGRO DE FONDEAR

La situación es diferente en función del ecosistema, y en el caso de la Costa Brava, la sobrepesca y el fondeo de las embarcaciones recreativas son dos de los problemas más acuciantes, por lo que la asociación ha considerado necesario fomentar que los propietarios de las barcas tiren sus anclas de forma responsable, y solucionar así problemas como el detectado en Begur (Girona).

En la Catalunya central, por otra parte, la Fundació Mar ha contrastado que la regeneración de las playas es lo que más ha dañado el medio, así como la construcción de infraestructuras que han alterado la circulación de corrientes marítimas, y pone como ejemplo la afectación de las obras de ampliación del Puerto de Barcelona sobre la estación de seguimiento del Delta de Llobregat, donde las aguas están sucias y "huelen mal".

La coordinadora del proyecto Silmar, Evelyn Segura, ha precisado también que una de las principal problemática de las playas de Tarragona se centra en el trasiego constante de busques de gran calado, con un potencial contaminante muy elevado.

A pesar de ello, también existen ejemplos para la esperanza, como el caso de Es Banc, en Formentera, donde se ha comprobado que la protección que existe sobre este espacio ha permitido la buena conservación del ecosistema.

Massificació embarcacions Cap Roig-Castell

Petit exemple de massificació d'embarcacions d'esbarjo en una cala de l'espai d'interès natural Cap Roig - Castell. Aquesta és una pràctica molt estesa al litoral de la Costa Brava, convertint-lo en un dels més massificats del Mediterrani. Aquest descontrol de la navegació te greus conseqüències sobre el fons marí i sobre el paisatge, alhora que suposa un important perill i molèstia per altres activitats més respectuoses com l'snorkel, el bany i el kaiac.

Recordem que, segons la llei, no es pot ancorar a menys de 50 metres de les roques ni a menys de 200 de la platja, i que s'ha de vigilar que l'àncora no caigui damunt cap praderia de posidonia. Les imatges demostren el contrari, que en realitat és el pa nostre de cada dia durant els dies d'estiu a la Costa Brava...


Massificació embarcacions Cap Roig - Castell from Salvem el Crit - Aritjol on Vimeo.

cartes enviades a Ajuntament de Palafrugell i Begur

Aquestes són les cartes que s'han adreçat durant aquests dies als Regidors de medi Ambient de l'Ajuntament de Palafrugell i de Begur, per tal de què prenguin consciència del grau en què les embarcacions de lleure malmeten el tram de litoral comprés entre Pals i Calonge cada estiu. S'acompanya amb les imatges pertinents.




IMATGES AEREES DEL LITORAL DES DE PALS A CALONGE
PRESES EL 21 D’ AGOST 2010


Aquestes imatges van ser encarregades per Arítjol – Salvem el Crit i filmades el migdia del dissabte 21 d’ agost de l’ any passat.

Aquesta filmació es presenta tal com va ser enregistrada, sense tallar ni muntar.

Properament pensem preparar una versió treballada, muntada i amb veu però hem cregut que aquestes imatges tal com van ser preses, gaudeixen d’ un realisme que hem volgut preservar.

El què volem mostrar amb aquesta filmació és l’ excés d’ embarcacions d’ esbarjo que es concentren en aquest tram de Costa dels Municipis de Begur i Palafrugell, doncs mentre la circulació d’ embarcacions és de folia, els racons als que tothom voldria anar estan tan plens que els que hi ha pogut accedir no en poden gaudir, i tot i això els camps de boies de fondeig segueixen plens d’ embarcacions.

També mostra clarament la manca d’ espais de bany lliures d’ embarcacions que, en no estar molts d’ells abalisats, les embarcacions no respecten les distàncies de seguretat reglamentades ni a les platges ni a la costa.

Veuran clarament la manca o insuficiència de protecció dels banyistes (fins i tot els de les mateixes embarcacions) i l’ abús de les embarcacions a per tot: Sa Riera, Aiguafreda, Sa Tuna, Fornells, Cala Marquesa, Tamariu, Es Cau, Llafranc...

Una altra cosa que està a la vista és el tamany exagerat dels camps de boies de fondeig, i que, generalment, no s’ ajusten al tamany que haurien d’ ocupar segons els Plans d’ Usos, sobretot a: Aiguafreda - Cap Sa Sal, Fornells i Sa Tuna, i la exageració d’ amarratges del conjunt Llafranc – Calella.

Al llarg de la filmació destaquem :

Minut 02.11 
Sa Riera.
El Pla d’ Usos actual autoritza ocupar la meitat de la platja per les barques, tan a l’ aigua com a la sorra.

03.15
Aiguafreda – Cap Sa Sal.
Espai de bany insuficient. L’ aglomeració d’ embarcacions impedeix el bany  pràcticament a tota la badia de Sa Tuna, Aiguafreda i Cap Sa Sal.



05.51
Fornells – Aiguablava
Del cantó de Fornells,  (plataforma, ports de ses Orats, platja de’n Meleret, port d’ Esclanyà) la badia està plena d’ embarcacions, i la zona de bany és insuficient.

Aquest enorme camp de boies segueix ple d’ embarcacions tot i que tots els racons d’ aquesta costa estan ocupats.

06.35
Estremadiu
Sense cap protecció. Per la seguretat dels mateixos banyistes ocupants de les barques, hi hauria d’ haver un abalisament de seguretat.

06.52
Reg dels Arbres i Cala Marquesa
Són plens d’ embarcacions.

07.06
Aiguagelida
Embarcacions a tots els racons

07.36
Tamariu
Enorme camp de boies, que sobrepassa la badia.

08.12
Tamariu
Espai de bany insuficient i platja ocupada per barques i estris diversos que parteixen la platja.

08.47
Cala Pedrosa
Aquí no hi ha boies d’ amarratge. Totes aquestes embarcacions estan fondejades amb àncores al fons, com passa a Aiguagelida, Cala Marquesa, Rec dels Arbres, es Cau...

09.40
Llafranc
Platja i badia plena d’ embarcacions.

09.56
Calella.
L’ enorme camp de boies de Calella.

12.47
El Golfet
En aquesta zona tampoc hi ha boies d’ amarratge per totes aquestes embarcacions.

13.07
El Vedell
Sense boies d’ amarratge ni protecció pel bany.

13.27
Cap de Planes
La zona de Cala Estreta està abalisada. Tota la costa podria estar així.

15.24
Palamós
Té moltes embarcacions, però una altra manera de regular l’ espai litoral.

16.41
Calonge
Han desprotegit des de Torre Valentina  a Roques Planes (que havia estat protegida durant molts anys) i s’ han detectat problemes de convivència entre banyistes i embarcacions.

A partir de Roques Planes hi ha protecció fins a Sant Feliu de Guíxols.


18.39
Illes Formigues
No hi ha cap boia d’amarratge. Hi hauria d’ haver boies ecològiques per les embarcacions que s’ hi vulguin amarrar sense necessitat de perjudicar el fons marí.

19.40
Illes Formigues
Aquesta meravella,  de moment no té cap tipus de protecció especial.

23.14
Cala Marquesa i Rec dels Arbres
Si aquest ocupació fins a la costa no és un abús, què es?

23.42
Fornells
Això seria el paradís si no fos ple de taques blanques.
Es veu perfectament la manca d’ espai de bany del costat de Fornells i l’ excés d’ amarratges.


Cal buscar solucions per aconseguir que aquest tall de costa tan preciós el puguem tornar a posar en valor.


Barques abans i després

Valgui com a exemple per aquells que diuen que una imatge val més que mil paraules. Així seria el nostre litoral si no patissim tanta pressió pels concessionaris de les embarcacions cada estiu. En la imatge de sota, tal i com es pot veure malauradament.