El passat dilluns 27 de juny TVE3 es feia ressò del mal estat en que es troba els fons marins de la cala d'Aiguafreda a Begur, fruit d'un estudi del projecte Silmar de la Fundació Mar.
Per veure el video de la notícia cliqueu aquí
"La pesca i la pressió humana dibuixen un litoral català en "Regressió absoluta""
Aquesta és la notícia que apareixia a la Vanguardia el passat 27 de juny en la que parla de la preocupant situació del litoral de Catalunya segons els estudis de la Fundació Mar.
La pesca y la presión humana dibujan un litoral catalán en "regresión absoluta"
Barcelona | 27/06/2011 - 14:40h
BARCELONA, 27 (EUROPA PRESS)
El litoral catalán se encuentra en una situación de "regresión absoluta", debido especialmente a la sobreexplotación pesquera y al exceso de presión humana sobre el medio, mientras que la situación futura no alberga demasiado espacio para el optimismo, según han puesto este lunes de relieve el director de la Fundació Mar, Miquel Ventura.
El mensaje es fruto de la presentación de los datos de la Red de Seguimiento Ibérico de Litoral Marino (Silmar), un proyecto que engloba a una veintena de estaciones de seguimiento submarino en Catalunya y en las Islas Baleares, en las que los voluntarios de la asociación realizan inmersiones un mínimo de cinco veces al año para tomar datos y realizar un seguimiento.
El proyecto, nacido en 2009, pretende alcanzar las 50 estaciones a partir de 2014, en una expansión que quiere servir también para hacer una radiografía continuada de la situación del litoral y que, hasta la fecha, ha permitido constatar la afectación negativa que tiene el fondeo de las barcas recreativas, y de la aportación extra de arena en las playas sobre la biodiversidad, entre otros ejemplos.
Ventura ha recordado que menos del 1% del litoral catalán se encuentra en estos momentos protegido, frene al 25% que ha considerado que sería necesario salvaguardar, lo que se agrava con el desconocimiento del medio que existe y con el hecho de que tan solo un 1% del presupuesto que destinan las administraciones a conservación de la biodiversidad se invierte en los mares.
La contaminación y el número de especies invasoras --sobre todo organismos vegetales-- son otro de los problemas detectados, por lo que la Fundació Mar ha pedido una mayor "voluntad" e inversión por parte de las administraciones para mejorar la conservación, ya que han considerado que resulta 500 veces más económico conservar que tener que recuperar posteriormente.
"En el Mediterráneo se pesca cinco veces más de lo que se podría y subvencionamos una actividad primaria insostenible", ha alertado igualmente Ventura, al señalar la necesidad de limitar la pesca de arrastre y optar por métodos artesanales.
EL PELIGRO DE FONDEAR
La situación es diferente en función del ecosistema, y en el caso de la Costa Brava, la sobrepesca y el fondeo de las embarcaciones recreativas son dos de los problemas más acuciantes, por lo que la asociación ha considerado necesario fomentar que los propietarios de las barcas tiren sus anclas de forma responsable, y solucionar así problemas como el detectado en Begur (Girona).
En la Catalunya central, por otra parte, la Fundació Mar ha contrastado que la regeneración de las playas es lo que más ha dañado el medio, así como la construcción de infraestructuras que han alterado la circulación de corrientes marítimas, y pone como ejemplo la afectación de las obras de ampliación del Puerto de Barcelona sobre la estación de seguimiento del Delta de Llobregat, donde las aguas están sucias y "huelen mal".
La coordinadora del proyecto Silmar, Evelyn Segura, ha precisado también que una de las principal problemática de las playas de Tarragona se centra en el trasiego constante de busques de gran calado, con un potencial contaminante muy elevado.
A pesar de ello, también existen ejemplos para la esperanza, como el caso de Es Banc, en Formentera, donde se ha comprobado que la protección que existe sobre este espacio ha permitido la buena conservación del ecosistema.
Massificació embarcacions Cap Roig-Castell
Petit exemple de massificació d'embarcacions d'esbarjo en una cala de l'espai d'interès natural Cap Roig - Castell. Aquesta és una pràctica molt estesa al litoral de la Costa Brava, convertint-lo en un dels més massificats del Mediterrani. Aquest descontrol de la navegació te greus conseqüències sobre el fons marí i sobre el paisatge, alhora que suposa un important perill i molèstia per altres activitats més respectuoses com l'snorkel, el bany i el kaiac.
Recordem que, segons la llei, no es pot ancorar a menys de 50 metres de les roques ni a menys de 200 de la platja, i que s'ha de vigilar que l'àncora no caigui damunt cap praderia de posidonia. Les imatges demostren el contrari, que en realitat és el pa nostre de cada dia durant els dies d'estiu a la Costa Brava...
Massificació embarcacions Cap Roig - Castell from Salvem el Crit - Aritjol on Vimeo.
Recordem que, segons la llei, no es pot ancorar a menys de 50 metres de les roques ni a menys de 200 de la platja, i que s'ha de vigilar que l'àncora no caigui damunt cap praderia de posidonia. Les imatges demostren el contrari, que en realitat és el pa nostre de cada dia durant els dies d'estiu a la Costa Brava...
Massificació embarcacions Cap Roig - Castell from Salvem el Crit - Aritjol on Vimeo.
cartes enviades a Ajuntament de Palafrugell i Begur
Aquestes són les cartes que s'han adreçat durant aquests dies als Regidors de medi Ambient de l'Ajuntament de Palafrugell i de Begur, per tal de què prenguin consciència del grau en què les embarcacions de lleure malmeten el tram de litoral comprés entre Pals i Calonge cada estiu. S'acompanya amb les imatges pertinents.
IMATGES AEREES DEL LITORAL DES DE PALS A CALONGE
PRESES EL 21 D’ AGOST 2010
Aquestes imatges van ser encarregades per Arítjol – Salvem el Crit i filmades el migdia del dissabte 21 d’ agost de l’ any passat.
Aquesta filmació es presenta tal com va ser enregistrada, sense tallar ni muntar.
Properament pensem preparar una versió treballada, muntada i amb veu però hem cregut que aquestes imatges tal com van ser preses, gaudeixen d’ un realisme que hem volgut preservar.
El què volem mostrar amb aquesta filmació és l’ excés d’ embarcacions d’ esbarjo que es concentren en aquest tram de Costa dels Municipis de Begur i Palafrugell, doncs mentre la circulació d’ embarcacions és de folia, els racons als que tothom voldria anar estan tan plens que els que hi ha pogut accedir no en poden gaudir, i tot i això els camps de boies de fondeig segueixen plens d’ embarcacions.
També mostra clarament la manca d’ espais de bany lliures d’ embarcacions que, en no estar molts d’ells abalisats, les embarcacions no respecten les distàncies de seguretat reglamentades ni a les platges ni a la costa.
Veuran clarament la manca o insuficiència de protecció dels banyistes (fins i tot els de les mateixes embarcacions) i l’ abús de les embarcacions a per tot: Sa Riera, Aiguafreda, Sa Tuna, Fornells, Cala Marquesa, Tamariu, Es Cau, Llafranc...
Una altra cosa que està a la vista és el tamany exagerat dels camps de boies de fondeig, i que, generalment, no s’ ajusten al tamany que haurien d’ ocupar segons els Plans d’ Usos, sobretot a: Aiguafreda - Cap Sa Sal, Fornells i Sa Tuna, i la exageració d’ amarratges del conjunt Llafranc – Calella.
Al llarg de la filmació destaquem :
Minut 02.11
Sa Riera.
El Pla d’ Usos actual autoritza ocupar la meitat de la platja per les barques, tan a l’ aigua com a la sorra.
03.15
Aiguafreda – Cap Sa Sal.
Espai de bany insuficient. L’ aglomeració d’ embarcacions impedeix el bany pràcticament a tota la badia de Sa Tuna, Aiguafreda i Cap Sa Sal.
05.51
Fornells – Aiguablava
Del cantó de Fornells, (plataforma, ports de ses Orats, platja de’n Meleret, port d’ Esclanyà) la badia està plena d’ embarcacions, i la zona de bany és insuficient.
Aquest enorme camp de boies segueix ple d’ embarcacions tot i que tots els racons d’ aquesta costa estan ocupats.
06.35
Estremadiu
Sense cap protecció. Per la seguretat dels mateixos banyistes ocupants de les barques, hi hauria d’ haver un abalisament de seguretat.
06.52
Reg dels Arbres i Cala Marquesa
Són plens d’ embarcacions.
07.06
Aiguagelida
Embarcacions a tots els racons
07.36
Tamariu
Enorme camp de boies, que sobrepassa la badia.
08.12
Tamariu
Espai de bany insuficient i platja ocupada per barques i estris diversos que parteixen la platja.
08.47
Cala Pedrosa
Aquí no hi ha boies d’ amarratge. Totes aquestes embarcacions estan fondejades amb àncores al fons, com passa a Aiguagelida, Cala Marquesa, Rec dels Arbres, es Cau...
09.40
Llafranc
Platja i badia plena d’ embarcacions.
09.56
Calella.
L’ enorme camp de boies de Calella.
12.47
El Golfet
En aquesta zona tampoc hi ha boies d’ amarratge per totes aquestes embarcacions.
13.07
El Vedell
Sense boies d’ amarratge ni protecció pel bany.
13.27
Cap de Planes
La zona de Cala Estreta està abalisada. Tota la costa podria estar així.
15.24
Palamós
Té moltes embarcacions, però una altra manera de regular l’ espai litoral.
16.41
Calonge
Han desprotegit des de Torre Valentina a Roques Planes (que havia estat protegida durant molts anys) i s’ han detectat problemes de convivència entre banyistes i embarcacions.
A partir de Roques Planes hi ha protecció fins a Sant Feliu de Guíxols.
18.39
Illes Formigues
No hi ha cap boia d’amarratge. Hi hauria d’ haver boies ecològiques per les embarcacions que s’ hi vulguin amarrar sense necessitat de perjudicar el fons marí.
19.40
Illes Formigues
Aquesta meravella, de moment no té cap tipus de protecció especial.
23.14
Cala Marquesa i Rec dels Arbres
Si aquest ocupació fins a la costa no és un abús, què es?
23.42
Fornells
Això seria el paradís si no fos ple de taques blanques.
Es veu perfectament la manca d’ espai de bany del costat de Fornells i l’ excés d’ amarratges.
Cal buscar solucions per aconseguir que aquest tall de costa tan preciós el puguem tornar a posar en valor.
Barques abans i després
Valgui com a exemple per aquells que diuen que una imatge val més que mil paraules. Així seria el nostre litoral si no patissim tanta pressió pels concessionaris de les embarcacions cada estiu. En la imatge de sota, tal i com es pot veure malauradament.
Pressió embarcacions Costa Brava
Imatges aèries preses el dia 21/08/2010 on es pot observar clárament la forta pressió que pateix el litoral de Pals a Calonge degut a un excés d'amarratges i a la intensa navegació, fondejament indiscriminat i massificació d'embarcacions d'esbarjo que pateixen la majoria de racons i caletes del nostre meravellós litoral.
És una prova claríssima de què al nostre litoral no hi quep ni una barca més. En el video es veu perfectament l' intens trànsit d'embarcacions i com cada racó està ple, però el més important és que, tot i així, els camps de boies seguixen plens de barques. En resum, només sortint un petit percentatge d'embarcacions a navegar el mateix dia ja colapsen el nostre litoral.
Pressió embarcacions Costa Brava from Salvem el Crit - Aritjol on Vimeo.
És una prova claríssima de què al nostre litoral no hi quep ni una barca més. En el video es veu perfectament l' intens trànsit d'embarcacions i com cada racó està ple, però el més important és que, tot i així, els camps de boies seguixen plens de barques. En resum, només sortint un petit percentatge d'embarcacions a navegar el mateix dia ja colapsen el nostre litoral.
Pressió embarcacions Costa Brava from Salvem el Crit - Aritjol on Vimeo.
Sa Tuna (Degradació de Fanerògames)
Imatges submarines que mostren la important degradació de l'herbei de Posidònia Oceànica provocat per la mala instal·lació dels camps de fondeig: morts sobre les plantes, cadenes sense boiarí aixafant i malmenant aquest hàbitat protegit.
Sa Tuna (degradació fanerògames) from Salvem el Crit - Aritjol on Vimeo.
Sa Tuna (degradació fanerògames) from Salvem el Crit - Aritjol on Vimeo.
Les condicions per a fondeig de les platges s'endureixen
Notícia publicada pel Punt Digital el dimecres 15 de juny i al Diari el Punt el dilluns 20 de juny de 2011
Nous sistemes de fixació
Les condicions per a fondeig a les platges s'endureixen
La Generalitat obliga a posar ancoratges ecològics on al fons marí es conservin alguers de posidònia
Es vol preservar aquesta espècie i d'aquí a cinc anys s'hauran de canviar tots els morts
Nous sistemes de fixació
Entre les principals novetats, hi ha l'obligatorietat que totes les boies tinguin una boia petita intermèdia per evitar que la cadena entre el mort i la superfície s'arrossegui pel fons marí. Aquesta és una de les principals causes de molts desperfectes a aquest ecosistema, sobretot quan hi ha posidònia. D'altra banda, les condicions que ha incorporat aquest any la Generalitat també preveuen que si les boies es posen en zones on hi ha alguers, l'ancoratge de fixació amb el fons ha de ser ecològic. Això vol dir descartar morts de formigó en favor d'altres elements de tipus cargol: o sigui, que no xafen el terra, si no que pel fet de ser punxeguts s'hi claven sense afectar al seu voltant. I finalment, obliga a substituir els morts per aquests sistemes ecològics en un termini de cinc anys.
Gili ha valorat positivament aquests canvis, inclosos –per exemple– en els plans de Palafrugell i Begur, però ha alertat que hi ha concessionaris que no estan complint les condicions. Si es detecten casos, els concessionaris poden perdre els drets i haver de pagar sancions.
Gili ha valorat positivament aquests canvis, inclosos –per exemple– en els plans de Palafrugell i Begur, però ha alertat que hi ha concessionaris que no estan complint les condicions. Si es detecten casos, els concessionaris poden perdre els drets i haver de pagar sancions.
LA DATA
2016 és el termini que tenen els ajuntaments per preveure la substitució dels morts per sistemes ecològics.
Hi ha concessionaris que no compleixen les normes, i això ha de comportar sancions
Eulàlia Gili
portaveu de salvemel crit-arítjol
Davant la falta de normativa, un manual de bones pràctiques
L'associació Nereo va redactar l'any passat un manual de bones pràctiques ambientals en les concessions de boies de fondeig, per encàrrec de l'Ajuntament de Palafrugell. L'entitat, que s'ha caracteritzat sempre per la lluita a favor de la preservació del fons marí, destaca en l'informe que no hi ha cap normativa ambiental per regular les empreses dedicades a la col·locació de boies. Per reduir precisament la pressió sobre les praderes de posidònia, Nereo recomana diverses possibilitats. Una és posar boies intermèdies per evitar que les cadenes del tren de fondeig s'arrosseguin pel fons, tal com obliga ara la Generalitat. I en el cas dels morts, recomanen que tinguin forats i formes irregulars, com les roques, perquè així simulin elements naturals i s'hi pugui desenvolupar vida. En els casos en què hi hagi posidònia al fons marí, aposten per eliminar els morts de formigó. Si el substrat és tou, existixen mètodes de fondeig ecològics, com ara el cargol i altres estructures punxegudes.
La Generalitat té les competències sobre costes
Una de les queixes de Salvem el Crit-Arítjol ha sigut sempre la proliferació d'embarcacions prop de les platges i cales de la Costa Brava. Segons l'entitat, moltes zones de bany –sobretot les menys concorregudes– no estan delimitades per cap sistema de boies, i això provoca una col·lisió amb els drets de qui es vol banyar. A banda, denuncien que en moltes platges s'acaben col·locant més boies de les que l'Ajuntament autoritza.
Barques,
Fer compatibles el turisme i la salvaguarda del medi
La convivència entre el sector turístic i l'ecologia sempre ha estat difícil i, sovint, s'ha resolt a favor del primer. Urbanitzacions, ports esportius i tota mena d'infraestructures es van fer durant anys a costa d'anar malmetent un paisatge i una costa privilegiades que la natura ens ha deixat en herència. Des de l'arribada de la democràcia, l'explotació de la costa s'ha regulat, però el boom de la construcció dels últims anys ens ha deixat, malauradament, un quants exemples de com no s'han de fer les coses si, tal com demana el sector, cal diversificar l'oferta i prestigiar la marca turística. Ara la Generalitat ha regulat i endurit les condicions per al fondeig d'embarcacions a les platges, amb una normativa nova que propugna la protecció de les praderies de posidònia. És una decisió que cal celebrar i que demostra que el país, malgrat la crisi, continua avançant en el camí correcte, un camí digne que permeti compatibilitzar turisme i ecologia.
POUM
Com ens afecta el POUM?
El POUM és el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Un POUM ha de regular el desenvolupament urbanístic d'un municipi en base a uns estudis previs per tal de què signifiquin millores REALS per a la població, per tant ha de tenir en compte criteris forestals, agrícoles, de creixement poblacional i seguir unes polítiques de sostenibilitat adients per tal que la població afectada pugui assumir les directrius del Pla amb capacitat de fer-hi front (és a dir, podrà absorbir l’augment d’aigües residuals, de residus, de població nouvinguda, etc).
Per què no és així en el cas de Palafrugell?
L’any 2004 s’inicià el tràmit de revisió del POUM de Palafrugell. L’estiu de 2005 es presentaren més de 600 al·legacions a aquest nou POUM, i el maig de 2007 les associacions Salvem el Crit-Arítjol presentaren un recurs d’alçada davant el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.
Davant el silenci d’ aquest Departament i el seu Conseller, el desembre del 2009 es presenta Contenciós Administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per part d’ Arítjol – Salvem el Crit. Les proves que es van presentar es basaven en un Informe tècnic ambiental (per a l’avaluació del POUM sobre sòls de valor agrícola i agronòmic i els connectors ecològics i de valor natural), una Prova Pericial practicada per un perit arquitecte i una prova pericial practicada per un perit Enginyer Forestal. Tots tres informes es van mostrar favorables als nostres arguments. Finalment, el febrer 2011, l’ advocat d’ Arítjol – Salvem el Crit va presentar el document de Conclusions a la Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Aquestes proves demostren que, en el cas de Palafrugell, el POUM no s’ha fet pel bé del municipi, sinó què és un Pla que preveu unes dimensions de creixement urbanístic desproporcionades i injustificades, en base a unes previsions de creixement poblacional errònies. Com exemple, el Pla preveu un increment de població de 12.500 habitants en 12 anys, respecte d’ una població preexistent de 19.313 habitants l’ any 2004, que significaria arribar a una població de 35.813 habitants el 2016. El POUM incrementa en 5306 habitatges nous en el plaç de 12 anys.
Aquestes previsions desproporcionades i injustificades de creixement urbanístic vulneren les fixades pel Pla Territorial Director Urbanístic de l’Empordà (superior jeràrquic al POUM), que permet 5850 habitatges nous en 22 anys, Palafrugell i Mont-Ras junts. Aquest POUM no va efectuar adientment el procediment d’avaluació ambiental i com a resultat es presenta una insuficient documentació ambiental. El POUM afecta sòls forestals i agrícoles d’alt valor, contradient les Lleis d’orientació agrària i d'urbanisme conforme les quals s’ha de respectar el principi de desenvolupament urbanístic i preservar els sòls amb valors naturals, forestals, agrícoles, culturals i paisatgístics. La requalificació d’aquests sòls agrícoles i forestals d’especial interès afecten el valor del connector natural d’aquests espais entre l’Espai d’Interès Natural (EIN) de les Gavarres i l’EIN Muntanyes de Begur. El POUM no va efectuar estudis previs sobre la demanda de sòls industrials i per tant hi ha una mancança de justificació al POUM dels 3 nous sectors de sòl industrial ja que en la data d’inici de la tramitació del Pla hi havia un 20% del sòl industrial desocupat, situació que es manté en l’actualitat. L’elaboració del POUM va estar sotmesa i desviada cap als interessos dels propietaris del sòl i contrari als interessos generals de la població. Així ho demostra la signatura de nombrosos convenis signats prèvia, durant i posterioment a l’aprovació del pla.
Convenis, tots ells, que mostren com es sacrifica i desvirtua l’ interès general, i com es reclassifiquen terrenys – la major part passant de sòl no urbanitzable a urbà directe – sense tenir en compte el veritable interès general, forçant el pla director costaner, contra el lliurament de quantitats econòmiques i sacrificant els valors ambientals, naturals i paisatgístics presents a les diferents àrees. O bé, excepcionant les previsions de reserves d’ HPO als sectors.
En definitiva, el POUM de Palafrugell NO respon a uns interessos de millora pel municipi sinó que respon a una especulació urbanística per enriquir constructores i empresaris sense tenir en compte tots els perjudicis que això suposarà per la població, fent-ho de forma opaca, il·legal i injustificada, i tindrà unes conseqüències d’empitjorament del medi natural, urbà, agrari i forestal de tot el municipi.
Què demanem?
ANUL·LAR: L’aprovació definitiva del POUM de Palafrugell per raó de no haver-se sotmés el Planejament al complet tràmit d’avaluació ambiental
ANUL·LAR: El POUM, atesa la insuficient documentació ambiental que l’integra
ANUL·LAR: L’aprovació del POUM per vulnerar en forma frontal i manifesta la directriu fixada als articles 9 i 13 de la llei d’ Urbanisme, que ordena respectar el principi de desenvolupament urbanístic sostenible i de preservar els sòls amb valors Naturals, Forestals, Agrícoles i Paisatgístics
ANUL·LAR: El POUM per la infracció de les determinacions del Pla Territorial Director de l’Empordà, tot condemnant a l’Administració demandada a ajustar els increments de població previstos al POUM als límits fixats al Pla Territorial Director de l’Empordà
ANUL·LAR: Les reclassificacions que afecten sòls agrícoles d’alt valor previstes al POUM, reconeguts en l’Avaluació Ambiental i en els estudis sobre sòls de valor agrícola del propi Departament de Política Territorial
ANUL·LAR: El POUM i ordenar la retroacció de les actuacions exigint la justificació i l’avaluació de les noves necessitats del sistema de sanejament i dels nous cabdals d’aigües residuals que es generaran
ANUL·LAR: Les reclassificacions directes de sòl no urbanitzable a sòl urbà previstes pel POUM en relació a terrenys de Calella de Palafrugell
ORDENAR: la classificació com a sòl no urbanitzable del terrenys que configuren el connector Gavarres-muntanyes de Begur
REDUIR: els 3 nous sectors industrials i d’activitats econòmiques, condemnant a realitzar un estudi de justificació de la necessitat de nou sòl industrial per a la població
Els sentinelles de la costa
Video emès el 22 d'octubre del 2010 pel programa Thalassa del canal 33 on es mostren les amenaces a les cales de Calella i Begur i on diferents membres de Salvem el Crit-Aritjol ens parlen de primera mà sobre la problemàtica.
Copenhagen: city of Cyclists
Video que mostra com l'ús de la bicicleta és habitual a la ciutat de Copenhague malgrat les inclemències meteorològiques.
Recomanem la web en la que diàriament hi ha noves fotos, comentaris i videos que segueixen l' evolució diària de la dinàmica dels biciclistes de Copenhagen i d' altres llocs, www.copenhagencyclechic.com , dels què tenim molt a prendre... van en bici faci el temps que faci, amb pluja, vent, fred i neu... per anar a la feina, sortir a fer unes copes, carretejar nens o amics... això si, sempre amb molt d' estil !!
Recomanem la web en la que diàriament hi ha noves fotos, comentaris i videos que segueixen l' evolució diària de la dinàmica dels biciclistes de Copenhagen i d' altres llocs, www.copenhagencyclechic.com , dels què tenim molt a prendre... van en bici faci el temps que faci, amb pluja, vent, fred i neu... per anar a la feina, sortir a fer unes copes, carretejar nens o amics... això si, sempre amb molt d' estil !!
La urgència de frenar la destrucció dels fons marins
Interessant entrevista amb el biòleg Enric Sala a tv3 sobre la urgència de frenar la destrucció dels fons marins.
