Greenpeace critica que Catalunya malgasti 78 milions per la gestió ineficaç de les seves costes


Aquest era l'autèntic títol de la notícia; ja em va sorpendre, dies enrera, quan escoltant RAC1 vaig sentir la notícia de què Greenpeace felicitava al govern català per la bona gestió de les illes medes, i no hi havia cap altra referència a la gestió de les costes catalanes.

Aquesta era, però, l'autèntica notícia: Greenpeace critica la ineficiència de la gestió del govern, i només considera adequada la gestió de les Medes.

Aquesta és la notícia publicada al diari "ARA.cat":

Greenpeace critica que Catalunya malgasti 78 milions per la gestió ineficaç de les seves costes

L'organització ecologista lamenta que se segueixin "llençant diners al mar" a través de posar "pegats" per "sostenir un model de turisme caduc"

Dofins amb amputacions a les aletes

Aquest és l'interessant aritcle que publica el diari de Girona, fruit d'un estudi del projecte NINAM,  sobre els dofins amb amputacions a les aletes a la zona de la Costa Brava. Un altre motiu de pes per regular de forma més estricte les embarcacions:

Dofins mulars a la Costa Brava

Dofins amb amputacions a les aletes prop del Cap de Creus

El projecte NINAM denuncia que la nàutica d'esbarjo veloç pot tenir efectes devastadors sobre animals com els dofins

ACN El projecte NINAM ha estudiat que entre la zona del Cap de Creus i Palamós (Baix Empordà) viuen habitualment uns 200 dofins mulars. Des de l'any 2006 però, l'organització ha catalogat entre cinc i set dofins amb amputacions a les aletes per culpa de les hèlices de les embarcacions de motor molt ràpides que naveguen per aquestes zones. Els membres de l'organització denuncien que aquest estil de navegació irrespectuosa posa en perill la vida dels dofins i d'altres espècies marines que habiten aquesta zona. Per combatre aquestes males pràctiques, l'entitat realitzarà xerrades sobre navegació a clubs nàutics de la zona, com ara Llançà, Port de la Selva o Empuriabrava.

Dofins amb amputacions a les aletes prop del Cap de Creus ACN

Els dofins mulars són una espècie marina que habita les franges litorals catalanes. Normalment es mouen prop de la costa, a un quilòmetre i mig de distància, i acostumen a buscar el seu menjar en zones de poca profunditat. Aquests factors fan que siguin uns dels animals que més pateixen les conseqüències de la presència humana. Actualment, de forma habitual, des del Cap de Creus i fins a Palamós hi viuen uns 200 dofins mulars.

Xerrada sobre el Vell Marí

No us perdeu aquesta interessant xerrada sobre el Vell Marí el proper 26 de maig!!


Una temporada més, les boies abans d'hora

Any rera any, les concessionaries de les platges de Palafrugell adelanten els permissos sobre la normativa de posar boies i les col·loquen abans d'hora. Això significa que s'ha acabt gaudir fins que s'acabi la temporada del privilegiat paisatge de les nostres platges sense boies, de la netedat de les seves aigües lliures d'oli de motor, de la pau de sentir solament les onades sobre la sorra per tornar a sentir el soroll de les embarcacions motoritzades...

Esperem que aquest any com a mínim NO en posin més de les que tenen permesses com cada any. Ja hem constatat que una vegada més NO han començat per posar primer les boies grogues per balissar la zona de bany i posar posteriorment les de les barques sino que han començat com sempre per posar les de les barques...

També hem vist de nou que, lluny d'haver-hi algun tipus de vigilància, qualsevol màrrec de 13 anys pot ser "patró" d'una d'aquestes embarcacions, i portar-la fins a la platja dels banyistes amb el conseqüent risc per les persones, tal i com mostren aquestes imatges presses a la platja de Tamariu el passat divendres 11 de maig.

caiacs a l'hivern

Segona entrega del reportatge de Thalassa Continuem la ruta en caiac per la Costa Brava. Anirem al cap de Creus i a Lloret de Mar.

La Costa Brava en Caiac

Aquest interessant reportatge de Thalassa del canal 33 demostra com es possible gaudir de les nostres aigües de forma sostenible i respectuosa amb el medi, i com n'és de diferent el paisatge fora d'estiu!


Salvem Es Trenc!!

Aquí hi ha la informació publicada a Vilaweb sobre la cadena humana que van organtizar recentment els veïns de Mallorca per intentar salvar la platja de Es Trenc, un paratge natural que vol ser substituït per una gran urbanització. Desitgem que la cadena vagi més enllà i finalment el govern del PP canviï d'idea i apliqui el sentit comú. Què escoltin a la gent!!

Multitudinària cadena humana contra el macro-hotel de la platja verge del Trenc

L'han convocada el GOB, Amics de la Terra i Salvem sa Ràpita

Una immensa cadena humana ha enllaçat a Ràpita amb les Covetes com a protesta simbòlica en defensa de la protecció de la platja verge del Trenc, a Mallorca. Ha estat una iniciativa del GOB, Amics de la Terra i la plataforma Salvem sa Ràpita que reprèn una reivindicació que ve de molts d'anys enrere i ara es reforça pel perill que comporta la construcció d'un macro-hotel, aprovada pel Consell de Mallorca.
Fa un parell de setmanes, el Consell de Mallorca va aprovar, amb els vots en contra de l'oposició, el pla territorial que permetrà construir un macro-hotel a la zona de la Ràpita, a pocs metres de l'arenal del qual forma part la platja verge del Trenc. El PP ho ha tirat endavant corregint un error material, de manera que el sòl urbanitzable passa de dues hectàrees a vint-i-una.

Foto: @tonapou.

El conseller del PSM-IV-Entesa, Joan Font, retreu que la correcció dels errors materials del pla només pot tenir lloc en cas d'equivocacions materials i que es tracta d'un fet excepcional que només es pot admetre com a criteri restrictiu. De la mateixa manera, el grup del PSIB critica que per corregir-los, els errors han de ser clars i inequívocs, i que en aquest cas es tracta d'una qüestió que permet interpretació.
Sobre les acusacions d'interpretació de la llei, el conseller del PP Mauricio Rovira argüeix que el seu grup havia 'constatat un error a l'hora de traslladar el nombre d'hectàrees'.

Foto: @tonapou. 

Vessament al Port de Fornells

26 d' abril. Al Port de Fornells hem detectat un vessament important de carburant, que ha contaminat tota la superfície.

Hem fet el corresponent advertiment a l' Ajuntament i als Responsables de Ports i Costes de la Generalitat.

Durant la temporada d' estiu, tot sovint es produeixen aquests vessaments, sense que, fins ara, s' hi hagi posat remei o sanció.

Hem repetit any rera any que s'apliquin les sancions i la vigilància corresponents per tal que no es produeixin aquestes imatges que queden moolt lluny de l'imatge idíl·lica de la Costa Brava que apareix a les postals i que venen buscant als estiuejants; tal vegada, aquests vessaments són una font importantíssima de contaminació de les nostres aigües, que passa a perjudicar les flora i la fauna del nostre mar, i a produir problemes sanitaris en els "atrevists" banyistes que intenten gaudir d'unes aigües que, segons sembla ser, estan desamparades de cap tipus de protecció enfront de les agressions d'alguns irresponsables.





Distensions a Platja d'Aro

Interessant article de miquel Palol publicat el passat 30/04/2012 al diari el Punt Avui. Val la pena llegir-lo i reflexionar-hi:

Distensions a Platja d'Aro


Aquí encara semblem deutors de la idea temerària, antievolutiva i descartada als països avançats del rendiment immediat peti qui peti
L'any passat, la meva veïna de Platja d'Aro –el nom de la qual no diré perquè no estic segur que li fes gràcia– i l'autor d'aquestes línies vam fer una visita a l'alcalde de la localitat, senyor Joan Giraut, per exposar-li diverses qüestions relatives al bon funcionament del serveis de la localitat, algunes directament dependents de la seva gestió municipal, d'altres opinables dins un, diguem-ne, refugiats en l'eufemisme, marc de ciutadania i progrés compartits. Bregar amb ciutadans queixosos i a rauxes emprenyats és una feina que no desitjo a ningú, i val a dir que el senyor Giraut, a qui d'altra banda que jo sàpiga no ha apuntat ningú al cap amb una pistola perquè accedís al càrrec, la porta amb una dignitat i una ataràxia entre budistes i franciscanes admirables.
I admirable va ser el comiat que amablement ens va dispensar, constatant el temps sense veure'ns, i que hi tornéssim aviat. Ai las, senyor alcalde, els savis castellans –també hi ha savis, a Castella, a més de fatxes vultúrids– diuen “más vale prevenir que curar”, i si el senyor Giraut o algú del seu staff tenen el costum de llegir els diaris, i encara la bondat de llegir aquest, potser ens estalviarem la visita a l'alcaldia i, potser, fins i tot la podrem convertir en una invitació a fer una copa.
Fa uns anys, el qui era cap d'aquesta secció d'Opinió del diari, en Carles Prats, quan madurava la primavera em deia amb amistosa ironia: “Ja tenim aquí el clàssic d'en Palol sobre les boies de Platja d'Aro”. I tant, modèstia a part, que no em desagradaria que fos un clàssic, com ho són l'injust repartiment mundial dels beneficis, el vampirisme feudal dels banquers i l'esclavatge de les dones i les criatures al Tercer Món, i seria un deliri per part meva si una cosa essencial no diferenciés aquest clàssic de molts d'altres: que, per opinable que sigui quin és més important, si l'un o el de més enllà, en aquest un veu al final del túnel la llumeta de la possibilitat que serveixi d'alguna cosa, que un dia em facin cas o que emetin un senyal que el missatge els ha arribat.

L' Empordanet a TV3

El passat dia 1 de maig TV3 estrenava el programa "Terreny personal" dedicant-lo a un dels llocs més bonics de CAtalunya: l'Empordanet.

Entre el Montgrí i la vall d'Aro i de les Gavarres fins al mar s'emmarca un territori batejat per Josep Pla com "l'Empordanet". Una petita plana afortunada que els protagonistes del programa ens ajuden a conèixer més bé.

 Enllaç al reportatge

Horts urbans

Aquesta és una bona iniciativa per la gent que vol gaudir del plaer de tenir un petit hort d'autoconsum i menjar aliments sans però viu a ciutat.

Es tracta d'una iniciativa en la que lloguen parcel·les per fer hortes a Gavà; la gent que ho practica n'està encantada.

Us animem a entrar al seu bloc i adherir-vos-hi!

Horts urbans

Port a Tossa de Mar

Tan debò triomfi el sentit comú i el respecte i no s'acabi fent el Port.

Aquesta és la notícia que publicava el diari El Punt el passat 22/03/2012:

No volen un port esportiu a Tossa de Mar

La tranquil·la platja d'Es Codolar, a Tossa de Mar, i els seus entorns poden veure's greument afectats si tira endavant el projecte de port esportiu. Foto: Montserrat Escayola.
 

L’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) considera que la proposta de construir un port esportiu a Tossa implicarà la destrucció d'un dels paisatges més emblemàtics i de forta identitat de la Costa Brava, a més de suposar un fort impacte paisatgístic i ambiental. Així mateix, recorden que la presència de racons inalterats pel creixement urbanístic desmesurat i la seva preservació varen ser el motiu l’any 1998, de la redacció de la Carta de Tossa.

Eurovegas

Fora Eurovegas!!!!

Ens fan arribar això; ho recolzem i des d'aquí en fem difussió:

Us escribim per demanar-vos suport en la campanya contra l'Eurovegas, el complex de joc i oci que es vol construir al nostre estimat delta del Llobregat.

Hem endegat una plataforma ciutadana que es diu "Aturem Eurovegas - Salvem el Delta del Llobregat" per a aturar aquesta boixeria.

A traves del nostre bloc volem donar altres punts de vista diferents del que es donan als medis de masses per tal d'informar a la gent dels aspectes negatius d'un projecte d'aquestes característiques..

Podeu veure el manifest aquí.

Per donar-nos suport (a titol personal o com a entitat) només heu de respondre a aquest correu (si no us heu adherit abans; perdoneu si ho rebeu dos cops).

Des d'aqui volem enviar unes GRÀCIES de dimesions planetàries: des de la plataforma SOS Delta, entre altres, portem molt de temps treballant al delta i ens sentiem molts sols, com diu un company, com els "irreductibles galos". Però en aquests dies hem rebut molts correus de support, la gent ha vingut massivament a les assemblees (tot i que no eran a Barcelona) i s'ha involucrat amb un carinyo que no esperaven... carinyo per la causa: el territori, la natura, i el delta.

La gent s'ha volcat, especialment la comissió del Manifest, ha fet un treball extraordinari!

Algunes informacions que poden ser del vostre d'interes:
  • presentació de la plataforma en roda de premsa, aquest dijous
  • aquí podeu veure algunes de les accions en que estem treballant
Si vols ajudar com a voluntari, contesta... ja! :)

Es prega difusió!

Salut i força!
Eva (equip de Comunicació de SOS-Delta i Aturem Eurovegas)
http://www.facebook.com/Plataforma.Stop.Eurovegas
http://aturemeurovegas.wordpress.com/
http://www.facebook.com/pages/SOS-Delta-Llobregat/335643343134942
http://sosdeltallobregat.wordpress.com/

Rebelaos!/Revel·leu-vos

CAST.
¡Hola rebeldes!
Queremos agradecer el esfuerzo dedicado a la distribución de la publicación ¡REBELAOS!, ya sea como nodo de distribución principal, secundario, autónomo o individual, o colaborando en la difusión de los contenidos.
En el caso de que queráis distribuir más ejemplares de la publicación podéis rellenar el siguiente formulario y trataremos de facilitároslo: https://www.autogestionaos.net/distribucio
Además de las versiones en castellano, català y euskara, próximamente tendremos la publicación en PORTUGUÉS y en otros idiomas. Os hacemos llegar los enlaces en PDF:
Seguimos en www.rebelaos.net y www.autogestionaos.net
...y en http://goteo.org/project/rebelaos-publicacion-por-la-autogestion

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
CAT.
¡Hola rebels!
Volem agraïr l'esforç  en la distribució de la publicació REBEL·LEU-VOS!, ja sigui com a node de distribució principal, secundari, autònom o individual, o col·laborant en la difusió dels continguts.
En cas de que vulgueu distribuir més exemplars de la publicació podeu omplir el següent formulari i intentarem facilitar-ho: https://www.autogestionaos.net/distribucio
A més a més de les versions en castellà, català i euskara, pròximament tindrem la publicació en PORTUGUÈS i en altres idiomes. Us fem arribar els enllaços en PDF:
Seguim a www.rebelaos.net i MailScanner ha detectado un posible intento de fraude desde "www.autogestionaos.net" www.autogestio.cat/
...i a http://www.goteo.org/project/rebelaos-publicacion-por-la-autogestion?lang=ca

Carta enviada al Consell Comarcal de l'Alt Empordà respecte al camí de la Muga

Senyors:

Hem llegit al PuntAvui que Vostès assumiran el manteniment del Camí Natural de La Muga.
Casualment, el dia abans hem fet un tram d' aquest camí, des de la desembocadura a Roses fins a Pont de Molins i tornar.

La nostra impressió ha estat pèssima.

Apart del primer tram que està inicialment asfaltat en color vermellós, i seguidament uns pocs kilómetres amb capa de rodadura de terra compactada, la resta està en molt males condicions, tan per caminar-hi com per fer el recorregut en bicicleta.
El camí està cobert de pedres cantelludes, sense compactar,  i en alguns trams acumulacions de pedres i sorra, que fan més difícil avançar còmodament.
Entenem que hauria de ser un camí fàcil, per fer-lo persones amb bicicletes de passeig, i potser amb criatures.
Tot i ser planer, és millor fer-lo amb BTT per les males condicions del camí.

També hem trobat muntanyes d' escombraries, aquí i allà...
Rètols trencats i capgirats...
Be, tenint en compte que és una via que gairebé s' acaba d' estrenar, això és un desastre.

Els recomanem que millorin la capa de rodadura, ja que les moltes pedres del camí poden fer que la gent sense massa experiència pugui relliscar.
També són perillosos els blocs de formigó al mig del camí, amb les proteccions arrencades.
I no diem que hi ha un tram on cal travessar un pont per la carretera. Aquesta hauria de ser només una solució alternativa, en cas d' avinguda forta. En aquest punt, caldria haver construït un pas pel sota el pont, ja sigui un gual o be un pont alternatiu per bicicletes.

Les àrees de descans tampoc tenen cap atractiu. Ni tan sols s' hi ha plantat algun arbre.

Esperem que els arribi el pressupost per fer-hi alguna cosa, ja que no fa massa, aquest passar hivern, els varem comentar que hi havia molts rètols trencats als recorreguts recomanats a l' Alt Empordà, en un circuit al voltant de Perelada, i Vostès ens van comunicar que no tenien pressupost per posar-ne de nous.

Ens reservem un altre dia per recòrrer el tram des de Pont de Molins fins al final de la ruta.. veurem quines sorpreses ens trobarem.

Realment, en aquestes condicions de rodadura i paisatgístiques (tot el camí està molt descuidat) et passen les ganes de fer bicicleta per l' Empordà.
D' aquesta manera, dubto molt que aconseguim atreure cicloturisme estranger o nacional...

El pèssim estat del camí de la Muga

El diari el Punt es feia ressò de la carta que se'ls hi va fer arribar el passat dia 20/3/12 sobre el mal estat del camí de la Muga, una pista que hauria de ser un passeig per poder fer en bicicleta o passejant  però que degut al seu mal estat i brutícia ho fa pràcticament impossible.


Des del Consell Comarcal de l'Alt Empordà ens han informat que n'estan al corrent, però que les obres les van realitzar des del Ministeri de Medi Ambient de Madrid, van quedar mal acabades i ara els hi han "passat" a ells les obres de realitzar millores, però no disposen dels diners suficients.

Aquesta és la notícia:

Una entitat critica el mal estat i la perillositat del camí de la Muga


Una foto realitzada per l'entitat Arítjol, posant en evidència el mal estat del Camí de la Muga. Foto: EL PUNT AVUI.


Responent a l'anunci segons el qual el Consell Comarcal de l'Alt Empordà assumirà el manteniment del camí de la Muga, l'associació Arítjol (Associació Palafrugellenca per la Defensa del Medi Ambient), critica les males condicions actuals del camí. Segons l'entitat, part del traçat –entre Pont de Molins i la desembocadura– està cobert de pedres cantelludes, i en alguns trams acumulacions de pedres i sorra, a més d'un pas perillós on cal travessar una carretera. “Entenem que hauria de ser un camí fàcil, per a persones amb bicicletes de passeig, i potser amb criatures”, diu l'entitat, que lamenta també “muntanyes d' escombraries, rètols trencats i capgirats”. Des del Consell Comarcal diuen que l'última reunió de les parts implicades era precisament per crear un servei que recollirà les deixalles. Adverteixen, però, que en aquest tram no es tracta d'una via verda exclusiva per a bicicleta i que cal considerar-lo de dificultat mitjana-alta.

Protectors arrencats

Un pal trencat que cal canviar
Una senyal arrencada

Bones notícies pel litoral de Begur

Des de Salvem el Crit Arítjol ens alegrem d'aquesta notícia i felicitem al Sr. Català, alcalde de Begur i al Sr. Turró, Regidor de Medi Ambient, per l'iniciativa, que esperem obri camí cap a un futur més respectuós amb el litoral d'aquest terreny de costa.

Notícia publicada pel diari El punt el passat 07/03/2012 per Emili Agulló:

Begur treu un 17% de les boies per a embarcacions i ampliarà les zones de bany

La nova concessió dels amarradors preveu substituir els que afecten bancs de posidònia per models d'impacte baix

El consistori farà més controls

L'Ajuntament de Begur ha actualitzat el pla d'usos del litoral amb els nous requisits per preservar la seguretat dels banyistes de les platges i els fons de posidònia que predominen, sobretot, a les platges de sa Tuna i Aiguablava. A la pràctica, els canvis impliquen allunyar els camps de boies per a l'amarratge d'embarcacions 50 metres més de les zones de bany, que s'ampliaran, i eliminar 69 de les 400 boies que hi havia fins ara en aigües de la població.
Per l'alcalde, Joan Català, que gestiona les competències de Medi Ambient, “s'ha cercat un punt d'equilibri entre els drets dels banyistes, la normativa ambiental i l'afició nàutica, tot intentant no perjudicar l'activitat econòmica”. El tècnic responsable de l'àrea, el geògraf Xevi Turró, també destaca que “per primer cop en els darrers 40 anys, el nombre d'amarradors en comptes de créixer es reduirà”.
Fondejos d'impacte baix

Aiguafreda a l'estiu. Foto: Salvem el Crit-Arítjol


Fornells-Aiguablava a l'estiu. Foto: Salvem el Crit-Arítjol

L'Horta de la Viola a l'espai Terra de tv3!

No us perdeu l'interassantíssim reportatge del passat 27 de febrer de l'Espai Terra de tv3 parlant de la Bioconstrucció! L'horta de la Viola també hi apareix com exemple de magatzem fet amb bales de palla.

Aneu al minut  06:06 d'aquest enllaç

la Posidonea oceánica es la especie más longeva de la biosfera

La ‘Posidonia oceanica’ es la especie más longeva de la biosfera


Científicos españoles han encontrado en la isla balear de Formentera un clon de Posidonia oceanica, una planta marina endémica del mediterráneo. Según sus investigaciones se trata de la especie más longeva de la biosfera, con 100.000 años de edad
Un equipo de investigadores del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) ha hallado en la isla de Formentera un clon de Posidonia oceanica, una especie marina amenazada y endémica del Mediterráneo, con 100.000 años de edad. Los resultados, que se han publicado en el último número de la revista PLoS ONE, convierten a esta especie en la más longeva de la biosfera.
La clave de su edad está en el crecimiento clonal, un proceso que Posidonia comparte con otras plantas marinas. Está basado en la división constante de las zonas donde producen nuevas células, llamadas meristemos, y del crecimiento extremadamente lento de sus tallos, denominados rizomas.
Los científicos han descubierto que los rizomas crecen de un centímetro cada año y ocupan lentamente el espacio hasta extenderse varios kilómetros produciendo millones de plantas a partir de un mismo clon. Carlos Duarte, investigador del CSIC y coautor del trabajo explica que “estos rizomas son muy resistentes a la degradación y mantienen las conexiones con el mismo clon durante miles de años.
El experto añade que el proceso es lento porque “los tallos tienen un centímetro de diámetro y las hojas pueden alcanzar hasta un metro de longitud. Además, su genoma es muy resistente a las mutaciones”.


Separadas por hasta 10 kilómetrosLos investigadores han tomado muestras en una cincuentena de praderas de Posidonia del mar Mediterráneo, desde Chipre hasta Almería. Tras secuenciar las plantas observaron que muchos clones o genotipos estaban en praderas separadas por hasta 10 kilómetros de distancia.
Los resultados sugieren que la especie se caracteriza porque sus genotipos pueden adaptarse a la variación local de los recursos ajustando su modo de crecimiento. “En regiones pobres en nutrientes, como el mar Mediterráneo, el crecimiento será más lento, las raíces alcanzarán una mayor longitud y las hojas serán más largas y delgadas para aumentar la eficiencia”, informa Duarte.
Los autores del estudio han empleado un modelo para simular el crecimiento clonal y comprobar si era posible que, a pesar de las mutaciones, hallaran el mismo clon.
“El modelo verificó que nuestros muestreos eran compatibles con el crecimiento clonal de Posidonia porque reproducía el mismo patrón de dominancia clonal”, indica Duarte.
El trabajo aporta evidencias de que la edad de los organismos clonales, responsables de más de la mitad de la producción primaria de la biosfera, “se ha subestimado de forma sistemática en la literatura” e insta a seguir investigando en la prolongación de la vida asociada a la clonalidad y en sus posibles implicaciones ecológicas y evolutivas.
Referencia bibliográfica: Sophie Arnaud-Haond, Carlos M. Duarte, Elena Díaz-Almela, Núria Marbà, Tomás Sintes, Ester A. Serrão. “Implication of extreme life span in clonal organisms: millenary clones in meadows of the threatened seagrass Posidonia oceanic”. PLoS ONE. DOI: 0030454.


enllaços que en parlen:
science portal hispano
ib notícies
europapress

"Les Entitats Ecologistes disparen contra urbanisme", també a tve3

Comença en el minut 2:45

enllaç a la notícia

"Les Entitats Ecologistes disparen contra urbanisme"

Aquesta és la notícia que publicava el diari el Punt Avui aquest matí:

Les entitats ecologistes disparen contra Urbanisme

Reclamen ser presents en la comissió de Girona per assegurar que els acords compleixin la llei

Salvem el Pla de Vidreres, ANG, Arítjol i Iaeden van aturar tres plans urbanístics als tribunals el 2011

El pla de Vidreres és l'últim cas judicial que han guanyat les entitats ecologistes a Urbanisme. Foto: EL PUNT

Algunes de les principals entitats ecologistes de les comarques gironines van carregar ahir durament contra la direcció general d'Urbanisme. L'acusen d'arbitrarietat, de permetre il·legalitats i de falta de transparència. Tot plegat ho van il·lustrar amb els tres casos que van guanyar el 2011 als tribunals després de denunciar plans aprovats per Urbanisme: el POUM de Palafrugell, el POUM de Vidreres i el polígon industrial de Roses. En el cas de Palafrugell, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va donar la raó a Arítjol-Salvem el Crit, la Iaeden i l'Associació de Naturalistes de Girona en la seva petició d'anul·lar el pla general, per la manca d'un procediment d'avaluació ambiental adient i per no haver complert les directrius del pla territorial de l'Empordà. La Generalitat ja ha anunciat que hi presentarà recurs de cassació.

A Vidreres, el Tribunal Suprem ha donat la raó a Salvem el Pla i l'ANG anul·lant el POUM en el punt en què es classificaven 56 hectàrees com a urbanitzables per fer-hi un polígon industrial, perquè es tracta de terrenys inundables. Mentre que el Suprem treia la sentència, la comissió va aprovar el pla parcial per desenvolupar el polígon. La decisió del tribunal és definitiva, de manera que s'haurà d'anul·lar el projecte. I a Roses, al febrer el TSJC va anul·lar el polígon industrial on hi ha Zodiac, ja que es tracta d'un espai d'interès natural pel seu valor de connector ecològic entre els parcs naturals dels Aiguamolls i el Cap de Creus. Tot i això, l'ANG i la Iaeden-Salvem l'Empordà es lamenten que la Generalitat hi ha presentat un recurs i l'Incasòl hi anuncia la comercialització de parcel·les. Eduard de Ribot, advocat de les entitats, va exigir ahir que se suspengui tota tramitació en els tres casos, i va denunciar que “és inadmissible que l'administració no rectifiqui i aclareixi responsabilitats”.
“Mal funcionament”
Les successives victòries judicials ecologistes demostren, segons de Ribot, “el reiterat mal funcionament de la comissió”, fet que els porta a exigir un canvi de model que impliqui complir la llei i protegir els espais de valor agrícola i natural: “Exigim més transparència, que s'aclareixin les responsabilitats administratives i que es doti de mitjans la fiscalia perquè asseguri el compliment de les sentències.” Per això han reclamat ser presents en la comissió: “S'ha demostrat que som assenyats i tenim raó, i algú ha de vigilar l'administració perquè, pel que es veu, ningú fiscalitza res.”

El portaveu de Salvem el Pla de Vidreres, Eduard Adrobau, va recordar que havia calgut una lluita de deu anys contra “una planificació pròpia dels anys seixanta”. I Lluís Vall-llosera, de l'ANG, va lamentar que les entitats naturalistes no es puguin dedicar a una tasca més divulgativa i naturalista perquè han de “dedicar esforços i diners a plets per resoldre casos que no haurien de passar amb la legislació existent, senyal que l'urbanisme funciona malament”.

Altres casos pendents de resoldre's definitivament són la vall de Santa Magdalena de Terrades, la pedrera de Llers i el pla de l'Aurora de Girona.

LA FRASE

Teòricament la comissió és plural, però ningú fiscalitza res, i s'ha vist que les entitats tenim raó
Eduard de Ribot
ADVOCAT DE LES ENTITATS

LA XIFRA

3
victòries són les que han tingut les entitats: POUM de Palafrugell, POUM de Vidreres i polígon de Roses.
 
 
Comentaris
 
Antoni Ricart Viñals (Palamós)
Enhorabona a les entitats ecologistes i felicitacions als advocats que les defensen.

El problema és que les entitats ecologistes han de finançar cars processos judicials amb els seus escassos recursos, mentre les ADMINISTRACIÓNS utilitzen recursos de la comunitat. D'aquesta manera els processos es poden allargar fins que les entitsts ecologistes acaben els recursos.

A les ADMINISTRACIONS no els cal acatar les sentències encara que donin la raó a les entitats que recorren perque ni gasten els seus diners ni les conseqüencies econòmiques els afecten.
Maria Busquets (Palamós)
Felicitats a les ONG's, tants d'anys alertant de la greu bombolla immobiliaria, tants de debats sobre la Costa Brava, i només l'esclat de la bombolla i la greu crisis que patim acavarà posant les coses al seu lloc. És una veritable llàstima que tinguem un petit pais tant corrupte i on la justicia no escolta als ciutadans. Tots aquest polítics que han permès aquests disbarats, no es diferencien massa del fenomen Arias Cañete, qui vol lliberalitzar la resta de costa que queda al pais, o del Mates, o d'en Camps. És ven cert que "NO HI HA PA PER TANTS DE XORIÇOS".