Imatges submarines que mostren la important degradació de l'herbei de Posidònia Oceànica provocat per la mala instal·lació dels camps de fondeig: morts sobre les plantes, cadenes sense boiarí aixafant i malmenant aquest hàbitat protegit.
Sa Tuna (degradació fanerògames) from Salvem el Crit - Aritjol on Vimeo.
Les condicions per a fondeig de les platges s'endureixen
Notícia publicada pel Punt Digital el dimecres 15 de juny i al Diari el Punt el dilluns 20 de juny de 2011
Nous sistemes de fixació
Les condicions per a fondeig a les platges s'endureixen
La Generalitat obliga a posar ancoratges ecològics on al fons marí es conservin alguers de posidònia
Es vol preservar aquesta espècie i d'aquí a cinc anys s'hauran de canviar tots els morts
Nous sistemes de fixació
Entre les principals novetats, hi ha l'obligatorietat que totes les boies tinguin una boia petita intermèdia per evitar que la cadena entre el mort i la superfície s'arrossegui pel fons marí. Aquesta és una de les principals causes de molts desperfectes a aquest ecosistema, sobretot quan hi ha posidònia. D'altra banda, les condicions que ha incorporat aquest any la Generalitat també preveuen que si les boies es posen en zones on hi ha alguers, l'ancoratge de fixació amb el fons ha de ser ecològic. Això vol dir descartar morts de formigó en favor d'altres elements de tipus cargol: o sigui, que no xafen el terra, si no que pel fet de ser punxeguts s'hi claven sense afectar al seu voltant. I finalment, obliga a substituir els morts per aquests sistemes ecològics en un termini de cinc anys.
Gili ha valorat positivament aquests canvis, inclosos –per exemple– en els plans de Palafrugell i Begur, però ha alertat que hi ha concessionaris que no estan complint les condicions. Si es detecten casos, els concessionaris poden perdre els drets i haver de pagar sancions.
Gili ha valorat positivament aquests canvis, inclosos –per exemple– en els plans de Palafrugell i Begur, però ha alertat que hi ha concessionaris que no estan complint les condicions. Si es detecten casos, els concessionaris poden perdre els drets i haver de pagar sancions.
LA DATA
2016 és el termini que tenen els ajuntaments per preveure la substitució dels morts per sistemes ecològics.
Hi ha concessionaris que no compleixen les normes, i això ha de comportar sancions
Eulàlia Gili
portaveu de salvemel crit-arítjol
Davant la falta de normativa, un manual de bones pràctiques
L'associació Nereo va redactar l'any passat un manual de bones pràctiques ambientals en les concessions de boies de fondeig, per encàrrec de l'Ajuntament de Palafrugell. L'entitat, que s'ha caracteritzat sempre per la lluita a favor de la preservació del fons marí, destaca en l'informe que no hi ha cap normativa ambiental per regular les empreses dedicades a la col·locació de boies. Per reduir precisament la pressió sobre les praderes de posidònia, Nereo recomana diverses possibilitats. Una és posar boies intermèdies per evitar que les cadenes del tren de fondeig s'arrosseguin pel fons, tal com obliga ara la Generalitat. I en el cas dels morts, recomanen que tinguin forats i formes irregulars, com les roques, perquè així simulin elements naturals i s'hi pugui desenvolupar vida. En els casos en què hi hagi posidònia al fons marí, aposten per eliminar els morts de formigó. Si el substrat és tou, existixen mètodes de fondeig ecològics, com ara el cargol i altres estructures punxegudes.
La Generalitat té les competències sobre costes
Una de les queixes de Salvem el Crit-Arítjol ha sigut sempre la proliferació d'embarcacions prop de les platges i cales de la Costa Brava. Segons l'entitat, moltes zones de bany –sobretot les menys concorregudes– no estan delimitades per cap sistema de boies, i això provoca una col·lisió amb els drets de qui es vol banyar. A banda, denuncien que en moltes platges s'acaben col·locant més boies de les que l'Ajuntament autoritza.
Barques,
Fer compatibles el turisme i la salvaguarda del medi
La convivència entre el sector turístic i l'ecologia sempre ha estat difícil i, sovint, s'ha resolt a favor del primer. Urbanitzacions, ports esportius i tota mena d'infraestructures es van fer durant anys a costa d'anar malmetent un paisatge i una costa privilegiades que la natura ens ha deixat en herència. Des de l'arribada de la democràcia, l'explotació de la costa s'ha regulat, però el boom de la construcció dels últims anys ens ha deixat, malauradament, un quants exemples de com no s'han de fer les coses si, tal com demana el sector, cal diversificar l'oferta i prestigiar la marca turística. Ara la Generalitat ha regulat i endurit les condicions per al fondeig d'embarcacions a les platges, amb una normativa nova que propugna la protecció de les praderies de posidònia. És una decisió que cal celebrar i que demostra que el país, malgrat la crisi, continua avançant en el camí correcte, un camí digne que permeti compatibilitzar turisme i ecologia.
POUM
Com ens afecta el POUM?
El POUM és el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Un POUM ha de regular el desenvolupament urbanístic d'un municipi en base a uns estudis previs per tal de què signifiquin millores REALS per a la població, per tant ha de tenir en compte criteris forestals, agrícoles, de creixement poblacional i seguir unes polítiques de sostenibilitat adients per tal que la població afectada pugui assumir les directrius del Pla amb capacitat de fer-hi front (és a dir, podrà absorbir l’augment d’aigües residuals, de residus, de població nouvinguda, etc).
Per què no és així en el cas de Palafrugell?
L’any 2004 s’inicià el tràmit de revisió del POUM de Palafrugell. L’estiu de 2005 es presentaren més de 600 al·legacions a aquest nou POUM, i el maig de 2007 les associacions Salvem el Crit-Arítjol presentaren un recurs d’alçada davant el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.
Davant el silenci d’ aquest Departament i el seu Conseller, el desembre del 2009 es presenta Contenciós Administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per part d’ Arítjol – Salvem el Crit. Les proves que es van presentar es basaven en un Informe tècnic ambiental (per a l’avaluació del POUM sobre sòls de valor agrícola i agronòmic i els connectors ecològics i de valor natural), una Prova Pericial practicada per un perit arquitecte i una prova pericial practicada per un perit Enginyer Forestal. Tots tres informes es van mostrar favorables als nostres arguments. Finalment, el febrer 2011, l’ advocat d’ Arítjol – Salvem el Crit va presentar el document de Conclusions a la Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Aquestes proves demostren que, en el cas de Palafrugell, el POUM no s’ha fet pel bé del municipi, sinó què és un Pla que preveu unes dimensions de creixement urbanístic desproporcionades i injustificades, en base a unes previsions de creixement poblacional errònies. Com exemple, el Pla preveu un increment de població de 12.500 habitants en 12 anys, respecte d’ una població preexistent de 19.313 habitants l’ any 2004, que significaria arribar a una població de 35.813 habitants el 2016. El POUM incrementa en 5306 habitatges nous en el plaç de 12 anys.
Aquestes previsions desproporcionades i injustificades de creixement urbanístic vulneren les fixades pel Pla Territorial Director Urbanístic de l’Empordà (superior jeràrquic al POUM), que permet 5850 habitatges nous en 22 anys, Palafrugell i Mont-Ras junts. Aquest POUM no va efectuar adientment el procediment d’avaluació ambiental i com a resultat es presenta una insuficient documentació ambiental. El POUM afecta sòls forestals i agrícoles d’alt valor, contradient les Lleis d’orientació agrària i d'urbanisme conforme les quals s’ha de respectar el principi de desenvolupament urbanístic i preservar els sòls amb valors naturals, forestals, agrícoles, culturals i paisatgístics. La requalificació d’aquests sòls agrícoles i forestals d’especial interès afecten el valor del connector natural d’aquests espais entre l’Espai d’Interès Natural (EIN) de les Gavarres i l’EIN Muntanyes de Begur. El POUM no va efectuar estudis previs sobre la demanda de sòls industrials i per tant hi ha una mancança de justificació al POUM dels 3 nous sectors de sòl industrial ja que en la data d’inici de la tramitació del Pla hi havia un 20% del sòl industrial desocupat, situació que es manté en l’actualitat. L’elaboració del POUM va estar sotmesa i desviada cap als interessos dels propietaris del sòl i contrari als interessos generals de la població. Així ho demostra la signatura de nombrosos convenis signats prèvia, durant i posterioment a l’aprovació del pla.
Convenis, tots ells, que mostren com es sacrifica i desvirtua l’ interès general, i com es reclassifiquen terrenys – la major part passant de sòl no urbanitzable a urbà directe – sense tenir en compte el veritable interès general, forçant el pla director costaner, contra el lliurament de quantitats econòmiques i sacrificant els valors ambientals, naturals i paisatgístics presents a les diferents àrees. O bé, excepcionant les previsions de reserves d’ HPO als sectors.
En definitiva, el POUM de Palafrugell NO respon a uns interessos de millora pel municipi sinó que respon a una especulació urbanística per enriquir constructores i empresaris sense tenir en compte tots els perjudicis que això suposarà per la població, fent-ho de forma opaca, il·legal i injustificada, i tindrà unes conseqüències d’empitjorament del medi natural, urbà, agrari i forestal de tot el municipi.
Què demanem?
ANUL·LAR: L’aprovació definitiva del POUM de Palafrugell per raó de no haver-se sotmés el Planejament al complet tràmit d’avaluació ambiental
ANUL·LAR: El POUM, atesa la insuficient documentació ambiental que l’integra
ANUL·LAR: L’aprovació del POUM per vulnerar en forma frontal i manifesta la directriu fixada als articles 9 i 13 de la llei d’ Urbanisme, que ordena respectar el principi de desenvolupament urbanístic sostenible i de preservar els sòls amb valors Naturals, Forestals, Agrícoles i Paisatgístics
ANUL·LAR: El POUM per la infracció de les determinacions del Pla Territorial Director de l’Empordà, tot condemnant a l’Administració demandada a ajustar els increments de població previstos al POUM als límits fixats al Pla Territorial Director de l’Empordà
ANUL·LAR: Les reclassificacions que afecten sòls agrícoles d’alt valor previstes al POUM, reconeguts en l’Avaluació Ambiental i en els estudis sobre sòls de valor agrícola del propi Departament de Política Territorial
ANUL·LAR: El POUM i ordenar la retroacció de les actuacions exigint la justificació i l’avaluació de les noves necessitats del sistema de sanejament i dels nous cabdals d’aigües residuals que es generaran
ANUL·LAR: Les reclassificacions directes de sòl no urbanitzable a sòl urbà previstes pel POUM en relació a terrenys de Calella de Palafrugell
ORDENAR: la classificació com a sòl no urbanitzable del terrenys que configuren el connector Gavarres-muntanyes de Begur
REDUIR: els 3 nous sectors industrials i d’activitats econòmiques, condemnant a realitzar un estudi de justificació de la necessitat de nou sòl industrial per a la població
Els sentinelles de la costa
Video emès el 22 d'octubre del 2010 pel programa Thalassa del canal 33 on es mostren les amenaces a les cales de Calella i Begur i on diferents membres de Salvem el Crit-Aritjol ens parlen de primera mà sobre la problemàtica.
Copenhagen: city of Cyclists
Video que mostra com l'ús de la bicicleta és habitual a la ciutat de Copenhague malgrat les inclemències meteorològiques.
Recomanem la web en la que diàriament hi ha noves fotos, comentaris i videos que segueixen l' evolució diària de la dinàmica dels biciclistes de Copenhagen i d' altres llocs, www.copenhagencyclechic.com , dels què tenim molt a prendre... van en bici faci el temps que faci, amb pluja, vent, fred i neu... per anar a la feina, sortir a fer unes copes, carretejar nens o amics... això si, sempre amb molt d' estil !!
Recomanem la web en la que diàriament hi ha noves fotos, comentaris i videos que segueixen l' evolució diària de la dinàmica dels biciclistes de Copenhagen i d' altres llocs, www.copenhagencyclechic.com , dels què tenim molt a prendre... van en bici faci el temps que faci, amb pluja, vent, fred i neu... per anar a la feina, sortir a fer unes copes, carretejar nens o amics... això si, sempre amb molt d' estil !!
La urgència de frenar la destrucció dels fons marins
Interessant entrevista amb el biòleg Enric Sala a tv3 sobre la urgència de frenar la destrucció dels fons marins.
Pla Mobilitat Palafrugell
NOTA DE PREMSA
ARÍTJOL – SALVEM EL CRIT 14 de DESEMBRE DEL 2010
El Desembre de 2010 la Coordinadora Salvem El Crit-Aritjol hem presentat una sèrie de propostes de millora del Pla de Mobilitat del municipi de Palafrugell que s’està realitzant per encàrrec de l’Ajuntament de Palafrugell.
Creiem que aquest Pla és una oportunitat per millorar els desplaçaments a dins del poble de vianants, bicicletes i automòbils però també volem millorar una xarxa de transport públic del tot obsoleta i insuficient i connectar millor el poble tant amb els nuclis propers (Begur, Palamós...) com amb les capitals principals de província més properes (Barcelona i Girona) de forma sostenible i eficient.
Les nostres propostes de millora es resumeixen en:
-centre de poble peatonal.
-en els carrers més estrets, preferència de bicicletes i vianants i límit de 20 km/h per cotxes i motos. Voreres a un mateix nivell de la calçada.
-Millora de les voreres del poble facilitar que cadires de rodes i cotxes de nens petits puguin pujar i baixar.
-xarxa de carrils bici ben amples i diferenciats en tot el poble que arribin fins al centre –Pl.Nova- i es comuniquin amb vies verdes en bon estat de manteniment que arribin als nuclis de les rodalies.
-Connexió clara i àgil entre nuclis del Municipi amb els carrils bici: Platges entre si i amb el centre, Llofriu i Esclanyà amb Palafrugell.
-Fomentar l’ús de la bicicleta amb aparcaments de bicis, facilitats per comprar bicis elèctriques i més botigues per llogar-les a bon preu.
-Fer un estudi de la viabilitat dels vehicles elèctrics.
-Creació de Pàrkings municipals gratuïts a les entrades del poble per descongestionar-ne el centre.
-Creació d’una flota de microbusos que facin circuits tancats per dins del poble.
-Augmentar la freqüència de busos que vagin a diferents punts del municipi i fer les parades cobertes amb materials reciclats
-Creació d’un bicing intermunicipal per facilitar i fomentar l’ús de la bicicleta per arribar a nuclis propers còmodament.
-Creació d’una Comissió d’estudi i debat, amb la màxima participació ciutadana, sobre la possibilitat d’establir un tramvia o tren lleuger com alternativa de transport al Baix Empordà.
-Recuperar l’antic traçat del “Tren Petit Palamós-Girona” com a ruta per a vianants i ciclistes.
-Potenciar la Xarxa de Carril Bici del Baix Empordà.
-Crear un web tipus "cotxe compartit.com" on la gent pugui quedar per fer un mateix trajecte amb un sol vehicle compartint despeses.
- Exigir a la Generalitat, la liberalització real del servei de transport públic per carretera que actualment es troba monopolitzat per la empresa privada Sarfa, per tal d’aconseguir millors serveis, majors freqüències de pas, millors i major trajectes, millor qualitat, millor preu.
-Mentre no s’aconsegueix la liberalització del transport públic, s’ha d’acordar amb l’empresa privada, que té la concessió administrativa del transport públic per carretera, un programa per augmentar el servei, per racionalitzar i millorar els preus en la línia abans esmentada, per establir la sincronització horària amb el tren de Flaçà i la millora de la seva estructura i els seus trajectes.
-Facilitar el transport de bicicletes en els busos a mesura que es vagi renovant la flota.
-Promoure els Plans de Mobilitat a Fàbriques i Empreses que tinguin un nombre elevat de treballadors, fomentat que els coordinin per compartir cotxe per anar a la feina o habilitant un bus que faci diferents parades per recollir als treballadors que comencen a treballar a la mateixa hora.
-Promoure un negoci de car sharing que faci que un sol vehicle pugui ser utilitzat per molta gent diferent en un mateix dia.
